L'estructura de la ciutat romana i els espectacles públics: fòrum, edificis i gladiadors

L'Estructura de la Ciutat Romana

La civilització romana va ser principalment urbana. Per romanitzar els territoris conquerits, duien a terme la creació de ciutats de nova planta, les anomenades coloniae. Aquí s'hi establien els veterans de guerra i els ciutadans romans procedents d'Itàlia. Exemples destacats inclouen:

• València
• Saragossa
• Mèrida
• Lleó

Fundació i Planificació de les *Coloniae*

Es buscava una zona idònia i estratègica, a una altura suficient respecte del riu per evitar inundacions, i amb una defensa natural contra els enemics. Després, per veure quina era la voluntat dels déus, un sacerdot examinava les entranyes d'un animal sacrificat. Si aquestes, sobretot el fetge, estaven en bones condicions, volia dir que aquell lloc era saludable. Aquesta cerimònia és anomenada inauguratio.

El Traçat Urbanístic: *Cardo* i *Decumanus*

El traçat es disposava a partir de dos grans carrers que es tallaven al centre de la ciutat:

• El carrer que anava d'est a oest s'anomenava decumanus.
• El carrer que anava de nord a sud s'anomenava cardo.

Aquests carrers desembocaven a quatre portes d'entrada a la ciutat. Allà on es creuaven el decumanus i el cardo hi havia el fòrum, que era l'escenari de la vida pública de la ciutat, on se celebraven actes polítics, religiosos i comercials.

No totes les ciutats tenien muralles, ja que es construïen en moments en què calia defensar-se dels enemics i evitar la desaparició del nucli urbà. La major part d'aquestes ciutats van ser creades al final de la República, que era una època de gran pau i estabilitat; per això no calien muralles com a protecció contra enemics exteriors. En el cas que hi hagués muralles, entre la muralla i el nucli hi havia un espai que es deia pomerium.

Edificis Públics i Privats Més Significatius

Entre els edificis més importants de la ciutat romana, trobem:

• Els temples: On se celebrava el culte de la religió imperial.
• La basílica: On es reunia el tribunal de justícia o es feien negocis.
• La cúria: On se celebraven les reunions del Senat.
• Les tribunes: Utilitzades per als discursos dels governants.
• Les botigues: Solien situar-se sota els porxos del fòrum.
• El teatre: On es feien representacions teatrals, sobretot comèdies.
• L'amfiteatre: On, entre altres tipus d'espectacles, tenien lloc les cruentes lluites de gladiadors.
• El circ: On es duien a terme competicions, com les curses de carros.
• Les termes: Edificis de caràcter públic destinats a la higiene dels ciutadans.

Infraestructura i Monuments

Un aqüeducte consistia bàsicament en una canal amb les parets impermeabilitzades que solia anar arran del terra. No obstant això, quan hi havia desnivell, construïen una mena de pont amb arcades sobre les quals passava l'aigua per una canal estreta. L'enorme quantitat d'aigua que es consumia s'evacuava mitjançant una xarxa de clavegueres.

Finalment, es construïen monuments decoratius, com arcs de triomf o columnes.

Els Espectacles Públics Romans

La Lluita de Gladiadors

La lluita de gladiadors era l'espectacle preferit dels romans. Els gladiadors es reclutaven bàsicament entre els presoners de guerra, però també podien ser criminals condemnats a morir, esclaus o homes lliures que buscaven fama i fortuna. S'entrenaven en unes escoles especials anomenades Ludi, on feien exercicis físics duríssims. La preparació era molt exigent. L'home encarregat de dirigir i administrar una escola de gladiadors era el lanista.

Quan els gladiadors arribaven a la tribuna de l'emperador, li dirigien la salutació següent: «Ave Caesar, morituri te salutant» (Salve, Cèsar, els qui van a morir et saluden). Era el públic qui decidia el destí del vençut.

Altres Espectacles: *Venationes* i *Naumàquies*

Un altre tipus d'espectacle eren les venationes (combats amb animals). Aquest espectacle tenia diferents modalitats:

• Exhibicions de feres exòtiques.
• Lluites de feres.
• Enfrontament d'homes i feres.
• Homes llançats a les feres.

També s'organitzaven naumàquies, que eren reproduccions d'històriques batalles navals. Per a l'ocasió, inundaven l'amfiteatre.

Finalment, hi havia les representacions de drames mitològics, en què els actors morien o patien, de manera real, el càstig que rebien els protagonistes del mite.

El Circ i la seva Estructura

Al circ tenien lloc les curses de cavalls. La seva estructura era rectangular i allargada. La pista estava dividida per un mur baix i llarg, denominat spina, situat al bell mig. Damunt de la spina solia haver-hi obeliscos. A cada extrem de la spina hi havia les metae, pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al davant es trobaven les cotxeres, on carros, cavalls i genets esperaven el moment de sortir. El circ més gran era el Circ Màxim de Roma, ubicat als peus del Palatí.

Tipus de Gladiadors i Entrenament

Els gladiadors eren presoners de guerra, criminals condemnats a mort o homes lliures en busca de fama i fortuna. S'entrenaven en els Ludi, i l'home encarregat de dirigir i administrar un ludus era el lanista. A la vigília del combat feien un banquet públic on tothom podia veure els gladiadors. El dia del combat feien una desfilada a l'arena i pronunciaven les paraules: «Ave, Caesar, morituri te salutant». La lluita era en parelles i podia ser a mort.

Els tipus de gladiadors més comuns eren:

• Samnita: El tipus de gladiador més antic, del qual deriva la resta.
• Traci: Era el rival tradicional del samnita.
• Mirmillo o Gal: La diferència entre el mirmilló i el samnita estava en l'escut i el casc.
• Secutor: La diferència amb el Samnita era la forma del casc. Era rival del reciari.
• Reciari: Era considerat el més “feble”, armat amb xarxa i trident.