Villa Capra (La Rotonda): Anàlisi Arquitectònica de Palladio

Fitxa Tècnica de la Villa Capra (La Rotonda)

• Nom de l'edifici: Villa Capra (o La Rotonda)
• Arquitecte: Palladio, Andrea
• Datació: Començada el 1551 i habitable el 1553. Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i el 1591.
• Localització: Vicenza (Itàlia)
• Estil: Renaixement (Cinquecento)
• Materials utilitzats: Pedra i marbre
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Dimensions: 25 m (els costats de l’edifici central)

Context Històric i Cultural

A Itàlia, el 1527 es produí el Saqueig de Roma (o “Saco de Roma”), fet que marca l’inici del Manierisme. Molts artistes hagueren de fugir de Roma, traslladant-se a Florència i a Venècia. A Florència, els Mèdici tenien problemes per conservar el poder; en canvi, Venècia es convertí en un lloc artístic i cultural de primer ordre.

El Papa Pau III restaurà la Inquisició el 1542, i poc després s’inaugurà el Concili de Trento. El camí cap a la Contrareforma s’havia iniciat.

Anàlisi Formal i Estilística

Materials i Sistema Constructiu

Els materials principals són la pedra, el maó, l'estuc i el marbre. S'utilitza un sistema constructiu arquitravat i voltat.

Planta

Tipus de Planta

Planta central.

Parts de la Planta

Les parts principals són les escalinates, els pòrtics, la sala circular central i els dormitoris.

Alçat i Elements de Suport

A cadascun dels pòrtics hi ha sis columnes jòniques que coronen les escalinates. Aquests elements suporten l’arquitrau, el fris, la cornisa i els frontons triangulars. Els murs de pedra tanquen l’edifici i suporten una teulada amb una cúpula al centre de l’edifici.

Espai Interior

Al centre de l’edifici hi ha la gran sala circular amb una cúpula rematada amb un òcul. La il·luminació és força deficient, ja que només rep llum de l’òcul i de quatre corredors.

Els frescos de la cúpula semiesfèrica, fets per Alessandre, hi trobem al·legories on s’hi representa la Bondat, la Temprança i la Castedat.

La part interior de la sala està decorada amb columnes fingides i gegantines figures mitològiques gregues. L’edifici central és quadrat superposat dins d’un cercle. Els dormitoris estan ubicats als quatre angles de l’edifici. Als soterranis hi ha la cuina i sales de l’administració general de la casa.

Espai Exterior

La vil·la té un perfil idèntic a les quatre façanes. Unes pronunciades escalinates porten al pòrtic amb sis columnes d’ordre jònic amb entaulament i un frontó triangular amb una estàtua a cada vèrtex. Al centre de l’edifici s’alça la cúpula. S’orienta als punts cardinals i està situada damunt d’un turó que ofereix bones vistes des de tots els costats.

Estil

Manierisme.

Funció i Significat de la Villa Capra

Funció

La vil·la representa el poder aristocràtic i econòmic. Estava destinada al plaer, a l'oci i a l'estudi, però també tenia una funció pràctica: el control de l'activitat agrícola.

Significat

La inscripció sobre l'intercolumni central fa menció al comte Capra. El model de la vil·la, coneguda com La Rotonda, vol copiar i expressar la grandiositat i la noblesa de l'arquitectura antiga, entesa com a reinterpretació del llenguatge clàssic.

Aquesta reinterpretació porta Palladio a barrejar fragments d'edificacions clàssiques, creant noves tipologies arquitectòniques. L'arquitecte vol fer una exaltació pagana de la vida al camp, que expressi el poder aristocràtic i econòmic de qui encarregà l'obra.

Antecedents i Influències

Models de Referència Clàssics

El model de referència en l’arquitectura pal·ladiana és l’antiguitat clàssica:

• La semblança entre les façanes dels temples romans i les quatre façanes porticades de la Villa Capra.
• La cúpula centralitzada sembla agafar com a referència la del Panteó de Roma, que també mostra un òcul central.

Influència Posterior (Neopal·ladisme)

• La Villa Capra va ser el model de la Chiswick House de Lord Burlington, un exemple clau del Neopal·ladisme anglès.
• Des d’Anglaterra, Palladio també va tenir una gran acceptació als EUA, tant en les cases residencials del sud com en els edificis públics construïts al segle XIX.