Ciceró, Horaci, Virgili, Ovidi i Livi: la literatura llatina de l'època d'August
Resumen
El document repassa els autors llatins més destacats de l'època d'August: Ciceró, Horaci, Virgili, Ovidi i Titus Livi. Per a cadascun indica la seva trajectòria, les obres principals i els trets d'estil. Permet entendre el context polític i cultural en què van escriure i les diferències entre els seus gèneres.
Puntos clave
- Ciceró va ser orador, polític i filòsof, autor de discursos com In Catilinam i de tractats d'eloqüència com De oratore.
- Horaci va escriure Sàtires, Odes, Epístoles i Èpodes, i l'Ars poetica sobre la composició poètica.
- Virgili va escriure les Bucòliques, les Geòrgiques i l'Eneida, encarregada per August.
- Ovidi, el poeta de l'amor, va ser exiliat per August per un «carmen et error»; obres com l'Ars amatoria i les Metamorfosis.
- Titus Livi va escriure Ab urbe condita, una història de Roma des dels orígens fins a la mort de Drus, per glorificar Roma.
Ciceró
Ciceró va ser orador, polític i filòsof.
La seva obra inclou:
- Discursos judicials: Pro Roscio, In Verrem, In Catilinam i In Marcum Antonium.
- Tractats d'eloqüència, polítics i filosòfics, i part de la seva correspondència.
Les cinc parts del discurs
- Recerca de temes apropiats.
- La distribució dels temes ordenada.
- La recerca de frases o caus que resultin més convincents.
- Mecanismes per memoritzar l'ordre dels temes.
- La posada en escena: el to de veu, l'expressió del rostre...
Ciceró explica com s'ha de fer un discurs en tres obres: De oratore, Orator i Brutus.
Utilitza la prosa clàssica i també l'asianisme (amb moltes compensacions) i l'atticisme (més auster, només val per als conceptes clau). A les cartes utilitza un llenguatge col·loquial i familiar.
Horaci
Va néixer en una família benestant. El seu pare volia que es dediqués a la política, com la família, però ell va optar de seguida per la literatura. Va participar al cercle d'Epicur, on va conèixer Virgili i, a través d'aquest, va entrar al cercle de Mecenes.
La seva obra consta de:
- Sàtires o Sermons (18 poemes en exàmetres dactílics), que critiquen els vicis de la societat.
- Odes: odes d'amor, filosòfiques, etc.; i Carmina (poemes curts amb arguments variats), que parlen del plaer del vi, de l'amistat, de la victòria d'Actium i fan lloança a Mecenes. També hi ha una oda de caràcter patriòtic sobre el futur de Roma i una que parla d'un vaixell que és l'alegria de l'estat.
- Epístoles: reflexions sobre la vida, l'honor i l'anomenada. En exàmetres, l'Ars poetica reflexiona sobre la composició poètica i explica com s'ha de fer un poema.
- Èpodes: sobre la batalla d'Actium, on es mostra el patriotisme d'Horaci. Els altres tretze èpodes tenen un to satíric i parlen de personatges anònims com a models de vici o mal caràcter.
August li va demanar un poema per celebrar l'entrada a un nou segle i també poemes sobre les virtuts dels romans.
Virgili
Després de la guerra civil entre Marc Antoni i Octavi, els seus terres van ser confiscades. Havia escrit èglogues sobre el camp; August li va tornar les terres i Virgili va entrar al cercle de Mecenes i va escriure èglogues en honor a August per agrair-li-ho.
Obra:
- Bucòliques: les èglogues, dedicades a Asini Pollió, i a moltes versions d'allò al qual es refereixen. Parlen de les quatre edats del món i volen transmetre un missatge de pau i tranquil·litat.
- Geòrgiques: poesia didàctica amb normes i consells sobre les pràctiques agrícoles, escrita en exàmetres dactílics i dividida en quatre parts.
- Eneida: poesia èpica, encàrrec d'August. La missió dels romans és dominar el món; són fills d'un poble civilitzat, els altres són bàrbars. Dividida en dotze llibres: els sis primers s'assemblen a l'Odissea i els sis darrers a la Ilíada.
Va viatjar per Àsia i Grècia per acabar l'Eneida, es va posar malalt i va morir als 51 anys a Brundisi (Brindisi). Abans de morir va demanar que cremessin l'Eneida.
Ovidi
Ovidi és el poeta de l'amor. Era d'una família benestant. El seu pare volia que es dediqués a la política, com la família, però ell va optar de seguida per la literatura. Es va casar tres vegades; la tercera dona, Fàbia, és a la qual van dirigides les cartes. Va pertànyer al cercle literari de Messala, un cercle de nobles republicans, molt llunyà dels objectius polítics d'August.
Als 50 anys va ser exiliat per August per un «carmen et error»: el carmen va ser l'Ars amatoria, que propugna l'amor lliure; l'error no el coneixem, pot ser una conspiració contra August o afavorir les relacions adúlteres de la filla d'August, Júlia. Va demanar ser perdonat, però August va morir i Tiberi tampoc no li va concedir el perdó. Va morir a l'exili.
Obra:
- Heroides: un conjunt d'elegies de contingut amorós.
- Amores: escrits en dístics elegíacs, expliquen tot el procés amorós d'una relació.
- Ars amatoria: tres llibres. Els dos primers estan destinats als homes: el primer com seduir i el segon com mantenir l'amor. El tercer és per a les dones, per agradar als homes.
- Metamorfosis: un poema mitològic, escrit en hexàmetres dactílics, de quinze llibres, sobre personatges que es transformen en arbres, animals o pedra.
- Tristia: poemes elegíacs de cinc llibres en què l'autor parla de les causes del seu exili, de la vida que li espera, de la nostàlgia i de les súpliques a l'emperador perquè li permeti tornar.
- Pòntiques: es queixa del lloc on es troba i del clima insuportable, amb bàrbars al voltant. S'adreça als amics i a la dona i vol saber notícies de Roma.
- Medea: tragèdia (només en conservem un fragment).
- També va escriure Medicamina faciei feminae, receptes de bellesa per a les dones, i Remedia amoris, sobre com oblidar l'amor.
Titus Livi
Historiador. Va estudiar filosofia i retòrica i va entrar al cercle literari d'August. Assistia a les lectures de l'Eneida.
Obra: Ab urbe condita, una història dels orígens de Roma fins a la mort de Drus. Era un encàrrec d'August per fer una història de Roma seriosa i completa. Té una funció didàctica: aprendre del passat.
Escriu per glorificar Roma i perquè els romans se sentin orgullosos de ser-ho. Roma està protegida pels déus i és el centre del món. Va utilitzar fonts antigues (documents de magistrats, obres d'historiadors, etc.) i va dedicar-hi quaranta anys.
És un model d'estil clàssic amb varietat d'estils: té un to poètic en situacions dramàtiques, un to èpic en situacions heroiques, utilitza discursos i, quan parla de soldats o de classes socials baixes, empra un llenguatge col·loquial.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Quina és l'obra principal de Virgili?
Virgili va escriure les Bucòliques, les Geòrgiques i l'Eneida. Aquesta última és una poesia èpica encarregada per August, dividida en dotze llibres.
Per què va ser exiliat Ovidi?
Ovidi va ser exiliat als 50 anys per August per un «carmen et error». El carmen va ser l'Ars amatoria, mentre que l'error no es coneix amb certesa.
Quina era la finalitat de l'obra d'Titus Livi?
Ab urbe condita tenia una funció didàctica: aprendre del passat. Livi volia glorificar Roma i fer que els romans se sentissin orgullosos de ser-ho.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.