L'URSS de Lenin a Stalin: Revolució i Estalinisme
L'expansió de la revolució comunista
Lenin i Trotski creien que la revolució soviètica no es podria consolidar si no s'estenia cap a altres països del món. L'intent més important d'insurrecció revolucionària es va produir a Alemanya pels espartaquistes. El seu objectiu era aconseguir el poder i crear un règim comunista, però l'intent va ser aixafat per l'exèrcit. La revolució soviètica va fer créixer els anhels revolucionaris a tota Europa, on es van crear partits comunistes a la majoria dels països.
La mort de Lenin i la disputa pel poder
El 1924 va morir Lenin i el buit de poder va desencadenar una lluita entre els dirigents del partit bolxevic (el gran debat). El debat es va polaritzar al voltant de Trotski i Stalin:
- Trotski i els seus seguidors representaven el sector més radical del partit, que defensava l'abandonament de la NEP per a aprofundir en la revolució socialista.
- Uns altres dirigents, amb Stalin, representaven les posicions més conservadores.
El 1927 la lluita es va aguditzar i Stalin va aconseguir el poder. El resultat fou que la revolució es va orientar cap a l'establiment d'un poder autoritari a les mans d'un dictador. Una vegada al poder, es va desfer de les oposicions.
L'inici de l'estalinisme: Stalin, amo del poder
El sistema estalinista va imposar la primacia absoluta de la ideologia comunista dins de l'estat i de la societat soviètiques. L'URSS es va convertir en una dictadura personal de Stalin i va crear una nova classe social privilegiada: la nomenklatura. Formaven part d'aquesta:
- Els planificadors de l'economia.
- Els gerents de les cooperatives agràries.
El caràcter exclusivista d'aquest grup va fomentar la creació de vincles de clientelisme dins del PCUS. El pensament social es va reduir i es va propiciar el culte a la persona de Stalin, imposant una censura rígida.
La planificació i col·lectivització de l'economia
La política de Stalin es va orientar cap a la construcció d'una societat sense propietat privada, controlada per l'estat. En el primer pla quinquenal, a les ciutats es van col·lectivitzar els béns immobles, els transports i les indústries financeres. Els capitals necessaris es van obtenir de l'agricultura i la mineria, fet que va generar una desigualtat important. La planificació va comportar la industrialització de l'URSS i va transformar l'estructura econòmica del país; la producció industrial va créixer enormement. Al final dels anys 30, l'URSS s'havia situat entre les grans potències del món.