La música i els instruments del Renaixement: resum i conceptes clau

Resumen

El document repassa la música del Renaixement, els instruments més destacats (vihuela, viola da braccio, cornetto, instruments de corda amb teclat) i les formes musicals com les danses, les diferències o gloses i la tocata. També presenta el context musical català després de la unió de Castella i la Corona d'Aragó i l'ensalada musical, amb Mateu Fletxa el Vell com a figura clau.

Puntos clave

La vihuela és l'antecedent de la viola de mà i els seus compositors inclouen Luis de Narváez, Diego Ortiz, Luis Venegas, Alonso de Mudarra i Antonio de Cabezón.
Les famílies instrumentals inclouen instruments de corda pinçada (espineta, virginal, clavicèmbal) i de corda percudida (clavicordi).
La dansa era imprescindible per a un bon cortès i les danses s'agrupaven de dos en dos: una lenta i una ràpida, una binària i una ternària.
Les variacions improvisades sobre un tema popular o gregorià reben a Espanya el nom de diferències o gloses.
La tocata és una forma per a instrument de tecla basada en la improvisació, el contrapunt i el virtuisme, i el seu equivalent a Espanya és el tiento.
La unió de Castella i la Corona d'Aragó va provocar un centralisme cultural i polític i la desaparició de la cort a Catalunya.
L'ensalada musical és una obra polifònica a quatre veus o més que barreja llengües, gèneres i textures.

Ponte a prueba

Luis de Narváez escriu Los seis libros de Delphin.
Diego Ortiz escriu el Tratado de glosas sobre cúpulas.
Luis Venegas, Alonso de Mudarra i Antonio de Cabezón també escriuen tractats.

Instruments

Vihuela → Viola de mà.
Viola da braccio i cornetto → Instruments anomenats en italià.

Subfamílies dins la corda amb teclat:

Corda pinçada: espireta, virginal, clavicèmbal.
Corda percudida: clavicordi.

Instruments no utilitzats avui en dia en la música simfònica: trompeta, timbals, pandero, pandereta, clavicèmbal, arpa, viola de gamba.

L’orgue en el Renaixement és fix o portatiu. Els instruments s’agrupaven en alts (vent-metall) i en baixos (vent-fusta). Les danses eren acompanyades pel llaüt.

Formes musicals

La dansa era un requisit imprescindible per a ser un bon cortès. El Manuscrit de Borgonya, l’Orchésographie i Il Ballarino són manuscrits que tracten de dansa.
Les danses s’agrupaven de dos en dos: una lenta i una ràpida, una binària i una ternària. Noms de danses: Focia, moresca, spagnoletta.

S’improvisen variacions a partir d’un tema popular o gregorià. Aquestes variacions a Espanya reben el nom de diferències, gloses.

Tocata: Forma musical per a instrument de tecla, basada en la improvisació, l’elaboració contrapuntística d’un tema i el virtuisme. Rep el nom Tiento.

El Renaixement català

La unió del Regne de Castella i la Corona d’Aragó condiciona la vida musical a Catalunya. Es produeix un centralisme cultural i polític i la cort desapareix.

Ensalada musical: obra polifònica a quatre veus o més. S’anomena així per la barreja de diversos elements: llengües, gèneres, textures. Alterna estils i ritmes.

Mateu Fletxa el Vell: Va ser mestre de capella de la catedral de Lleida i de les infantes Maria i Joana. La seva producció són les ensalades. Va ser capellà de l’emperadriu Maria.

Preguntas frecuentes

Què és una ensalada musical?

És una obra polifònica a quatre veus o més que barreja llengües, gèneres i textures, i alterna estils i ritmes. Rep aquest nom per la varietat dels seus elements.

Què és una tocata?

És una forma musical per a instrument de tecla basada en la improvisació, l'elaboració contrapuntística d'un tema i el virtuisme. A Espanya rep el nom de tiento.

Quin era el paper de la dansa al Renaixement?

La dansa era un requisit imprescindible per a ser un bon cortès. Hi ha manuscrits com el Manuscrit de Borgonya, l'Orchésographie i Il Ballarino que en tracten.