La Tradició Funcionalista: De Comte a l'Agulla Hipodèrmica

La tradició funcionalista

1. August Comte

El funcionalisme és la primera tradició sociològica i arrenca a partir d'August Comte. Defineix la sociologia com una física social.

Considera que la biologia ha arribat a entendre com funcionen els éssers vius a partir d'observar la unitat mínima, les cèl·lules, que compleixen unes funcions que permeten que hi hagi vida. No hi ha vida sense cèl·lules, però no totes les cèl·lules fan les mateixes funcions. Comte proposa que aquest mateix procediment d'anàlisi l'hem de traslladar a la societat. Entén la societat com un organisme viu i mira la realitat social com a òrgans i funcions.

2. Harold D. Lasswell

A partir de la teoria d'August Comte, realitza la Teoria de l'agulla hipodèrmica. El context es basa en dos fets:

• La guerra dels mons (1938): Era un programa de ficció que intentava reproduir a través de la ràdio la presumpta arribada d'uns extraterrestres als EUA. Ho van fer amb tanta professionalitat que alguns nord-americans van arribar a suïcidar-se. Va ser una reacció de pànic col·lectiu sobre una ficció que va trasbalsar el món científic. La ràdio és el primer mitjà autènticament de masses, perquè per escoltar-la no cal saber llegir. Té una capacitat absoluta de controlar el comportament.
• Victòria de Hitler a les eleccions democràtiques (1933): Tothom es pregunta com és possible. La primera resposta és que Hitler no ha fet més que despertar una vocació secular del poble alemany. La segona resposta s'acosta a la teoria de La guerra dels mons: Hitler és el primer polític que utilitza el poder persuasiu dels mitjans per fer-se amb el govern i per transformar les normes democràtiques.

La Teoria de l'agulla hipodèrmica (1948)

Aquesta teoria diu que la comunicació de masses actua directament i personal sobre cada individu i inocula els missatges en el seu cos com ho fa una agulla hipodèrmica. Quan els individus s'exposen als mitjans, acaben pensant de la mateixa manera perquè no poden resistir-s'hi.

Funcions dels mitjans

Atribueix als mitjans tres funcions:

• Vigilància de l'entorn: Advertiment dels perills que poden posar la vida en qüestió.
• Organització: Per respondre a les amenaces.
• Transmissió de l'herència social: Transmissió de l'experiència acumulada davant d'amenaces o perills anteriors.

Els mitjans són un nou òrgan social que ha passat a tenir un control gairebé absolut dels individus. La pregunta clau és: “Qui diu què, a través de quin canal i a quina audiència?”. Si sabem quin comportament li proposen a l'individu, sabrem quin comportament tindrà. Si sabem el que diu, sabrem els efectes.

És una teoria que defensa el caràcter omnipotent i omnipresent dels mitjans sobre els individus que els consumeixen. Avui en dia hi ha molta gent que encara pensa així (ex. la polèmica entre Protecció Civil i els hostalers dels Pirineus).