Plaute: vida, obra i personatges de la comèdia romana
Resumen
Aquest document repassa la vida de Plaute, els trets generals de les seves comèdies i els personatges típics del seu teatre, com l'adulescens, el senex, el seruus i la meretrix. També resumeix els arguments d'algunes de les seves obres més conegudes, com Aulularia, Amphitruo, Menaechmi o Miles Gloriosus. L'estudiant aprendrà a identificar els recursos còmics i el llenguatge col·loquial que caracteritzen l'autor.
Puntos clave
- Plaute (Titus Maccius Plautus) va néixer a Sàrsina, Úmbria, cap al 251 aC, i va morir cap al 184 aC.
- Se li atribueixen 21 comèdies palliates, escrites a partir de cap al 215 aC.
- El seu objectiu principal és fer riure, sense pretensions moralistes.
- Destaca per la riquesa del llenguatge espontani, el sermo uulgaris i la varietat de ritmes i estructures mètriques.
- Els personatges típics són l'adulescens, el senex, el seruus (astut o assenyat), la uirgo, la meretrix, la uxor o matrona i el parasitus.
- Aulularia i Amphitruo van inspirar Molière; Menaechmi va ser imitada per Shakespeare a la Comèdia dels Errors.
Vida de Plaute (c. 251 aC - 181 aC)
Sobre la vida de Plaute (Titus Maccius Plautus) tenim la data de la seva mort, cap al 184 aC. Va néixer a Sàrsina, una ciutat de l'Úmbria, probablement l'any 251 aC. Va viure la invasió d'Itàlia per Anníbal i cap al 215 aC començà a escriure els versos de les 21 comèdies (pal·liates) que se li han atribuït.
Característiques Generals de les Obres de Plaute
- Tret del d'Amfitrió:
- Un jove disbauxat (adulescens) està enamorat d'una noia. La noia, suposadament una esclava, està al servei d'un alcavot (leno) en un prostíbul.
- El pare del noi (senex), avar i un xic imbècil, desconeix la veritable personalitat del fill i, de vegades, està enamorat de la mateixa noia.
- Un esclau llest (seruus) ajuda el noi a ensarronar el pare i aconseguir els diners amb què comprar la llibertat de la noia. Aquest és el personatge plautí més ben definit en el fons, el veritable heroi de l'obra.
- La noia (uirgo), però, no és d'origen servil sinó que és la filla perduda d'un amic del pare, o similar. El reconeixement d'aquest fet és possible gràcies a algun element que la noia porta a sobre (un anell, una marca de naixement, etc.).
- Totes les comèdies de Plaute són obres vigoroses i amb gran força, i poden ser qualificades amb l'epítet de Comèdies d'Embolic (o fabulae motoriae, és a dir, 'comèdies trepidants’). El mèrit de les quals no és conèixer-ne el desenllaç, que és del tot previsible, sinó la força còmica que tenen.
- El principal objectiu de l'autor és fer riure, sense cap pretensió moralista. Tanmateix, descriu una vida de vici i llicència centrada en els grecs —enfront de l'austeritat del món romà—, la qual cosa contribueix a crear una consciència de condemna cap al món hel·lenístic, a diferència del que succeirà més endavant amb Terenci.
- El mèrit principal de Plaute no és pas la creació de caràcters universals ni l'aconseguiment d'una acció ben lligada, sinó la riquesa del llenguatge espontani i la gran variació d'estructures mètriques que empra en la versificació.
- La poesia és molt rica en ritmes variats, que l'autor domina perfectament a l'hora de combinar les parts declamades (diuerbia) amb les parts cantades o recitades amb música (cantica), el volum de les quals és considerable. Pel que fa a l'ús de la llengua, Plaute destaca entre els autors llatins perquè ens ha transmès un model de llengua farcit de trets propis del registre col·loquial, a causa de la peculiaritat dels personatges que descriu i del públic al qual es dirigeix. La base dels seus textos és el sermo uulgaris, o sigui, la llengua parlada a la Roma de la seva època, la qual cosa els dóna una gran rapidesa i vivacitat: juga amb les paraules, inventa mots, fa frases curtes, explica acudits grollers, etc.
Personatges Típics de Plaute
- Adulescens (= jove): Babau molt enamorat que necessita el seu esclau per solucionar els problemes.
- Exemples: Licònides (Aulularia) i Mnesíloc (Bacchides).
- Senex (= vell): És sever, colèric i avar, però malgrat això sempre és enganyat per l’esclau astut.
- Exemples: Euclió (Aulularia) i Nicòbul (Bacchides).
- Seruus (= esclau): És el protagonista de les comèdies de Plaute, i n’existeixen dos tipus:
- L’esclau astut: és mentider i no té escrúpols quan es tracta d’ajudar el seu amo. Aporta intriga a l’obra i supera totes les dificultats que se li interposen per aconseguir un final feliç.
- L’esclau assenyat: És tot el contrari que l’astut, ja que aquest es caracteritza per la seva responsabilitat i lleialtat, tot i que algunes vegades també és babau. A tall d’exemple trobem Sòsia (Amphitruo).
- Uirgo (= donzella): fa el paper d’enamorada però no apareix amb gaire freqüència a l’escena.
- Meretrix (= cortesana): N’hi ha de dos tipus: la fidel amb el seu amant, que ho és fins al final de l’obra, quan es reuneix amb ell; i la professional: és criticaire i cobdiciosa, com per exemple Eròcia (Menaechmi).
- Uxor o matrona (= esposa): Es coneix per ser una senyora rica amb mal geni i de caràcter dominant.
- Parasitus (= paràsit): és un mort de gana que fa el que sigui per poder-se alimentar.
- Un clar exemple és el Raspall (Menaechmi).
Arguments d'Algunes Obres de Plaute
- A Aulularia (La comèdia de l'olla) ens trobem amb la figura del vell avar —que va inspirar la comèdia de Molière—. Un vell anomenat Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i ho manté en secret per por que no la hi robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d'aquest. Euclió amaga el seu tresor en una olla, i mentre pensa que és ric no dóna permís per tal que sa filla es casi amb el nebot de Megador. Al final li roben les monedes i ell acaba donant el consentiment a la boda, tot estalviant-se la dot.
- Amphitruo (Amfitrió) va inspirar Molière i és l'única comèdia mitològica de Plaute. Narra com Júpiter, per tal de seduir Alcmena, esposa del general Amfitrió, pren la seva figura i, acompanyat de Mercuri —que es disfressa com el seu criat Sòsia—, genera tota mena de confusions quan apareixen els personatges suplantats. L'obra acaba amb el part doble d'Alcmena, del qual neixen dos bessons. Un d'ells, Hèrcules, és fill de Júpiter; l'altre, d'Amfitrió.
- Menaechmi (els bessons), imitada per William Shakespeare a la seva Comèdia dels Errors, es basa en els malentesos originats per dos bessons que han viscut separats durant molt de temps i que es tornen a trobar en una ciutat.
- Miles Gloriosus (El soldat fanfarró) és l'obra més antiga de Plaute. L’acció es desenvolupa a Efes, davant les cases contigües del militar Pirgopolínices i de Periplectòmen. El militar porta d’Atenes la jove Filocomàsia, de la qual Plèusicles, un jove atenenc, està perdudament enamorat.
- Perseguint Filocomàsia, Plèusicles arriba a Efes i s’hostatja a la casa de Periplectòmen, veïna de la del soldat. Gràcies a un forat que fan a la paret mitgera, els dos enamorats poden estar junts. L’esclau del militar els sorprèn i Plèusicles li fa creure que Filocomàsia és, en realitat, la seva germana bessona.
- A més, enganyen el militar quan Acrotelèutia, una altra esclava, fingeix estar-ne enamorada i es fa passar per l’esposa de Periplectòmen.
- Pirgopolínices, doncs, ja no vol Filocomàsia sinó Acrotelèutia, i, mentre Plèusicles i Filocomàsia fugen a Atenes, Pirgopolínices va a casa de Periplectòmen per trobar-se amb Acrotelèutia. Periplectòmen —el “suposat” marit ofès— i els seus esclaus apallissen el militar.
- Asinaria (la comèdia dels ases), basada en Demòfil, explica les peripècies del vell Demetri, marit obtús, dominat per una esposa altiva, a qui tracta de treure vint monedes que ha guanyat venent uns ases, ja que vol donar-les al seu fill, alentant les seves aventures.
- Rudens (el cable), basada en Menandre. Un pescador treu de l'aigua una caixa que conté joguines de la filla del seu amo, que ha estat raptada. Les aigües la tornen a terra després d'un naufragi i arriba a ser, sense saber-ho, client del seu pare.
- Mostellaria (la comèdia del fantasma). L’esclau Traunió fa creure el seu amo, Filolacles —que acaba de tornar d’un viatge— que a casa seva hi ha fantasmes. D’aquesta manera mira d’allunyar el vell de la domus, ja que el seu fill —i jove amo— s’ha dedicat a “organitzar-hi festes”.
- Curculio (el Corc). L’acció té lloc a Epidaure. El jove Fedrom i Planèsia estan enamorats, però Planèsia és en poder de l’alcavot Capadoci. Fedrom envia el seu paràsit Corc a la ciutat de Cària, per tal que aconsegueixi els diners amb els quals alliberar Planèsia.
- Tanmateix, Terapontígon, un militar, vol comprar Planèsia i encarrega a un representant seu que dugui a terme la transacció quan ell li ho comuniqui per mitjà d’una carta segellada. El Corc no aconsegueix els diners, però roba l’anell del militar amb el seu segell; d’aquesta manera, segella una carta falsa i rescata Planèsia.
- En arribar Terapontígon a Epidaure, disposat a prendre venjança, es descobreix que Planèsia és, en realitat, la seva pròpia filla.
- Pseudolus. A Atenes, l’alcavot Bal·lió ha promès que vendria al militar Polimaqueroplàgides una noia molt bella, Fenícia. El militar ja l'ha pagada i ha confiat a un missatger el seu segell personal per tal que Bal·lió el reconegui i li lliuri la noia.
- Tanmateix, el jove Calidor està enamorat de Fenícia i demana ajut a Psèudolus, el seu esclau. L’astut Psèudolus roba el segell del militar i aconsegueix que l’alcavot lliuri Fenícia a l’esclau d’un amic de Calidor, que es fa passar per l’encarregat del militar.
- Tot es descobreix quan arriba el veritable enviat de Polimaqueroplàgides. Finalment, el pare de l’enamorat paga el preu per la jove Fenícia.
- El petit cartaginès (Poenulus). L’acció es desenvolupa a Calidó, davant les cases del jove Agoràstocles i de l’alcavot Licus. Agoràstocles va ser raptat als set anys i, portat a Calidó, va acabar heretant del seu ric amo. El seu veí, Licus, custodia dues germanes: Adelfàsia i Anterastiles. Agoràstocles està molt enamorat d’Adelfàsia però Licus demana molts diners per la llibertat de la donzella.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Quin és el principal objectiu de Plaute en les seves comèdies?
El principal objectiu de l'autor és fer riure, sense cap pretensió moralista. Tot i així, la descripció de la vida de vici i llicència dels grecs contribueix a crear una consciència de condemna cap al món hel·lenístic.
Quins són els personatges típics de les comèdies de Plaute?
Els personatges típics són l'adulescens (el jove enamorat), el senex (el vell avar i enganyat), el seruus (l'esclau astut o assenyat), la uirgo (la donzella), la meretrix (la cortesana), la uxor o matrona (l'esposa autoritària) i el parasitus (el paràsit que busca menjar).
De quina obra de Plaute prové la comèdia de l'olla?
La comèdia de l'olla és l'Aulularia, on el vell avar Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i la manté en secret. Aquesta obra va inspirar la comèdia de Molière.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.