Tirant lo Blanc: amors, mirall i conflictes a la cort de Palauencs (capítols 127-163)

Capítols Clau de Tirant lo Blanc: Amors i Conflictes

Capítol 127: La princesa va insistir a preguntar-li a Tirant qui era la dona a la qual ell estimava tant, i ell, en lloc de dir res, va treure de la seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge que hi veiés allà li podia donar la vida o la mort. La princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però en veure's reflectida no es creia que algú pogués demanar l’amor d'una dama sense dir cap paraula. Van venir la Viuda Reposada i Estefania, i en trobar-se la princesa tan contenta, li van preguntar d’on havia tret aquell mirall tan bonic, i Carmesina els va explicar la situació que acabava de passar amb Tirant. Estefania s’ho va prendre bé, però pel que fa a la Viuda, tot el contrari; aquesta s’ho va prendre tan malament que va dir-li a la princesa que ella no en sabia res de la vida i que no podia anar-se’n amb Tirant perquè no estaria bé, seria un deshonor per a ella i la seva família, i la gent en parlaria molt malament.

En acabar, la princesa se’n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les paraules de la Viuda, i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d’angoixar-se ni fer cas a la Viuda, dient-li la seva opinió i explicant-li que hi ha tres menes d’amor i tres punts importants que gairebé ningú sap. L’endemà, Tirant li va dir a Diafebus que anés al palau i parlés amb la princesa per veure la seva opinió sobre l’escena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la princesa estava molt contenta; després van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a explicar-li a Tirant la conversa. Per la nit, Tirant i Diafebus van anar al palau per veure les seves dames, però Tirant va sentir que Carmesina no estava del bon humor de sempre, li va preguntar i ella li va contestar: «La meva conducta no és bona.»

Capítol 146: Diafebus va anar a la cambra de la princesa, però la primera que va trobar va ser Estefania. Li va dir que li estaria molt agraït si volgués fer-lo digne de ser el seu servidor més proper, dient-li que l’amava per sobre de tot, però que si d’altra banda li ho nega, ella haurà perdut la gentilesa i la condemnaran a l’exili. Quan va acabar, ella li va dir amb una cara molt afable que dos contraris no poden estar junts i que la pregunta que ell li fa parla molt malament d’ell mateix innecessàriament. Segueix dient-li que no es desesperi pel seu poc amor, que l’estima més del que demostra i ell en pensa. De cop i volta entra el cambrer de l’emperador i li diu a Diafebus que l’emperador el demanava, i li demana a Estefania que l’esperi allà. Després de parlar amb l’emperador va tornar a la cambra i la va trobar plorant, i ell va començar a consolar-la, però va entrar la princesa i Diafebus no va deixar que se’n anés. Estefania va dir-li a la princesa que les mans de Diafebus no s’havien avorrit gaire, ja que estava amb la cosa que més amava. Estefania confessa a qui estima, a Hipòlit. Carmesina parla del que sent per Tirant i Estefania per Diafebus, que se’n va a escriure una nota. Mentrestant, Diafebus vol besar la princesa, però aquesta s’hi nega i ell s’enfada; després la princesa li demana a Estefania que parli amb ell. Diafebus aconsegueix besar-li la mà a Carmesina i després la boca a Estefania, que deixa que ell li toqui els pits i trobi la nota.

Capítol 147: A la nota Estefania li deia a Diafebus: «Us prenc com a marit i senyor i us dono el meu cos generosament sense frau ni engany», a més a més de dir-li que li dóna diners, joies i roba, i que si ella anés en contra d’això se li acusaria de falsa i mentidera, ja que firma amb el seu nom i la seva sang.

Capítol 162: Estefania i el conestable Diafebus, cosí de Tirant, estan disposats a ajudar el capità Tirant en el seu mal d’amors, perquè l’endemà la princesa s’anirà amb l’emperador a la ciutat. Llavors decideixen fer un trobament a la cambra de la princesa. Però sense que ells s'adonessin, una donzella, anomenada Plaerdemavida, que es va fer la dormida perquè sospitava que passava alguna cosa, ho va veure tot i l'endemà ho explica tot el que havia passat a la princesa i a l’Estefania com si es tractés d'un somni.

Capítol 163: En aquest capítol la donzella Plaerdemavida relata tot el que va passar a l'habitació de la princesa: els jocs amorosos que té Tirant i la princesa, l'acte sexual d'Estefania i Diafebus. Després de la missa l'emperador i la princesa se’n van anar. A l'hora d'acomiadar-se Tirant de la princesa es cau del cavall, ell posa l'excusa que el cavall tenia mal.