Tipus de Música al Cinema: Guia Completa de Bandes Sonores

Tipus de Música en el Cinema

La música en el cinema és un element fonamental que enriqueix la narrativa i l'experiència de l'espectador. A continuació, explorem els diferents tipus i funcions de la música en les produccions cinematogràfiques.

Música Estereotipada per Gènere

És aquella que es caracteritza segons el context i gènere de la pel·lícula (terror, fantasia, drama, comèdia...), per crear ambient, donar èmfasi a les escenes i així endinsar l’espectador en la història.

• Música de Drama

  Sol tenir notes més greus i llargues, que transmeten una sensació de tristesa a l’espectador.

  • Exemples: Breakfast at Tiffany’s (Henry Mancini), Pearl Harbor (Hans Zimmer).

• Música Històrica

  Ajuda a reforçar l'acció amb un baix potent i amb una melodia senzilla i fàcil de recordar.

  • Exemples: Conquest of Paradise (Vangelis), Les Misérables.

• Música de Ciència Ficció

  És difícil de descriure, ja que totes les pel·lícules són de ficció o ciència-ficció realment. La música de ciència-ficció ens transporta al futur normalment.

  • Exemples: Star Wars, El Senyor dels Anells.

• Música Infantil

  Música enganxosa, senzilla i amb una melodia fàcil de recordar.

  • Exemple: La Bella i la Bèstia.

• Música Romàntica

  Molt melodiosa, relaxant i tranquil·la, ajudant que l’escena sigui encara més agradable.

  • Exemples: Titanic, Crepuscle.

Leitmotiv

Del terme alemany: leiten = guiar, Motiv = motiu. Aquesta tècnica consisteix a relacionar una determinada melodia característica amb un personatge, situació o idea per vincular música i argument. Cada vegada que el leitmotiv soni, l'espectador entendrà i associarà el seu significat amb l'element que representa. Es repetirà al llarg d’una obra, desenvolupant un guió musical (per exemple, quan apareix un dolent en una pel·lícula o el so d'espases, etc.).

• Exemple: Kill Bill.

Música Incidental

Música pertanyent a la banda sonora, tant instrumental com vocal, composta per a una pel·lícula en concret. La música incidental està composta per diverses funcions:

• Ajuda a expressar un moviment o un estat emocional, que s'anomena música expressiva; o, d'altra banda, la música pot servir de teló de fons acompanyant l’escena, creant un efecte atmosfèric per a l’acció, anomenada música instrumental.
• Exemples: 2001: Una odissea de l'espai - 'The Dawn of Man', El Rei Lleó - Carmen Twillie, Lebo M.

Música Diagètica

És la música que sorgeix d’elements presents a l’acció, la que conviu dins el mateix pla dels personatges i permet que aquests interactuïn amb ella. Per tant, implica la translació dramàtica de la música, on el component emocional deriva tant de la percepció del personatge com de l’espectador.

• Exemple: Bumblebee ('I'm So Excited' de The Pointer Sisters).

Música No Diagètica

És la música que està fora del món fictici i és afegida de manera artificial al desenvolupament narratiu. Presenta una càrrega expressiva força notable i molt més emfàtica que la diagètica, ja que no altera la narració de l’argument sinó que s'hi adapta, intensificant l'acció.