La transcendència humana: sentit, origen i mort
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,54 KB
La transcendència és inalienable a l'ésser humà
La transcendència ens porta a preguntar-nos: A on anem? Quin és l'origen de l'univers?
Experiència religiosa i transcendència
- És independent del culte.
- És possible no creure en un Déu i necessitar o experimentar la transcendència.
- Va més enllà de la nostra realitat.
Implica preguntar-se per la vida, l'infinit, el principi (vida) i el final (mort). L'existència ens fa qüestionar l'origen (límit inicial) i la mort (límit final, el no-res, la por), ja sigui de forma finita o infinita.
L'origen i la fi
Els grecs deien que el temps és cíclic (mites). Déu és l'origen absolut i metafísic, existent abans i independentment de la realitat.
- Cosmologia: Branca que estudia l'origen de la realitat (científic: Big Bang; religiós: Déu).
- Mort biològica: Les funcions vitals desapareixen.
- Mort filosòfica: Som conscients de la nostra existència i de la finitud.
Monisme vs. Dualisme
- Monisme: L'ésser humà és una realitat unitària. La mort consisteix en la dispersió de la individualitat (ex: Aristòtil, ateus).
- Dualisme: L'ésser humà està compost per dos elements: immaterial (ànima, ment) i matèria (cos). Aquests poden separar-se després de la mort (ex: Plató, teistes).
El problema del mal
El mal pot ser:
- Físic: Catàstrofes naturals.
- Moral: Derrota, justícia divina, càstig i recompensa.
- Metafísic: Dolor i patiment.
La teodicea és la justificació racional i lògica de Déu davant l'existència del mal.
Déu i la raó
La filosofia medieval és un reflex intel·lectual per entendre racionalment les veritats acceptades per la fe. Les posicions principals són: ateisme, teisme, agnosticisme i panteisme.
Les 5 vies de Sant Tomàs d'Aquino
- Moviment: Tot el que es mou ha de ser mogut per un altre.
- Causalitat: Tot efecte requereix una causa.
- Contingència: El que no existeix no pot donar-se l'existència.
- Graus de perfecció: El que té graus de perfecció participa d'ella.
- Finalitat: Els éssers no intel·ligents segueixen un pla; l'ordre exigeix una intel·ligència ordenadora.