Trets i manifestacions de la literatura llatina: poesia, teatre i epigrama

Latín4,89 KB

Trets i manifestacions de la literatura llatina

Les primeres manifestacions del poble romà són sonores. Són els carmina, textos subjectes a ritme amb procediments estilístics molt marcats (al·literacions, enumeracions) que ofereixen mostres creatives:

  • Cançons fúnebres (narren les gestes del mort)
  • Cants laudatoris (enalteixen les glòries dels avantpassats)
  • Cants religiosos (invoquen ajuda o protecció dels déus)
  • Diàlegs improvisats (anticipen la farsa amb personatges com el golafre i el fanfarró)

Les mostres en literatura escrita llatina apareixen després de la conquesta de la Magna Grècia, al segle III a. C., quan el món romà entra en contacte amb l'àmbit i la cultura grega. Ofereix trets essencials com: dependència de la literatura grega, tendència a la creació didàctica i producció dilatada en el temps.

Poesia èpica llatina

Odusia (Livi Andrònic). Períodes èpics: imitació (Bellum Poenicum, Nevi), floriment i decadència (Lucà).

Autors lírics

Virgili i Catul (Clodia, Nugae, poemes doctes, epigrames): novetats com elements cultes i populars i presentació innovadora de l'amor.

Horaci: equilibri, contenció formal i concordança entre pensament i expressió. La poesia no és una distracció, etc.

  • Èpodes (17 peces que ofereixen una sàtira amable dels vicis i costums del moment, l'elogi de l'amistat i la vida al camp i la invitació a evitar les querelles civils).
  • Epístoles (epístola poètica, un escrit en forma d'carta adreçada a una persona coneguda). Són dos llibres: el primer renova els temes de les odes filosòfiques i el segon és un punt didàctic que tracta teories literàries. L'Epístola als Pisons és la més famosa: un tractat teòric sobre literatura en què diserta sobre la unitat de l'obra, l'estil, la composició, els caràcters de la poesia èpica i dramàtica, la Tekhne poietikes o la poesia en la societat.
  • Odes (obra culminant de la lírica llatina): quatre llibres amb unes 104 composicions que tracten temes variats i s'agrupen en:
    • Odes amoroses: declaracions, consells o invitacions dirigides a diferents dones: Pirra, Lídia, Tindàride, Galatea, Cloe. Destaca una invitació a gaudir del moment.
    • Odes filosòfiques: expressen idees sobre la vida; algunes inviten a gaudir del moment i d'altres segueixen el principi estoic de l'actitud impassible davant les desgràcies.
    • Odes romanes: hi posa de manifest el seu patriotisme elogiant l'imperi romà i l'obra d'August.

Ovidi

Etapes: joventut (amors, Heroides, Ars amatoria), època de desterrament (Tristia) i maduresa (Metamorfosis).

Epigrama

En els inicis grecs era una breu inscripció gravada en pedra als sepulcres que proclamava les gestes de les persones del passat. Es va transformar més endavant en una composició poètica curta, conceptual i de tema amorós, per arribar a la crítica social. Les característiques de l'epigrama satíric són l'ametlla de la concisió, el to sovint festiu i l'agudesa expressiva, accentuada al final. Són trets que el fan apte per a la pàtria personal i la denúncia social. L'autor llatí més destacat és Marcial, d'origen hispà, nascut a Bilbilis. En la seva obra, Epigrames, capta la vida de la ciutat de Roma del darrer quart del segle I: els seus personatges, la topografia urbana, els espectacles i les maneres de viure.

Teatre

Coneixements generals: la tragèdia grega adaptada o traduïda rep el nom de fabula graeca; la comèdia grega és la fabula palliata; la tragèdia romana s'anomena fabula praetexta; la comèdia romana rep el nom de fabula togata. Aspectes a considerar: lloc de representació, formes del teatre, temps de representació, actors i estructura de l'obra.

Comèdies

Honor a Ceres, desig de l'agricultura.

  • Plaute: Comèdia de l'olla, Amfitrió, El soldat fanfarró, Les baquis.
  • Terenci: Andria, L'eunuc, La sogra.

Tragèdia

Ens en queda poc. Té un desenvolupament tardà.

  • Època arcaica: s'adapten tragèdies gregues com Aquil·les, Medea, Àiax, Hècuba i Andròmaca.
  • Època imperial: tragèdies noves de Sèneca, escrites més per a ser llegides que no pas representades. Tenen un to macabre, escenes patètiques i esgarrifoses i reflexions filosòfiques.

Descargar

PDF Word HTML