Temps d'oci a l'antiga Roma: teatres, amfiteatres, circ i termes
Resumen
El document explica com els romans organitzaven el seu temps d'oci: els edificis públics finançats pels notables, la política del panem et circenses i els espectacles més importants. Descriu el teatre, l'amfiteatre, el circ i les termes, amb la seva estructura, els seus jocs i el seu funcionament. Un estudiant hi aprendrà les característiques arquitectòniques i socials d'aquests espais.
Puntos clave
- La política del panem et circenses es basava en distribucions gratuïtes de blat i diners i en distraccions per mantenir contenta la plebs.
- Els teatres romans es van construir de pedra a partir del segle I aC, amb la cavea dividida en tres classes socials.
- A l'amfiteatre s'oferien lluites de gladiadors, venationes, naumachiae i execucions.
- Al circ es feien curses de carros amb bigae o quadrigae, cada carro pertanyent a una factio.
- Les termes eren banys públics amb una seqüència de sales: apodyterium, palestra, tepidarium, caldarium i frigidarium.
- El sistema de calefacció de les termes utilitzava un hipocaust i tubuli, escalfats per un praefurnium.
Temps d'oci a l'antiga Roma
La majoria d'edificis públics, com temples, basíliques i els destinats al lleure (teatres, amfiteatres i termes), construïts pels notables més rics pertanyents a l'ordo decurionum, així aconseguien prestigi, popularitat i mantenien content el poble. La ciutat ho agraïa amb una estàtua o inscripcions. Els espectacles o jocs públics eren pagats per algun ric. Els principals benefactors públics de Roma eren els edils.
La política del panem et circenses va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs l'acceptava a canvi de distribucions gratuïtes de blat i diners, i de distraccions.
Els jocs públics se celebraven els dies festius religiosos (ludi), consagrats a Apol·lo. Els espectacles d'èxit eren: circ (curses de carros) i amfiteatre (espectacles violents); teatre: menys important; termes.
Teatre
Abans eren de fusta i desmuntables, però a partir del segle I aC es van començar a construir de pedra. El teatre grec es dividia en: cavea (seients en forma de grades), orchestra (on cantava i ballava el cor) i construccions de l'escenari (on actuaven els actors; un edifici feia de teló, magatzem i vestidors (scaena)).
Els romans posaven les grades sobre un sistema d'arcs i galeries de formigó. L'orchestra va esdevenir semicircular i hi seien els espectadors més importants. Els romans feien l'escenari més ample. La scaena era tan alta com la cavea.
Els dos teatres eren a l'aire lliure (excepcionalment es cobria amb lona). La cavea es dividia en tres classes socials (les altes a les grades properes a l'escenari, i les baixes a la resta).
A Roma, el més important era el de Pompeu (27.000 espectadors). A la península Ibèrica: Mèrida i Sagunt. Tàrraco: restes molt malmeses.
Les representacions escèniques
Les que tenien lloc al teatre competien en desavantatge amb els jocs de circ i amfiteatre. Els més importants eren: Ludi Megalenses, Ludi Apollinares i Ludi Romani. A les representacions se n'hi afegien triomfs militars o funerals d'algun personatge. Els edils, encarregats a Roma d'organitzar espectacles, contractaven una grex (companyia teatral) i el dominus (director).
Actors: no ciutadans, sinó esclaus o lliberts. L'emperador Neró va caure en la temptació d'actuar. No hi havia actrius excepte en el mim. Utilitzaven màscares. Tragèdia: coturnus i comèdia: soccus.
El teatre llatí era en vers i la música, important, era escrita per un compositor diferent de l'autor; abundaven les escenes cantades (cantica).
Gèneres teatrals
Es representaven una tragèdia i una comèdia. Els gèneres tràgic i còmic van continuar seguint els models grecs; d'aquí sorgeixen la fabula atellana i el mim.
L'amfiteatre (el més important, el Coliseu de Roma)
S'hi oferien espectacles violents. Té tres parts: pista (on es feien els espectacles, coberta de sorra), soterrani (sota l'arena, magatzems per als decorats, passadissos pels lluitadors i les gàbies de les feres) i graderia (formada per galeries, separada de l'arena pel podium. Una o més tribunes reservades per a l'emperador.)
A Catalunya: Tàrraco i Empúries.
Jocs de l'amfiteatre
- Lluites de gladiadors: els gladiadors eren condemnats a mort o esclaus castigats pels amos o els que no tenien recursos. El magistrat decidia si mataven el perdedor o no segons l'opinió del públic. Categories dels gladiadors: el murmillo (escut, casc i espasa), el retiarius (punyal, trident i xarxa), el thraex (casc, cuirassa, escut, espasa i punyal), el essedarius (muntat a un carro) i el laques (muntat a cavall).
- Venationes: espectacles amb animals.
- Naumachiae: combats navals.
- Execucions: els condemnats a mort eren lliurats sense armes a les feres o gladiadors armats perquè eren criminals o enemics de l'Estat.
El circ (Mèrida i Toledo / Tarragona)
Es feien curses de carros; parts: pista (arena), terraplè allargat al mig (spina), extrem de la spina: meta en forma de columnes, a dalt de la spina hi havia obeliscs egipcis, voltant de l'arena (cavea), barrera separadora (podium), seients dels magistrats (pulvinar) i lloc d'on sortien a córrer (carceres).
Les curses de carros
Dos tipus: 2 cavalls (bigae) o 4 (quadrigae). Cada carro pertanyia a un equip (factio). Objectiu: passar prop de la meta.
Les termes
Origen: institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperial. Es remunta al món grec, en concret als banys públics i als gimnasos, que solien incloure una palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici. El bany va convertir-se en l'activitat central i l'esport va quedar només com un preliminar opcional.
Hipocaust: enginyós sistema de calefacció. Van ser els romans els qui van fer de les termes un dels trets més estesos i definitoris de la seva civilització.
Anem a les termes:
Intenció de relaxar-se després de la feina. El preu de l'entrada era prou baix perquè fins i tot els més pobres s'ho poguessin permetre. Algunes termes estaven dividides en dues parts: una per a homes i una altra per a dones.
La primera sala del recorregut per les termes era l'apodyterium (als nínxols aguardaven la roba). A la palestra s'escalfaven (pista d'aire lliure on practicaven activitats esportives o prenien el sol, solarium), després anaven a les sales de bany; solien iniciar el seu itinerari per la sala temperada o tepidarium, on es podien remullar amb aigua tèbia o, si no hi havia banyera, s'asseien simplement en un banc. Tot seguit es passava a un espai més calent. El principal era el caldarium, que tenia almenys una banyera (alveus) amb graons, en els quals hom s'asseia per remullar-se amb aigua calenta (40º), i una pica d'aigua freda (labrum) per refrescar-se quan la calor es tornava massa intensa. A la fi s'arribava als banys freds o frigidarium, on hi havia una o diverses banyeres. Les termes més grans tenien també una piscina més gran a l'aire lliure (natatio) per practicar la natació.
El sistema de calefacció
Un forn (praefurnium) escalfava l'aigua. L'aigua era transportada des de les calderes fins al caldarium i el tepidarium a través d'unes canonades de plom. Alhora, el mateix forn anava escalfant l'aire que passava a través d'una cambra subterrània d'uns 60 cm d'alçada anomenat hipocaust (hypocaustum), cobert per la suspensura, és a dir, el paviment de les sales calentes elevat per mitjà d'uns petits pilars (pilae). Peces rectangulars de ceràmica: tubuli.
Termes i termes
Les termes van ser construïdes i gestionades per empreses privades o per ciutadans rics. Les termes més grans, com les construïdes pels emperadors, rebien el nom de thermae i ultrapassaven la simple funció de banys, atès que, a més de multiplicar les banyeres i duplicar les palestres i les sales menors, incloïen porxos i jardins per passejar, biblioteques, fonts monumentals, restaurants, auditoris per a concerts o espectacles. Els emperadors Neró, Trajà i Caracal·la van edificar termes cada cop més magnífiques a Roma, però les més grans van ser les de Dioclecià, que podien acollir fins a tres mil persones en un dia. L'atracció exercida per les termes feia que els carrers del voltant fossin plens de botigues (tabernae). Les ciutats més luxoses tenien termes privades (balneum). Així es troben piscines i altres construccions d'època romana als actuals Banys d'Arles (Vallespir), Caldes de Montbui (Aquae Calidae) i Caldes de Malavella (Aquae Voconiae), poblacions els noms de les quals traeixen el seu origen termal.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Qui pagava els espectacles públics a l'antiga Roma?
Els espectacles o jocs públics eren pagats per algun ric, i els principals benefactors públics de Roma eren els edils. Aquestes persones aconseguien prestigi i popularitat amb aquesta despesa.
Què era l'hipocaust?
L'hipocaust era un enginyós sistema de calefacció de les termes romanes. Consistia en una cambra subterrània on l'aire s'escalfava, situada sota un paviment elevat per petits pilars.
Qui podia ser actor a l'antic teatre romà?
Els actors no eren ciutadans, sinó esclaus o lliberts. No hi havia actrius, excepte en el mim.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.