Utilitarisme de John Stuart Mill: Principis i Conceptes Clau

Utilitarisme de John Stuart Mill

Capítol 1: Introducció als Principis de Mill

• Proposa un criteri moral fonamental: aconseguir la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.

Per tant, allò que produeixi felicitat al màxim nombre de persones serà considerat bo.

Mill es pregunta per què és tan important seguir aquest criteri.

Capítol 2: Conceptes Clau de l'Utilitarisme

• Defineix utilitarisme com la teoria ètica que considera bo tot allò que és útil.
• Defineix felicitat com l'aproximació màxima al plaer i l'allunyament del dolor.
• Puntualitza alguns aspectes de l'utilitarisme bàsic de Bentham:
  • És important distingir la qualitat de la quantitat: hi ha diferències qualitatives entre els plaers.
  • Bentham dóna més importància a la quantitat.
  • Mill dóna més importància a la qualitat.
  • Mill distingeix entre:
    • Satisfacció: emoció transitòria i efímera, lligada al plaer del moment.
    • Felicitat: emoció duradora, aportada principalment pels plaers intel·lectuals més que pels materials.

    Mill hi relaciona la cultura.

    Per això, considera que la cultura i l'educació haurien de ser universals.

• La concepció dels plaers i de la felicitat estan lligats a la dignitat humana.

Aquesta dignitat s'assoleix amb la recerca dels plaers intel·lectuals.

• Tracta la imparcialitat: "La felicitat que configura el criteri utilitarista del que és una conducta bona no és pas la felicitat del mateix agent, sinó la de tots els afectats per ella."

El que és important no és l'individu, sinó el col·lectiu.

• S'ha d'actuar de manera que es proporcioni el mínim dolor a les altres persones.
• El criteri de "màxima felicitat per al màxim nombre de persones" és fonamental per entendre la importància de la cultura i l'educació.
• Serà molt difícil ser feliç si la resta de persones no ho és.
• La felicitat és associable.
• L'Estat ha de procurar que el poble sigui el màxim de feliç.
• L'utilitarisme no exclou l'autosacrifici.
• L'utilitarisme no és contrari a la religió; de fet, utilitarisme i religió són compatibles.

Per exemple, el sacrifici religiós no és contrari a l'utilitarisme si pot aportar plaer a la persona creient.

• No busca la felicitat individual, sinó la col·lectiva (a diferència d'Epicur).

Capítol 3: Per què Promoure la Felicitat General?

Mill es pregunta: Per què seguim criteris morals? Per què obeïm?

És obvi que la gent segueix els criteris morals perquè se sent pressionada, i Mill ho anomena sanció.

Tipus de Sancions:

• Sanció Externa: Acció moral basada en evitar un càstig o aconseguir un agraïment.

Per exemple, una persona creient no diu mentides per evitar el pecat i per fer feliç a Déu.

Per a Mill, les sancions externes ajuden, però no són suficients.

• Sanció Interna: Deure o consciència moral.

És un sentiment que sorgeix de la pròpia consciència, que ens guia.

• Satisfacció personal quan es fa alguna cosa bé.
• Remordiments quan es fa alguna cosa malament.

Aquest sentiment intern és el que Hume anomena "sentiment d'humanitat". La consciència moral s'ha d'educar, ja que no coincideix en tothom de la mateixa manera.

• Com que vivim en comunitat, davant d'un altre ésser experimentem simpatia.

Experimentem una sensació que experimenta una altra persona.

La identificació de sentiments comporta la consciència moral.

• Per a Mill, la sanció interna té més pes, ja que és necessari experimentar remordiments o satisfacció personal.

Això fa que l'acció moral tingui més pes.

Aquest sentiment intern promou la felicitat col·lectiva, per això Mill afirma que s'ha d'ensenyar.

Davant d'accions difícils, aquesta sanció interna és el que ens fa retrocedir.

Els Sentiments Morals són Adquirits?

• Mill argumenta que no és un sentiment innat, però com que l'ésser humà ha viscut en societat durant tant de temps i ha desenvolupat aquests sentiments, són gairebé naturals.

L'ésser humà té una tendència natural a viure en societat.

Aquesta tendència s'ha convertit en natural.

Aquest desig de viure en societat, combinat amb una bona educació,

permetrà assolir un gran nivell de consciència moral i, així, complir el principi utilitarista.

• El plantejament de Mill és que tots els éssers vius siguin iguals i busquin el mateix (la felicitat), evitant la rivalitat.

Capítol 4: La Importància de la Felicitat i la Virtut

• L'ésser humà té com a únic fi (objectiu últim) assolir la felicitat.

Això es demostra perquè, si es pregunta, ningú diria que no vol ser feliç.

• La Virtut:
  • Excel·lència moral.
  • Mitjà per assolir el fi últim: la felicitat.
  • No és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per assolir la felicitat.

Exemple: Una persona vol ser missionera perquè això la fa feliç.

Aquí, ser missionera és el mitjà (virtut) per a la finalitat (felicitat).

• Si els diners són un mitjà per assolir la felicitat, serà acceptat sempre que no perjudiqui els altres.

No obstant això, una persona que té diners pot voler-ne més i, per aconseguir-ho, pot arribar a perjudicar els altres.

• Desenvolupar una virtut no farà mal a ningú.

Per exemple, si el mitjà per assolir la felicitat és ser virtuós, es pot ser tan virtuós com es vulgui sense causar mal.

• No tots els mitjans per assolir la felicitat són igualment poderosos en relació amb la qualitat i la quantitat.
• Mill distingeix entre allò que és desitjable i allò que volem.

Per exemple:

• Es pot desitjar molt una cosa, però no voler-la.

Exemple: Desitjo menjar un pastís, però com que estic fent règim, no vull menjar-ne.

• Es pot voler una cosa que al principi no es desitja.

Exemple: De petit no es vol rentar les dents, però s'hi obliga. De gran, si no es renten un dia, es volen, es necessiten i es desitgen rentar perquè s'hi està acostumat.

Com que la voluntat s'exerceix a base d'hàbits, canviant els hàbits, es canvia el desig.

Canviant el que es vol, es canvia el desig. Així, el desig implica voler.

• La clau de tot és l'educació: si és la correcta, aconseguirà des del bon començament que la persona identifiqui la virtut amb allò desitjable i acabi tenint com a tendència fer allò bo i virtuós.
• Si una cosa és un hàbit, no sempre és bo; també pot ser dolent. Per exemple: fumar.

El fet d'haver-ho fet sempre no vol dir que sempre s'hagi fet bé; pot ser que sempre s'hagi fet malament, però encara hi ha temps de reconduir-ho (canviar-ho per fer-ho bé).