La Velocitat: Concepte, Classificació i Factors

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,14 KB

Concepte de rapidesa, acceleració i velocitat

Definició: Capacitat que té la persona per realitzar un o varis moviments en el menor temps possible (V=E/T) (velocitat = espai/temps)

Rapidesa: Capacitat relacionada amb el temps de reacció en funció dels moviments.

Acceleració: (freqüència en el seu canvi de ritme) capacitat d’accelerar ràpidament i passar d’estar parat a realitzar la seva velocitat màxima en molt poc temps.

“Capacitat del sistema neuromuscular per realitzar moviments aïllats o successius el més ràpid possible”

Classificació

De reacció: Capacitat de resposta davant d’un estímul en el menor temps possible.

  1. Simple: La resposta és única i es realitza davant d’un estímul conegut en el menor temps possible.
  2. Discriminativa: Davant diferents estímuls donar una resposta correcta en el menor temps possible (treballa la presa de decisions).

Gestual: Capacitat de realitzar ràpidament un moviment aïllat. Es distingeix entre:

  • Acíclica (Ex: cop de boxa).
  • Cíclica (Palada de rem o piragüisme).

De desplaçament, cíclica o freqüencial: Capacitat de desplaçar-se el més ràpid possible a través de moviments segmentaris (dels segments del cos, estem parlant de la carrera o de la natació).

Resistència: Velocitat portada al màxim temps en què pot ser mantinguda.

Factors que influeixen

Hereditaris

Factor nerviós

Per a la contracció són necessàries unes fases que van des de la creació de l’impuls nerviós fins a l’escurçament de la fibra. Hi ha un període latent (recorregut pel sector nerviós inconscient) i un temps de reacció (temps real entre l’aplicació de l’estímul i la resposta visible).

TEMPS DE REACCIÓ o LATENT: S’exciten els receptors, es transmet l’estímul al SNC i es forma una senyal eferent = ordre.

TEMPS MOTOR: L’estímul arriba a la placa motora que excita una activació química (no reflexa) primer i una mecànica i conductual després.

Condicionants:

  • El tipus de neurona que innerva el múscul.
  • Longitud de les palanques i factors antropomètrics.
  • La coordinació intramuscular, relacionada amb el reclutament d’unitats motores.

Evolutius i d'aprenentatge

Factor muscular

La longitud i el grau de resistència de les fibres, l’estructura de la fibra, la viscositat del múscul, el to muscular i la massa muscular condicionaran una major o menor velocitat. Podem entrenar:

  • Nivell de força
  • Freqüència i amplitud de gambada
  • Estat psíquic

Musculars:

  • Tipus de palanca
  • Forma del múscul
  • Tipus de fibra muscular

Nervis:

  • Coordinació intramuscular
  • Velocitat de transmissió

Entrenament:

  • Força
  • Flexibilitat
  • Capacitat alàctica
  • Coordinació intermuscular (tècnica)

Hereditaris:

  • Sexe
  • Constitució
  • Capacitat d'anticipació

Psíquics:

  • Concentració
  • Motivació

Evolució de la velocitat

  • És una capacitat susceptible de millora encara que té condicionants genètics.
  • Podem millorar-la treballant factors com la força explosiva (potència), la flexibilitat (amplitud), la coordinació (tècnica) i la concentració (capacitat de reacció).

→ Abans de la pubertat els nivells de coordinació són satisfactoris (milloren la freqüència i la velocitat gestual) però hi ha carència de força.

→ Durant la pubertat la força millora però hi ha problemes de coordinació que limitaran la velocitat.

→ Als 17 anys aproximadament, s’arriba al 95% de la velocitat màxima i millora notablement la velocitat cíclica i el sistema anaeròbic.

→ Després s’estabilitza fins als 23-25 anys, on comença a disminuir.

A nivell muscular

Obtindrem un increment amb el creixement hormonal (noies als 11-15 anys i nois als 13-17 anys).

  • Hi ha una fase inicial on augmenta la velocitat-força davant de resistències baixes.
  • Després millora la força màxima (indispensable pels moviments explosius contra resistències elevades).
  • Finalment, els processos metabòlics anaeròbics-làctics i alàctics necessaris per a la resistència a la força explosiva i la resistència màxima a la velocitat.

Sistema nerviós

La seva maduració arriba al seu màxim als 10-12 anys. És llavors quan hi ha major plasticitat del sistema i una alta excitabilitat que ens ajudarà a millorar la coordinació i, en conseqüència, a desenvolupar la velocitat de reacció, la velocitat freqüencial i el procés d’aprenentatge motriu.

Capacitats psíquiques

Entre els 8-9 i els 12 anys els nens/es poden concentrar-se més i durant més temps davant determinades tasques.

Sistemes de desenvolupament (principis metodològics)

  1. La velocitat s’entrena sempre a màxima intensitat.
  2. S’utilitza el sistema de repeticions amb pauses complertes.
  3. Les pauses són importants (quan, a causa de l’esgotament, no es pot seguir amb la intensitat adequada, millor aturar l’entrenament perquè deixarem d’entrenar la velocitat).
  4. L’escalfament ha de ser llarg i complert (moviments globals amb exercicis de mobilitat articular, exercicis d'estiraments i exercicis tècnics relacionats amb l'activitat de velocitat).
  5. En el cas de tenir que treballar diverses capacitats físiques en la mateixa sessió o en el mateix microcicle (setmana):
    Velocitat → Força → R. anaeròbica → R. aeròbica
  6. Es requereix un mínim de 72 hores de recuperació per a la següent càrrega d’entrenament específic de velocitat.