València al Segle XV: Economia, Llengua i Cultura

El Segle XV: De Barcelona a València

Durant el segle XV, el lideratge econòmic passà de Barcelona a València. La ciutat, juntament amb Nàpols, esdevingué un dels principals centres creatius de la Corona d’Aragó. Durant aquest període, s'hi van construir edificis emblemàtics com la Llotja i les Torres dels Serrans.

El segle s'inicià amb un canvi dinàstic significatiu. En haver mort Martí l’Humà sense descendència, en el Compromís de Casp (1412) fou elegit rei Ferran d’Antequera, de la dinastia Trastàmara, que comptava amb el suport del papa Luna (Benet XIII).

El seu successor, Alfons el Magnànim (1416-1458), es va centrar en l’expansió mediterrània, conquerint el Regne de Nàpols. Mentre ell era a Itàlia, el govern dels territoris peninsulars recaigué en la seva esposa, Maria de Castella, i el seu germà, el futur Joan II. Durant aquest període, dos valencians de la família Borja van arribar al papat: Calixt III i Alexandre VI.

Joan II (1458-1479) va succeir el seu germà Alfons. Després de Joan II, el va succeir el seu fill Ferran II el Catòlic, casat amb Isabel I de Castella. Aquest matrimoni va significar la unió dinàstica dels dos territoris més grans de la península Ibèrica.

Alfons el Magnànim es va instal·lar a Nàpols, on va morir el 1458. La seva cort napolitana va ser un important focus cultural que va posar la cultura catalano-aragonesa en contacte directe amb el Renaixement italià.

La Llengua Catalana al Segle XV

El català, en plena expansió durant el segle XV, era la llengua d'ús corrent per a la major part de la població.

Aquest període va veure les primeres fixacions gramaticals i estudis sobre la llengua catalana. Aquests avenços foren impulsats per factors com:

• L’alfabetització creixent de la classe social ascendent (burgesia).
• La difusió de la impremta, que facilitava la producció i distribució de textos.

Un exemple destacat és el Liber Elegantiarum de Joan Esteve, un repertori d’equivalències entre el català i el llatí.

Per influència del Renaixement, el llatí va recuperar prestigi, impulsat per l’interès per l’antiguitat clàssica i el paper de les universitats com a centres de generació cultural.

A les corts europees, l’italià i el castellà esdevingueren llengües de moda. Els Trastàmara, d'origen castellà, utilitzaven el castellà familiarment i valoraven l’italià com a llengua de prestigi cultural associada a l'humanisme. En ser el castellà la llengua familiar del monarca, alguns aristòcrates van començar a utilitzar-lo en actes públics i formals. Autors com Pere Torroella i Francesc de Moner van incloure el castellà en algunes de les seves composicions.

El 1483 es va implantar la Inquisició castellana a la Corona d'Aragó, que va afavorir l'ús del castellà, especialment en l'àmbit religiós.

Malgrat aquestes influències, el català va continuar sent la llengua majoritària en l'administració, les comunicacions i la vida quotidiana. L'ús del castellà era, en gran mesura, una moda restringida a certs cercles de la noblesa i la cort.

El Clima Literari a València al Segle XV

Durant el segle XIV, la poesia a la Corona d’Aragó no va experimentar una renovació significativa.

La poesia trobadoresca va continuar sent el model lingüístic i temàtic predominant per a la lírica amorosa culta fins a l’aparició de l’obra d’Ausiàs March.

El Consistori de la Gaia Ciència, fundat per un grup de poetes el 1323 a Tolosa, tenia com a objectiu premiar obres escrites en llengua provençal.

Durant els segles XIV i XV, els poetes van continuar utilitzant el provençal, tot i que progressivament es va anar completant el procés de desprovençalització lingüística del català. No obstant això, la temàtica de l’amor cortès va persistir.

En els cercles cortesans, es va mantenir la cultivació d’una estètica pròpia dels segles anteriors, sovint amb una recuperació de l’esperit de la cavalleria artúrica.

L'entrada d'Alfons el Magnànim a Nàpols el 1442 va ser crucial, ja que la seva cort va entrar en contacte directe amb els humanistes italians. Aquesta activa vida cultural napolitana va propiciar el naixement de tertúlies, certàmens i debats sobre diverses temàtiques, influint en la producció literària.