La música en el Renaixement: característiques, formes i evolució

Característiques generals del període:

- Societat antropocèntrica: tot gira al voltant de l’home.

- La paraula prové del terme “Renéixer”.

- Busquen recuperar els ideals de bellesa i es vol inspirar en l’art clàssic grec i romà.

- Pel que fa a la música no es torna al passat.

- L’home s’interessa per la ciència, la naturalesa, les arts i l’expressió dels sentiments.

- Apareix la impremta que facilita la difusió de música.

La impremta:

Si l’invent de la impremta i la seva aplicació en l’edició de partitures a partir de finals del segle XV va ser cabdal per la difusió de la música, els mitjans de comunicació, sobretot els sonors i els audiovisuals han estat definitius. L’edició impresa de partitures va representar en el seu moment, la ràpida expansió de la música arreu del continent europeu, primer, i més endavant a Amèrica.

La burgesia ha evolucionat i ara és influent i rica. Seran mecenes de l’art i de les ciències i retornen a l’estètica clàssica.

Martí Luter (1483-1546):

Va ser un músic però se’l coneix per haver impulsat el luteranisme que va dividir l’Església en dues: la catòlica i la protestant.

La música religiosa també es va dividir:

1) La música protestant buscava la participació dels fidels en els cants de les esglésies i es va crear un repertori de melodies senzilles en les llengües locals.

2) La música catòlica buscava la solemnitat i continuava sent interpretada en llatí exclusivament pels clergues.

Luter va reconèixer la llengua alemanya, en substitució del llatí.

L’Església de Roma va respondre amb el que es coneix com a Contrareforma. Va reunir-se en el Concili de Trento (1545-1563) i en les seves conclusions manifesta que la música a l’església havia d’incloure coses impures.

La música vocal

- La polifonia a quatre veus va continuar evolucionant.

- Les partitures estaven decorades.

- A la zona de Flandes i al Regne de Borgonya es va iniciar un nou estil: el contrapunt imitatiu, derivat del canon.

- El cant pla gregorià continua present però amagat entre la polifonia.

- Les parts polifòniques són les fixes de la missa. Quan parlem d’una missa completa vol dir que com a mínim estan escrites polifònicament:

- KYRIE, GLORIA, CREDO, SANCTUS-BENEDICTUS I AGNUS DEI.

- Un altre tipus de missa característic de l’època serà la missa de difunts: requiem.

Formes de música vocal religiosa:

El motet:

- Es basava en textos bíblics. Composició polifònica a dues o tres veus. Cadascuna tenia un text i un ritme diferent. En el Renaixement va adquirir més importància i es va ampliar el nombre de veus.

Missa:

- Composició basada en textos sagrats. Estaven en llatí. Es basaven en els rituals que no variaven durant tot l’any o depenien del calendari.

Coral:

- Va ser la forma musical més utilitzada en la litúrgica protestant. Aprofitava melodies profanes o religioses existents. Es cantava en alemany.

- La nova burgesia va contribuir al desenvolupament d’aquest tipus de música.

Itàlia:

- La forma vocal profana per excel·lència va ser el madrigal. Era d’origen italià i es va estendre per tot Europa. Volia transmetre els sentiments de l’ésser humà a través de la unió de la música i el text. Escrit en l’idioma de cada país. A 4 veus o més i de vegades amb acompanyament instrumental.

- El compositor més important va ser Claudio Monteverdi.

França:

- Chanson: forma vocal a vàries veus i polifònica. Normalment amb acompanyament instrumental.

Catalunya:

- Romanç: es basava en els romanços poètics o de tradició popular que narraven històries reals o inventades. De vegades s’acompanyava d’instruments.

- Villancet: era d’origen popular i el text estava estructurat en Tornada, cobla i tornada (A-B-A). S’interpretava a una sola veu amb acompanyament d’un instrument de corda o bé diverses veus i a capella.

- Ensalada: aquest tipus de composició combinava les formes musicals anteriors i es va fer molt popular en els palaus.

- Idiomes

- Temàtica

- Textures polifòniques

La música instrumental:

- En l’església només es podia utilitzar l’òrgan.

- En el Renaixement la música instrumental es va separar del cant.

- Es van perfeccionar els instruments i les tècniques d’interpretació.

- Tocar un instrument es va convertir en un signe de refinament social.

- Van aparèixer noves formes musicals.

Formes improvisatòries: l’interpret treia el màxim de l’instrument.

Les variacions: consistia en l’exposició d’un tema musical breu seguit d’unes variacions.

Els instruments

1) Corda fregada

2) Corda polsada

3) Corda polsada

4) Vent metall