Trets lingüístics del valencià i del català nord-occidental: fonètica, morfologia i lèxic

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,03 KB
Actualizado el

Resumen

El document descriu els trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que diferencien el valencià i el català nord-occidental, i inclou un quadre comparatiu amb el català oriental. Serveix per entendre com es pronuncien i s'escriuen aquestes varietats i en què coincideixen o divergeixen.

Puntos clave

  • Al valencià, la e inicial davant m, n, s es pronuncia a: embolicar (ambolicar), i la a àtona es pronuncia com e oberta.
  • Al valencià, la 1a persona del singular del present d'indicatiu de la 1a conjugació acaba en -e: jo cante, jo pense.
  • Al català nord-occidental, la 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en -o: jo canto, jo parlo.
  • El nord-occidental usa lo i los com a articles masculins: lo pare, los amics.
  • El valencià conserva el pretèrit perfet simple: cantí, perdí.
  • El quadre comparatiu oposa el català occidental al català oriental en vocals àtones, so de la X, dígraf LL i plurals de mots plans.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Bloc Occidental: El Valencià

Nivell Fònic

  1. La e inicial davant m, n, s es pronuncia "a": embolicar (ambolicar). Aquest tret es comparteix amb el nord-occidental.
  2. No pronunciació de la d i la s entre vocals: portalada (portalà), llaurador (llauraor).
  3. Pronunciació de la r final.
  4. Pronunciació de la sn/x/ com si fos una ix: cresca (creixca). També present en el nord-occidental.
  5. No diferenciació del so de les grafies i, g, tj, tg.
  6. La a àtona com e oberta.

Nivell Morfosintàctic

  1. Triple gradació en els articles de lloc (ací, ahí, allí) i en els demostratius (este, eixe, aquell).
  2. Possessius amb les formes en u: meua, teues.
  3. Tendència a l'ús del diminutiu.
  4. L'article personal es conserva només en els topònims: Callosa d'en Sarrià.
  5. Combinació de pronoms de complement indirecte i complement directe.
  6. Morfologia verbal:
    • La 1a persona del singular del present d'indicatiu de la 1a conjugació té la desinència -e: jo cante, jo pense.
    • El present de subjuntiu presenta les desinències -e i -a: parle, perda.
    • La formació dels incoatius és -ix: partisc, servixes (també en el nord-occidental).
    • En la major part del valencià, l'imperfet de subjuntiu presenta la desinència -ara, -era, -ira.
    • Es manté viva la forma del pretèrit perfet simple: cantí, perdí.

Nivell Lèxic

  1. Lèxic específic: bac, calbot, llèpol, eixir.
  2. Lèxic que comparteix amb el nord-occidental: granera, melic, apegar, espill.
  3. Arabismes: alficòs, albercoc, almàssera, bacora, algeps, gandul.
  4. Castellanismes: corder, burro.

Català Nord-occidental

Nivell Fònic

  1. La a àtona final sona e oberta: xica (pronunciat xique), lluna (pronunciat llune).
  2. La o àtona inicial sol pronunciar-se au: ofegar-se (aufegar-se), olor (aulor).
  3. La e inicial davant m, n, s, ix es pronuncia a: embolicar (ambolicar).
  4. No pronunciació de la r final: partir (partí).

Nivell Morfosintàctic

  1. L'article determinant masculí és lo per al singular i los per al plural: lo pare, los amics.
  2. Morfologia verbal:
    • La 1a persona del singular del present d'indicatiu té la desinència -o: jo canto, jo ploro, jo parlo.
    • La formació dels incoatius és -ix: partisc, revixes.
    • La 1a persona del singular del present de subjuntiu té la desinència -a: canta, parla, tinga.

Nivell Lèxic

  1. Lèxic específic: moixó, sillo, tripó.
  2. Lèxic que comparteix amb el valencià: granera, melic, apegar, espill.

Quadre Comparatiu de Trets Diferencials

A continuació, es presenta un quadre comparatiu de trets fonètics i morfològics entre el català occidental i el català oriental.

Vocals Àtones

Català Occidental: Distinció de les cinc vocals.Català Oriental: Confusió de e i a, i neutralització de o i u en u.

Vocals Tòniques

Català Occidental: La e tònica de mots aguts sol ser tancada.Català Oriental: La e tònica de mots aguts sol ser oberta.

So de la X (inicial i darrere de consonant)

Català Occidental: Pronunciació africada.Català Oriental: Pronunciació fricativa.

Dígraf IX

Català Occidental: Pronunciació de la i.Català Oriental: No pronunciació de la i.

Dígraf LL

Català Occidental: Pronunciació palatal lateral.Català Oriental: Tendència al ieisme.

Plural de mots plans acabats en vocal àtona

Català Occidental: De vegades afegeixen -ns (jovens, homens).Català Oriental: Afegeixen -s (joves, homes).

Preguntas frecuentes

Com es pronuncia la e inicial davant m, n o s en valencià?

Es pronuncia com a a, per exemple embolicar es diu ambolicar. Aquest tret es comparteix també amb el català nord-occidental.

Quina és la desinència de la 1a persona del present d'indicatiu en el nord-occidental?

La desinència és -o, com a jo canto, jo ploro o jo parlo. En valencià, en canvi, la 1a conjugació fa -e.

Quins articles usa el català nord-occidental?

Usa lo per al singular masculí i los per al plural, com a lo pare i los amics.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quina és la forma de la 1a persona del singular del present d'indicatiu de cantar en valencià segons el text?
2. Quin article masculí singular fa servir el català nord-occidental?
3. Quin tret fonètic comparteixen el valencià i el nord-occidental?
4. Quina forma verbal manté viva el valencià segons el text?
5. Quina és la pronunciació de la r final en el nord-occidental?
6. Quin dels següents és un lèxic específic del nord-occidental?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.