Analisi formal santa María del mar Barcelona

Santa María del
Mar

Fitxa tècnica

Títol:

Santa María del Mar.  

Autor:

Berenguer de Montagut i Ramón Despuig.

Cronologia:

1329 - 1383.

Tècnica:

Pedra de Montjuïc i vidre.

Mides:

68m d’allargada, 33m d’amplada. La nau central té 18 m d’amplada i les dues naus laterals tenen 7’5m d’amplada i el campanar té una alçada de 50m

Estil:

Gòtic català.

Tema:

Religiós.

Tipologia:

Església.

Localització:

Barcelona (Espanya).

Context historic i cultural:

Aquesta obra va ser encarregada pels habitants del barri de la Ribera que la fan sofregar amb els seus diners o treball. Tenint un protagonisme especial els bastaixos que eren els que portaven els blocs de pedra més gran des de la cantera de Montjuic i platjes on vaixells descarregaven pedres fins i tot van tenir un homenatge al ser representats en els capitells i en les portes de bronze. Aquest fet és excepcional ja que l’habitual era que la construcció estigués associada amb les classes més altes com va succeir amb la catedral de Barcelona. Aquest fet demostra l’importància a la Barcelona medieval els gremis, els artesans i en general el poble.

Anàlisi formal

Descripció:

L’interior de l’esglèsia presenta una planta de saló de tres naus separades per vuit columnes octagonals. El presbiteri (la zona de l’altar al davant dels absis) està delimitat per un semicercle de vuit columnes, envoltat d’un passadís, que dona accés a nou capelles radials. A les dugues nau lateral trobem 22 capelles més. L’espai interior es molt ampli amb predomini de la verticaliat per la poca diferencia d’alçada entre la nau central i les naus laterals i pel nombre reduït de columnes. A més es molt luminós per el gran nombre de finestrals de gran tamany. Les tres naus estan cobertes per una volta de creuaria coronades per unes claus de volta molt ornamentals.

Sota el presbiteri hi ha una petita cripta en la que es conserven les restes de St.Cugat i on va ser enterrat el compte de Barcelona Pere IV.

Dos elements que cal destacar de l’espai interior són la rosassa de la façana principal que es d’un destil gòtic flamenc i el finestrals en els quals hi ha uns vitralls d’estil gòtic amb representació d’escenes bíbliques.

Estil:

Aquesta església es el millor exemple de l’arquitectura gòtica catalana. Els seus trets més representatius són les torres octogonals, les superfícies nues dels murs i els contraforts molt grans. Tota la construcció es molt austera i amb una exantuada harmonia. Això es veu sobretot a la nau central on les columnes octogonals no tenen cap decoració ja que els nervis de la coberta acaben als capitells i això ha estat possible perquè els arcs de les naus laterals i de la nau central comença a la mateixa alçada, la qual cosa a més a més dona molta simetria al conjunt.

La raó d’aquesta austeritat i domini de les geometria nua sobre la ornamentació es Déu a dues coses: Per una banda perquè l’església va ser un encàrrec dels mercaders i constructors de vaixell del barri de la ribera de Barcelona que volien donar el testimoni d’un poder emergent sense lligam a cap tradició i per una altre banda aquesta església rep l’influència de l’arquitectura del cister en la que domina el sentit racionals de les proporcions de diversos element arquitectònics així com l’absència d’ornamentació.

Funció i significat:

El barri de la ribera de Barcelona on està situada Santa María del Mar va ser el s.XIII i XIV el centre d’activitat econòmica de la ciutat i gràcies al creixement econòmic durant l’expansió catalana pel Mediterrani es va poder construir un nou temple per acollir a moltes mes persones amb l’augment de la població.

El lloc on es va construir Santa María del Mar es on segons la llegenda es va enterrar Santa Eulàlia que es la patrona de Barcelona.