Valldaura: estructura, secrets i memòria de la novel·la
Lengua y literatura3,63 KB
Estructura general de la novel·la
La novel·la s'articula en tres parts, cadascuna presidida per un lema que n'anuncia el tema predominant. Per tant, segueix l'estructura clàssica: presentació dels personatges, nus o nucli tràgic i desenllaç o descomposició familiar.
Primera part: 18 capítols, 30 anys
Lema d'Sterne: «Et respecto, Eliza, perquè saps guardar els secrets».
El secret serà el mòbil de l'acció novel·lística d'aquests capítols, on se n'aniran presentant els personatges que conformen la primera, la segona i la tercera generació d'aquesta família; els membres de la qual guardaran un secret que determinarà les seves vides.
Primera generació
A la primera generació es crea l'univers Valldaura, amb Teresa Goday com a primera protagonista. Després, Teresa Valldaura iniciarà la saga que quedarà representada per la torre i el jardí.
Segona generació
La segona generació estarà representada per la filla, Sofia, que representarà la consolidació de la nissaga i la presa de posicions respecte a la generació anterior.
Món del servei
El món de les minyones i del servei també és present en aquesta primera part, formada per fets bàsicament cronològics i de ritme ràpid.
Tercera generació
La tercera generació la conformen els nens: Ramon (vital i mediocre), en Jaume (sensible i dèbil) i la Maria (esdevé el centre del món infantil). La seva innocència s'associarà primer al color blanc i, després, al color vermell; també al món vegetal (al llorer) i a l'aigua. Neix al 1908. Durant aquests 30 anys tots els personatges lluiten per trobar la seva felicitat segons les maneres que tenen d'entendre la vida.
Segona part: 21 capítols
Lema de Blake: «Deixeu-me, oh deixeu-me amb les meves tristeses».
En aquesta part entren en crisi les diverses formes de felicitat que els personatges han intentat assolir a la primera part. La part queda determinada per la tristesa de tots els personatges. Els fets cronològics de la primera part deixen pas al record i a la memòria. Els personatges recorden més que no pas viuen. Identifiquen la vida amb el record i aquest és mitificat. El passat s'amplia i es matisa. A la novel·la hi ha un veritable culte al record que s'explicarà des de la vellesa i que generarà una reflexió sobre el sentit de la vida.
Tercera part: 13 capítols
Lema de T. S. Eliot: «Però el temps passat és un temps oblidat. Creiem en el naixement d'una nova constel·lació».
Aquesta part està presidida per la descomposició del món creat per Teresa Valldaura i pel fet prodigiós i fantàstic del més enllà. Hi ha la destrucció final dels Valldaura. La història no segueix, sinó que retrocedeix per mirar el passat.
3 nuclis
- Teresa recorda la seva joventut (fa una balança).
- Sofia abandona la torre i acaba destruint-la. Mentrestant, Armanda serà la reina de la torre; serà qui conegui la història de la família i els seus secrets.
- La narració esdevé una reflexió sobre el pas del temps, la memòria i la descomposició d'un univers familiar.
Observacions finals: la novel·la construeix un univers simbòlic (torre, jardí, llorer, aigua, colors) que articula les vides i els secrets de diverses generacions, amb una evolució que va del present cronològic al record i a la reconstrucció del passat.