Tragèdia grega: orígens, parts i autors clàssics
Resumen
Aquest document explica els orígens de la tragèdia grega, relacionats amb el culte al déu Dionís a Atenes, i descriu les parts de la tragèdia clàssica: pròleg, pàrode, episodi, estàsim i èxode. També presenta els autors clàssics Èsquil i Sòfocles, amb les seves aportacions i temàtiques principals.
Puntos clave
- La tragèdia grega té el seu origen en el culte al déu Dionís, celebrat a Atenes durant les Grans Dionísies.
- Segons Aristòtil, la tragèdia va sorgir dels qui entonaven el ditirambe, cant ritual de Dionís.
- Tespis va ser el primer a introduir un actor que responia davant el cor.
- Les parts de la tragèdia clàssica són el pròleg, el pàrode, l'episodi, l'estàsim i l'èxode.
- Èsquil és considerat el pare de la tragèdia i va introduir el segon actor.
- Sòfocles va introduir el tercer actor, va donar més dramatisme als diàlegs i va centrar l'univers en els herois.
Dionís: Déu del Vi i la Tragèdia
És el fill de Zeus i Sèmele, una de les filles de Cadme, rei de Tebes. Quan Sèmele estava embarassada, Zeus, amb el seu raig fulgurant, va fer que Sèmele quedés reduïda a cendres. Zeus va salvar el fetus i se’l va cosir a la cuixa fins que acabés la gestació. Quan el nen va néixer, va ser anomenat 'el déu nascut dues vegades'. Dionís és el déu de la vinya, del vi i de la inspiració mística. Se’l representa amb una túnica llarga, una corona d’heura, un tirs i un penjoll de raïm. Va ser criat per nimfes, que li ensenyaren el cant i la dansa. Va continuar la seva peregrinació per Tràcia, fins arribar a l’Índia, on va adoptar el seu seguici triomfal: un carro tirat per panteres i acompanyat per sàtirs, silens i mènades. Es va casar amb Ariadna, la filla de Minos, rei de Creta.
Font Castàlia: Purificació a Delfos
Castàlia era una nimfa que va ser perseguida per Apol·lo a la muntanya del Parnàs, a prop del santuari de Delfos. Per fugir del déu, la nimfa es va precipitar a les aigües de la font, que des d'aleshores porta el seu nom. Les aigües eren utilitzades com a ritual de purificació pels visitants que acudien a consultar l'oracle de Delfos.
Orígens de la Tragèdia Grega
Atenes és el lloc de naixement del gènere dramàtic, relacionat amb el culte al déu Dionís. Festivals dramàtics anomenats Grans Dionísies, que se celebraven a la primavera. S'hi representaven les obres dels poetes tràgics i còmics durant cinc dies. Els dos primers dies es feien comèdia i els tres últims tragèdies. La tragèdia va sorgir, segons Aristòtil, 'dels que entonaven el ditirambe', que era el cant ritual de Dionís. Els dansaires es disfressaven de bocs perquè creien que el déu es manifestava amb aquesta forma. En els cants corals es va introduir la figura mítica de l'heroi, amb els valors ètics i emocionals propis d'aquests personatges (dionisíac). Tespis fou el primer que hi introduí un actor, persona que responia davant el cor. També es creà un pròleg, que donava a conèixer el tema als oients; un discurs en què l'actor expressava diferents passatges de la vida dels herois i, finalment, un diàleg entre el cor i l'actor, que va representar el pas decisiu per crear l'acció dramàtica. El gènere dramàtic tenia amb Dionís un origen satíric.
Parts de la Tragèdia Clàssica
El pròleg
Era la part introductòria, en la qual s'exposaven breument els fets i es presentaven els actors.
El pàrode
Primera entrada en escena del cor per un dels laterals del teatre.
L'episodi
Era la part del drama situada entre dues entrades del cor i comprenia el diàleg entre els actors i s'assemblava als actes del drama modern.
L'estàsim
Corresponia a la part en la qual el cor cantava sense canviar de lloc, a l'orquestra i, mentrestant, els actors deixaven l'escena i es canviaven d'abillament per representar diversos personatges.
L'èxode
Era la sortida d'escena del cor i el final de la peça; venia després de la darrera part cantada del cor.
Autors Clàssics de Tragèdia
Èsquil: Pare de la Tragèdia
La seva producció literària consta de 90 obres, i se'n queden 7: Les Suplicants, Els Perses, Els Set contra Tebes, Prometeu Encadenat i la trilogia de l'Orestíada. Èsquil és el creador de la trilogia (tres tragèdies unides per la temàtica). També fou considerat el creador de la tragèdia com a gènere literari. Va introduir el segon actor. Temàtica: el bé i el mal, l'adversitat i la felicitat, el destí de l'ésser humà.
Sòfocles: Innovació i Herois
Se li atribueixen 123 obres i se'n conserven 7: Àiax, Antígona, Èdip Rei, Electra, Filoctetes. Sòfocles va introduir el tercer actor, la qual cosa va aconseguir més dramatisme en el diàleg dels personatges i un argument més complex. Va abandonar l'estructura de trilogia d'Èsquil. Els herois de Sòfocles passen a ser el centre de l'univers.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Qui va introduir el segon actor a la tragèdia grega?
Èsquil va introduir el segon actor. Més tard, Sòfocles va introduir el tercer actor.
Quina és la diferència entre l'episodi i l'estàsim?
L'episodi és la part situada entre dues entrades del cor i comprèn el diàleg entre els actors. A l'estàsim, el cor canta sense canviar de lloc a l'orquestra, mentre els actors deixen l'escena i es canvien d'abillament.
Quines obres de Sòfocles es conserven?
Se n'atribueixen 123, però se'n conserven 7: Àiax, Antígona, Èdip Rei, Electra i Filoctetes, entre les que apareixen al document.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.