Tipus de Dolor, Fisiologia i Teràpies de Calor i Fred

Tipus de Dolor i Fisiologia

Altres tipus de dolor:

• Dolor funcional: aquell on no s'aprecia causa física o orgànica i que té un origen psíquic o mental.
• Dolor somàtic: és d'origen físic. El dolor somàtic es refereix al dolor superficial i el dolor visceral es refereix al dolor profund, en relació amb els òrgans interns.
• Dolor referit: quan la zona que fa mal és diferent del lloc on s'origina el dolor.
• Dolor fantasma: quan et fa mal una cosa que ja no hi és, com ara en una amputació.

Fisiologia i Percepció del Dolor

A la pell, parets arterials i altres teixits interns, existeixen receptors de dolor. En general, els tipus d'estimulació que es poden activar són mecànics, tèrmics, químics i elèctrics.

La senyal dolorosa es transmet per diferents tipus de fibres nervioses a diferents velocitats. Aquestes fibres entren a la medul·la espinal per les arrels dorsals i des d'allà el estímul viatja cap al tàlam i el percep la intensitat i la localització del dolor.

La disminució i l'alleujament del dolor comença quan un senyal es transmet a través del cervell fins a la medul·la espinal on s'alliberen les endorfines, fet que disminueix el dolor.

La percepció del dolor inclou la forma en la qual la persona l'interpreta.

Fred i Calor

La temperatura corporal es regula per una sèrie de sistemes de l'organisme que garanteixen llur estabilitat enfront de l'agressió d'agents físics generadors de fred o calor, aplicables a zones del cos produint canvis locals o generals amb objectius terapèutics.

La temperatura cutània és de 34 ºC al tòrax. Un augment o disminució produeix excitacions de les terminacions nervioses cutànies, activant o disminuint la circulació en aquestes zones, aconseguint d'esta manera l'efecte terapèutic buscat, però no totes les parts del cos tenen la mateixa sensibilitat a la calor; per exemple, els palmells de les mans no són sensibles a això.

L'objectiu de l'aplicació del calor és augmentar la temperatura del cos o de certes zones (això es diu hipertèrmia).

L'ús del calor en l'actualitat es realitza mitjançant moderns aparells tècnics. El cos respon a l'acció del calor sec o humit produint vasodilatació als vasos sanguinis, facilitant la permeabilitat dels capil·lars. És així com es produeix un millor intercanvi d'oxigen i nutrients entre els teixits i el sistema circulatori, així com una eliminació ràpida dels productes residuals.

Aplicació de la Calor amb Ús Terapèutic

1. Produeix vasodilatació i augment de la circulació.
2. Menys abundants els exudats.
3. Augmenta el drenatge del pus i de les ferides.
4. Relaxació de teixits.
5. Aaugment de la temperatura.
6. Acelera el metabolisme.
7. Relaja l'espasme muscular.

Teràpia Local amb Calor

L'aplicació de calor local s'ha de fer durant intervals de temps de 10 a 20 minuts; deixar-lo més d'una hora faria l'efecte contrari a l'esperat.

• Manta tèrmica: la seva aplicació proporciona calor seca en una determinada zona. El material utilitzat és un sistema compost per una manta i una bomba que produeix flux d'aigua calenta, produint l'augment de la temperatura cutània (amb aigua freda seria el contrari).
• Manta elèctrica o alcoiximent: manta que s'endolla a la corrent. Cal assegurar-se del bon estat de les connexions i col·locar la coberta impermeable per a poder netejar-la.
• Banys terapèutics: per immersió del cos o part d'ell en una bantera calenta o amb l'aplicació de substàncies emolients; també poden ser de seient (de 37 a 46 ºC uns 10 o 20 minuts).
• Compresses: apòsits o draps humits calents estèrils que alleugen el dolor, la congestió i els espasmes musculars.
• Aplicacions de calor per radiació: aplicació de calor a través de l'aire i des de la superfície d'un objecte a un altre sense que hi hagi contacte físic.
• Radiacions infrarojes: focus lluminós que aporta quantitat de calor; solen ser raigs infrarojos.

Aplicació del Fred amb Ús Terapèutic

1. Inflamació aguda o crònica.
2. Malalties articulars inflamatòries agudes o cròniques.
3. Augment del volum d'una estructura anatòmica per causa terapèutica.
4. Brots d'artrosi.
5. Malalties degeneratives.

Teràpia Local del Fred (Crioteràpia)

Es coneix com a crioteràpia i pot ser utilitzada amb gel, compresses fredes, compresses amb alcohol o aire fred. L'efecte que es vol aconseguir és la hipotermia. S'utilitza sobretot a casa, ja que als hospitals utilitzen matalassos tèrmics per reduir temperatures elevades.

Hidroteràpia i Altres Teràpies

Tipus d'Aigua

• Aigua freda: té un efecte tònic i sedatiu que produeix vasoconstricció perifèrica, pal·lidesa de la pell, augment de la pressió arterial i augment de la freqüència respiratòria.
• Aigua calenta: si s'aplica de forma generalitzada produeix transpiració, augment de la freqüència cardíaca i disminució de la sensibilitat del sistema nerviós central. Quan l'aigua calenta s'aplica localment amb calor i sudor, produeix efectes sedants sobre les terminacions nervioses, sensitives i motores.

Aplicacions Terapèutiques

• Talassoteràpia: tractament d'algunes malalties mitjançant banys d'aigua del mar; el sol també s'hi inclou.
• Crenoteràpia: es denomina així l'ús terapèutic de l'aigua mineral medicinal dels manantials, ja sigui aplicant-la de forma externa o intermèdia. Hi ha 8 tipus d'aigua: clorurades, sulfurades, ferruginoses, sulfatades, radioactives, bicarbonatades, carbogassoses i oligometàliques.

Exploracions Mèdiques

Conjunt de procediments que tenen a fi detectar, descobrir signes i símptomes que complementin l'interrogatori realitzat pel metge.

Exploració física: pot ser instrumental o no, segons ho necessiti.

La no instrumental té 4 funcions:

1. Inspecció.
2. Palpació.
3. Auscultació.
4. Percussió.

Exploració Instrumental

S'utilitzen diversos instruments:

• Les endoscòpies: tècniques que permeten explorar l'interior del cos, amb la qual cosa es poden observar els òrgans.
• Broncoscòpia: tràquea i bronquis.
• Esofagoscòpia: esòfag.
• Gastroscòpia: estómac.
• Rectoscòpia: estudiar el recte.
• Cistoscòpia: per mirar la bufeta.

La Biòpsia

Mètode important en el diagnòstic i consisteix en l'extracció d'una mostra de cèl·lules i teixits de l'organisme. El material extret després és examinat pel microscopi. Les biòpsies s'utilitzen per diagnosticar moltes malalties; els òrgans més freqüents on es practica la biòpsia són el fetge, la pell i el ronyó.

Pautes d'Actuació

1. Preparació del pacient.
2. Informar-lo, per dir-li què serà examinat i què li faran.
3. Ajudar el pacient a desvestir-se.
4. Indicar-li la postura adequada.
5. Cobrir el malalt amb un llençol, deixant descobert només la zona d'exploració.
6. L'auxiliar ha d'estar al costat del metge per passar-li el material necessari.
7. En acabar l'exploració, ajudar el pacient a vestir-se.