Urbanisme: Definició, Agents i Planificació de Ciutats

Criteris per Definir la Ciutat

Hi ha alguns criteris que ens ajuden a definir quins són els trets essencials d’una ciutat i del que és urbà.

El Nombre d’Habitants

La quantitat d’habitants pot semblar un concepte clar per poder considerar una ciutat i no un poble, però la veritat és que no hi ha unanimitat a l’hora d’establir quin n’ha de ser el nombre mínim. A Espanya es considera ciutat qualsevol nucli de població a partir de 10.000 habitants.

La Concentració de l'Hàbitat, la Densitat i la Continuïtat

La concentració és una característica del centre de les ciutats: en un espai reduït s’hi concentren molts habitants, és a dir, hi ha una densitat elevada. Però, alguns barris residencials de cases unifamiliars tenen una estructura discontinua i els considerem també una ciutat, encara que de densitat baixa.

L'Activitat Econòmica

Les activitats econòmiques dels nuclis rurals estan relacionades amb el sector primari. En canvi, la ciutat es caracteritza per la diversitat d’activitats.

La Influència Territorial

A la ciutat s’hi concentren activitats administratives, polítiques, culturals, etc. que la converteixen en un centre de poder, de creativitat i d’oportunitats de tota mena.

L'Arquitectura i l'Urbanisme

L’arquitectura de les ciutats es caracteritza per edificis alts i avingudes amples i llargues.

L'Estil de Vida

Els estils de vida i les formes de relacions socials, generalment, a les ciutats es caracteritzen per més tolerància i més dinamisme.

Els Agents Socials Urbans

Es consideren agents socials urbans totes aquelles persones o entitats que intervenen en la producció d'espai urbà. Aquests agents poden ser ciutadans individuals (persones físiques) o societats, institucions (persones jurídiques).

Tipus d'Agents Urbans

• Els propietaris privats del sòl urbà: L'actuació dels quals es dirigeix quasi sempre a aconseguir que els nous espais urbans es creïn en finques de les seves propietats per aconseguir-ne més guanys.
• Promotors immobiliaris: Centren l'activitat en la construcció, la venda i el lloguer d'habitatges, locals comercials i naus industrials.
• Els empresaris: Agents de transformació urbana, prenen la decisió de portar les fàbriques des dels vells espais industrials cap als nous polígons, alliberant terrenys.
• Ciutadans i ciutadanes: Sovint exerceixen una pressió perquè els usos del sòl satisfacin necessitats col·lectives, com ara l'educació, la salut o el lleure.
• Els poders públics: Com a representants del conjunt de la ciutat, tenen la responsabilitat de decidir quina finalitat es dóna al sòl i quina orientació ha de prendre el creixement.

Conflictes entre Agents Urbans

El conflicte comercial es produeix entre els que intenten incrementar el valor de canvi del sòl i dels edificis (els propietaris, els promotors immobiliaris) i els que defensen el valor d’ús. Els ciutadans, que utilitzen la ciutat per a les escoles, els hospitals, les instal·lacions esportives, etc.

La Ciutat com a Mercaderia

Al sistema capitalista, la ciutat adquireix un caràcter mercantil, perquè es pot comprar i vendre. Transformant-la per mitjà d’infraestructures i equipaments i millorant-ne l’estètica, adquireix més valor i es pot vendre a un preu més elevat.

El Valor del Sòl

El sòl urbà és una mercaderia, però a diferència d’altres productes, aquest té una limitació molt evident: no es pot produir nou sòl (si no és que un pla urbanístic qualifiqui com urbanitzables uns terrenys que estan qualificats com agrícoles). Una altra limitació és que no es pot transportar.

Objectius de l'Urbanisme

L’urbanisme i l’ordenació territorial són el conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament d’un poble o d’una ciutat.

Els Plans Urbanístics

Són un document tècnic que tenen, alhora, una dimensió política i una de legal, perquè s’hi concentren totes les disposicions i les propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat.

• Condicionat: Es parteix d’una situació preexistent que no es pot ignorar.
• Correctiu: La seva finalitat és pal·liar els dèficits i els problemes existents.
• Prospectiu: A l’hora de planificar-lo, es fa una previsió d’inversions i d’actuacions que dibuixen un futur possible.
• Normatiu: Es tracta d’una llei, el compliment de la qual és obligatori per a tothom.

Classificació del Sòl

• Sòl urbà: És el sòl ja transformat que compta amb accés de trànsit rodat, subministrament d'aigua, etc. i que està consolidat per l'edificació.
• Sòl urbanitzable: És el sòl que podrà ser objecte de transformació en les formes que estableix la legislació urbanística.
• Sòl no urbanitzable: Terrenys sotmesos a algun règim de protecció, per raó dels seus valors paisatgístics, històrics, arqueològics, per raons de riscos naturals o per raó de limitacions per a la protecció del domini públic.
• Sistemes generals: Terrenys destinats al funcionament del municipi, com ara la xarxa viària, les zones verdes, els equipaments, els serveis urbans, etc.

Emplaçament i Localització

• L’emplaçament és el lloc físic concret on es troba una ciutat. El seu assentament depèn de la topografia del terreny i de la funció per la qual va ser creada.
• La localització d’una ciutat és la seva situació respecte a altres llocs. La situació està relacionada amb la funció que exerceix sobre el seu entorn geogràfic.

Tipus de Plànols

Plànol Irregular

Al món occidental, aquest tipus de plànol coincideix amb la part antiga de les ciutats i fa referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval.

Plànol Radiocèntric

El plànol radiocèntric es completa i es perfecciona amb l’obertura de vies concèntriques, com cinturons urbans, que permeten la connexió entre els diversos barris sense necessitat d’haver de passar pel centre de la ciutat.

Plànol Ortogonal

Presenta una forma simple, segons la qual els carrers es tallen perpendicularment entre ells.

Activitats i Funcions Urbanes

Habitualment, a les ciutats s’hi fan moltes funcions, gairebé totes estretament relacionades entre elles. Com més gran és una ciutat, més quantitat de funcions té i més complexes són.

Funció Residencial

Comporta necessàriament una sèrie d’equipaments i infraestructures per tal d’assegurar el benestar de tots els habitatges de la ciutat.

Funció Comercial

Les ciutats són un important centre d'intercanvis nacionals i internacionals.

Funció Industrial

La indústria ha tingut molta importància en el desenvolupament i la morfologia d’una ciutat contemporània. Encara avui, a molts indrets, té un paper important.

La Problemàtica Urbana Catalana

La Segregació Social

Un dels problemes greus de les ciutats catalanes d’avui és la segregació social. La forta immigració dels últims anys ha provocat la saturació dels barris vells on s’amuntega la població immigrada.

La Política Territorial Catalana

La política territorial catalana va destinada a frenar el consum del sòl, a millorar la cohesió social, a protegir el patrimoni urbanístic, a millorar el transport públic i a connectar de manera eficient Catalunya amb les xarxes urbanes i de transport d’Europa.