Servei volei

1.TOC DE DITS

La passada de dits és un dels gests tècnics més importants.

Per què es el primer gest que ensenyem en iniciació?

Criteri funcional:

és l’únic gest que ens Permet desenvolupar situacions de joc complexes i pot substituir a tots els Elements necessaris per desenvolupar el joc: el servei, recepció, atac i defensa.

Criteri didàctic:

la posició del jugador Respecte la pilota és de les més incomodes i particulars. Si la introduïm Primer, tindrem més temps per assimilar-la.

A l’iniciar aquest gest no hem de ser excessivament exigents amb L’execució de la tècnica, l’hem de treballar de forma progressiva.

Modificar el reglament. COM?

Permetre La retenció, deixar botar la pilota...

Funcions del toc de dits

TOC DE DITS:

-Recepció de dits

-Passada de col·locació (enrere i En suspensió)

-Defensa de dits.

Passada enrere:

per poder realitzar una passada enrere sense  necessitat de veure l’atacant de forma directa. Tenis més atacants disponibles, sense donar indicis al contrari.

Passada en suspensió:

accelerar el joc generant paràboles de col·locació més ràpides al ser Més properes al atacant. Utilitzar molt més l’acció dels braços en la impulsió I s’ha de treballar en les etapes de perfeccionament i tecnificació.

POSSICIÓ FONAMENTAL:

és la relació del Centre de masses del jugador respecte al terra. Pot ser Alta, Mitja i Baixa.

-ALTA: Disposa de palanques per un Desplaçament més ràpid. No es una possició optima per els gestos, s’utilitza al remat i bloqueig.

-MITJA: Dona un major equilibri Entre el desplaçament i la possibilitat d’oposar-se a qualsevol tipus de pilota, és la més utilitzada, la PF Mitja-Alta serà la caracerisitica de la passada de Dits.

-BAIXA: És la millor per la posició De defensa, condiciona molt el desplaçament, s’utilitza per la defensa.

Moviments:

-MAC: abans del contacte.

-MC: durant el contacte.

-MDC: després del contacte.

MAC TOC DE DITS:

Cos equilibrat, puntes del peu assenyalant la direcció de la passada i Suportant el pes del cos. Avancem una cama respecte l’altre. Els colzes Lleugerament més oberts que l’amplada de les espatlles, els canells en Extensió, les mans relaxades amb els dits separats i els polzes mirant els Ulls.

MC:

Lleugera Extensió de les articulacions del cos, passant el pes a la cama avançada. Contacte amb la pilota davant de la cara, la pilota es toca amb la falange dels Dits, els braços fan un moviment de flexió – extensió ràpid per fer sortir la Pilota.

MDC:

Canvi de pes de la cama endarrerida respecte a la avançada. Hi ha Continuïtat en la extensió del cos.

ERRORS MÉS COMUNS:

Mala col·locació dels peus (peus paral·lels), excessiva o deficient Flexió de les cames, col·locació de mans amb polzes oposats a la pilota, error En superfície de contacte (falanges), obertura de colzes massa exagerades, Obrir els braços després del contacte.

2.TOC D’AVANTBRAÇOS

No va néixer amb el joc, es va inventar a conseqüència de la invenció Del servei de tennis amb rotació. A partir d’aquest moment es comença a Utilitzar per a controlar paràboles agressives que es produeixen en el joc. Introducció just després del toc de dits.

Criteri funcional:

Controlar paràboles que per La seva trajectòria i angle d’incidència, amb el toc de dits no es poden Contrarestar.

Control didàctic:

Es molt particular, es Contactada amb una part del cos poc acostumbrada, la seva introducció ràpida Facilitarà el desenvolupament sostenible dels jugadors.

A l’iniciar aquest gest tècnic, hem de posar molt emfàsi en els desplaçaments.
Treballar sempre en pas afegit i evitar el creuat. El pas Creuat pot provocar la pèrdua de ”timing” amb la pilota i orientació amb L’objectiu. El concepte d’orientació pilota-objectiu és molt important.

Toc d’avantbraços:

RECEPCIÓ

: L’objectiu es enviar al col·locador Una pilota que prové d’un servei contrari, amb una bona alçada i condicions que Permetin una bona col·locació, implica una impulsió de la pilota amb una Trajectoria contraria a la de origen.

DEFENSA

: Neutralitzar una pilota que prové D’un atac contrari. Intentar que la pilota es quedi al nostre camp, el Col·locador gestionarà l’atac.

Posició Fonamental Mitja és la característica del toc d’avantbraços.

MAC TOC D’AVANTBRAÇOS:

Cos equilibrat, Puntes dels peus assenyalant a la direcció de la passada, cames suportant el Pes i flexionades i una d’elles avançada. Braços entre mig de les cames amb Extensió completa, i mans agafades. 3 tipus de presses de mans Mà amb mà, puny inserit, mà amb mà Modificada.

MC:

Extensió coordinada de cames i braços per tal d’impulsar la pilota a la Direcció adequada. Contacte de la pilota amb l’espai entre el terç distal i Medial de l’avantbraç.

MDC:

Canvi de pes de la cama endarrerida respecte a la avançada, hi ha Continuïtat en la extensió del cos, seguim la trajectòria de la pilota amb el Cos i les cames.

ERRORS MÉS COMUNS:

Mala col·locació dels peus (paral·lels), excessiva o deficienca flexió De les cames, tronc amb inclinació excessiva o deficient, no bloquejar Espatlles i colzes en els moviments, mala presa de mans, obrir el braços Després del contacte.

3.SERVEI DE BAIX

És un element propi de la iniciació, no el veurem en competició adulta. -Facilita molt la coordinació i redueix els nivells de força específica Necessaris respecte als serveis alts. A l’inici s’ha d’adaptar la seva Execució. Introducció just després del toc d’avantbraços.

Criteri funcional:

Iniciar l’element tècnic Que ens falta per poder començar a allunyar el servei aconseguint d’aquesta Forma la finalització de l’ensenyament de tots els elements tècnics que ens Permeten jugar.

Podem dividir els elements tècnics del voleibol en 2 grans grups:

Permeten jugar:

doten de la gestualitat mínima Necessària com per poder jugar de forma elemental. (tocs de dits, toc D’avantbraços, servei baix)

Permeten jugar bé:

aquells que completen la motricitat Fent-la més elaborada. (remat i bloqueig)

Facilitar l’execució en la iniciació: eliminant el llançament de la Pilota abans de colpejarla (recordar reglament). El llançament de la pilota Dificulta la coordinació i és un motiu d’errades.

Posició fonamental Mitja-baixa és la del servei baix.

MAC SERVEI BAIX:

Peu contrari a la mà de colpeig avançat. Flexió de les cames i pes del Cos a sobre de la base de sustentació. Llançament de la pilota, inici del Moviment de colpeig.

MC:

Extensió Coordinada de cames per tal d’impulsar la pilota en la direcció desitjada. Moviment pendular del braç, contacte amb la pilota amb el braç estirat i el Taló de la mà. Mà oberta o en forma de cullera.

MDC:

Canvi de pes de la cama endarrerida respecte a la avançada (desplaçament Endavant). Hi ha continuïtat en el moviment del braç que continua el seu Moviment ascendent.

ERRORS MÉS COMUNS:

Deficient posició inicial de cames. Balanceig del braç inadequat per la Trajectòria desitjada (dispersió lateral o moviment no frontal). Superfície de Contacte errònia.

4. REMAT

És el primer dels gestos que ens permeten jugar bé.  L’atac al voleibol s’iniciara quan tinguem Autonomia dels altres gests tècnics. El nivell de l’atac no ha de ser molt Superior al de defensa. Introducció després del servei de baix.

Criteri funcional:

ens permet donar millor a La qualitat del joc, crearà situacions més ofensives (trajectoria de sortida de Pilota amb més veloç. Angle d’incidència major).

A l’inici de l’aprenentatge del GT no l’introduirem en la seva Totalitat. Inicialment treballarem el colpeig del remat en recolzament. Aprenent la cursa de batuda i remat de forma dissociada Poc a poc anar Incorporant ambdues fases del gest a la situació de joc.

Remat:

-
De potencia (màxima potència a la pilota, la Precisió no es el més important)

-
Amagat (remat típic dels centrals, per tal d’esquivar Les mans de l’adversari i dirigeix a la dreta o a la esquerra el cop)

-
Finta de canell (molt utilitzada al volei Platja i s’ha incorporat a la pista, cop amb el palmell de la mà per la seva Part iferior amb efecte par a que caigui ràpid)

-
Finta tipping (amb el braç completament Estirat i sense donar indicis de la seva execució, es contacta amb la punta Dels 5 dits i un cop de canell)

-
Tallat (molt utilitzat per els receptors que Volen esquivar un bloqueig doble, normalment amb assignació a la línia per Colpejar de forma agressiva a la diagonal curta)

La PF per el remat és la alta.

MAC REMAT:

Realització de la cuRsa d’aproximació i batuda. Dretans: E – D – E. Esquerrans: D – E – D. Moviments dels braços per a la impulsió. Armat del braç Pel colpeig, Apertura del tronc i l’espatlla.

MC:

Fase àeria. Colpeig (extensió del braç, cop de canell acabant el colpeig). Rotació del tronc a favor del colpeig.

MDC:

Reequilibri al caure, moviment de continuació del moviment del trnoc i Braços.

ANGLES D’ENTRADA REMAT:

per tal que el jugador encari el colpeig cap a la diagonal del camp (zona amb més espai). 45 i 90º

ERRADES MÉS COMUNS:

Cursa d’aproximació i batuda errònies (al revés, simultània, amb L’amplada o cadència incorrectes). Angles incorrectes, acció de braços Ineficaç, colpeig ineficaç, caiguda incorrecte després del remat.

5. BLOQUEIG

S’inicia quan el perfeccionament de l’atac no permet fer front a les Situacions en el transcurs del joc. Gest tècnic de caràcter defensiu. Objectiu: Disminuir l’eficàcia del remat. Introducció després del remat.

Criteri funcional:

com a resposta de l’augment De l’eficacia del remat, si el remat no existís el bloqueig no tendria sentit.

Cal tenir en compte els següents factors:

-1. Condicionat per les Característiques antropomètriques dels jugadors.

- 2. Condicionat per la capacitat de salt en Contramoviment.

Demanar als jugadors que no l’executin si no cal ja que ho intentaran Fer-ho en totes les accions i pot haver-hi risc d’embrutar la pilota. Només Introduir els bloqueig quan hi ha domini del remat. Domini del remat (control De l’espai en el salt i la caiguda). Es l’acció juntament amb el remat que Genera més lesions.

La PF en el bloqueig és la alta

MAC BLOQUEIG:

Cames separades amb una amplada equivalent a l’amplada de les Espatlles, cames lleugerament flexionades i amb les puntes dels peus mirant Endavant. La flexió de cames serà entre uns 90 i 120º. Separació de la xarxa Per part del jugador d’uns 50 cm, col·locació dels braços alts, amb l’anvers de Les mans enfrontat a la cara, mans obertes amb els dits relaxats i separats. Esquena lleugerament inclinada cap a la xarxa i recta. En el moment de l’impuls No baixem les mans excessivament i simultàniament a l’acció de salt, realitzem Una extensió dels braços.

MC:

Extensió Total de les articulacions de les cames. Col·locar les mans obertes, donant un Cop de canell final i preocurar que no estiguin separades.

MDC:

Reequilibri i adaptació de les superfícies corporals per a la caiguda. Moviment De continuació de la inèrcia del tronc i dels braços, baixant aquests al costat Del cos i preparant-se per una acció posterior.

ERRORS MÉS COMUNS:

No enfrontar-se a l’atacant, no separar-se suficient de la xarxa, no Col·locar bé els braços i les mans, saltar endavant, no estirar els braços.