Validesa i eficàcia dels actes administratius i la protecció jurídica en la contractació pública

1. Nul·litat i anul·labilitat dels actes administratius

Un acte administratiu serà plenament vàlid quan, ni en la seva preparació o elaboració, ni en el seu contingut, s'hagi infringit l'ordenament jurídic. Qualsevol infracció de l'ordenament jurídic constitueix un vici de validesa de l'acte.

Segons la gravetat de les infraccions, es distingeixen dues categories:

A) Infraccions greus determinants de la nul·litat de ple dret

L'acte és invàlid, cosa que comporta la seva nul·litat de ple dret. Aquestes infraccions estan enumerades i caracteritzades en la legislació administrativa. No és possible la seva subsanació i són irrevocables.

B) Altres infraccions de menor gravetat

L'acte serà anul·lable, la qual cosa suposa que la invalidesa és relativa i no absoluta. Aquests vicis són subsanables i convalidables.

2. Teoria general de la relació entre eficàcia i validesa

L'eficàcia és la idoneïtat per produir efectes jurídics. Aquesta pot estar subjecta a certes condicions, com la notificació de l'acte o que aquest sigui vàlid.

La demora dels efectes dels actes administratius per exigències de contingut de l'acte

L'eficàcia dels actes pot quedar demorada per dues suposicions ordinàries i freqüents: quan el propi contingut de l'acte, o del règim jurídic que li és d'aplicació, es dedueixi que els efectes de l'acte es produeixen a partir d'un moment o d'un tramit determinat.

3. Principis i punts de control de la contractació del sector públic

El dret de la Unió Europea regula els contractes de les administracions públiques, que tenen una importància econòmica considerable. En coherència amb la seva finalitat d'establir i fer efectiu un mercat únic, la UE ha prestat una atenció especial a aquests contractes amb l'objectiu de garantir que les empreses europees puguin accedir-hi amb independència de la nacionalitat de l'administració contractant. Amb la mateixa lògica, la regulació europea es concentra exclusivament en aquest objectiu de garantir la publicitat, la transparència, la igualtat i l'objectivitat en l'adjudicació d'aquests contractes. La normativa europea es concentra, doncs, en la primera etapa de la regulació dels contractes, que inclou les fases de preparació i adjudicació a què ja hem fet referència.

4. Règim especial de recursos en matèria de contractació

Sobretot en el tram procedimental de la contractació del sector públic que hem estudiat fins ara, la normativa preveu un règim especial de recursos administratius amb els següents trets característics:

• Òrgan competent: El recurs s'interposa davant un òrgan administratiu que, encara que es presenti amb el nom de tribunal, no està integrat en el poder judicial, sinó en l'estructura administrativa, i té naturalesa d'òrgan especialitzat amb un estatus d'independència, sense un superior jeràrquic. Es tracta, per tant, d'un recurs administratiu especial.
• Actes recurribles: Només els que hem estudiat fins aquí: anunci de licitació, plecs, procediment de selecció i adjudicació. Entre els actes de tràmit qualificats que poden ser objecte de recurs destaca l'acte de la Mesa de Contractació pel qual es decideix l'exclusió de licitadors.
• Mesures cautelars i revisió judicial: Abans d'interposar el recurs es poden sol·licitar mesures cautelars, com ara la suspensió de determinades decisions adoptades en el procediment. Però si l'acte recorregut és el de l'adjudicació, la mera interposició del recurs suposa la suspensió de la tramitació de l'expedient de contractació. Les resolucions que adopten aquests anomenats tribunals de contractació són perfectament recurribles davant la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa.

5. La tutela i protecció del dret

La relació del recurs administratiu amb la tutela judicial i els recursos davant els tribunals

• Recurs administratiu com a manifestació de la funció quasi-judicial o jurisdiccional de l'administració: En instaurar-se el principi de divisió de poders, l'administració va retenir la facultat jurisdiccional que va perdre a mesura que es va afirmar la plena facultat fiscalitzadora dels tribunals. Els recursos administratius tenen aquesta funció quasi-judicial de control de legalitat dels actes administratius, però no suposen que siguin ni la primera ni l'última instància; aquesta funció de control i declaració de legalitat correspon als tribunals.
• Una via formal i accessible de recurs sense cost per al recurrent: La funció del recurs administratiu en aquesta posició prèvia al recurs davant els tribunals és molt important: és un tràmit similar al que s'ofereix en qualsevol relació que pot abocar a un procés judicial, perquè les parts reconsiderin les seves posicions i, en la mesura del possible, arribin a un acord que eviti el procés judicial. No és una primera instància judicial.