Text instructiu

Funció lingüística predominant: apel·lativa (o conativa)

L'emissor (el qui parla o escriu) pretén que el receptor (la persona interessada que vol instruir-se o que cerca un consell) reaccioni d'una determinada manera; és a dir, que faci alguna cosa o que la deixi de fer.

Estructura

● Informacions prèvies

● Operacions i instruccions

● Consells addicionals o conclusió

El text instructiu, primer, acostuma a presentar el tema, el material necessari o la finalitat que persegueix i, després, exposa un seguit d'instruccions seguint l'ordre següent: a) acció que s'ha de fer; b) com s'ha de fer. La progressió de les operacions és totalment lògica (causa / efecte) perquè el text explica un procés cronològic que no és casual. Al final, de vegades afegeix alguns consells relacionats amb el tema o una conclusió a mode de síntesi.

Modalitat d'oració exhortativa

L'emissor incita el receptor a seguir les indicacions amb un seguit d'exhortacions mitjançant:

a) el mode imperatiu per als mandats (estira-li el braç, moveu-la fes servir, feu servir, facin servir);
b) el mode subjuntiu per a les prohibicions (no li estiris el braç, no la mogueu, no facis servir, no feu servir, no facin servir);
c) la perífrasi d'obligació o la de necessitat (has de posar, heu de posar; cal que t'agenollis; cal que us agenolleu);
d) la forma impersonal (es fa servir, s'ha de posar, cal agenollar-se).

Característiques dels textos instructius

Estil

● Estil fragmentat

● Estil cohesionat

El text instructiu es pot presentar com a llista d'instruccions (estil fragmentat), o bé com a text redactat (estil cohesionat). En el primer cas, les instruccions es detallen en una sèrie de frases més aviat curtes i enumerades amb cardinals (1, 2, 3...), amb ordinals (primer, segon, terçer...), amb lletres (a, b, c) o encapçalades amb diversos signes (●, –, ■ ...). Pel que fa al text redactat, les indicacions s'expressen mitjançant frases llargues i cohesionades amb diversos connectors.

Connectors

a) Distribuïdors d'ordre: primer de tot, d'entrada, tot seguit, primer, segon, etc., en primer lloc, en segon lloc, etc., finalment, per acabar...
b) Indicadors de temps: quan, mentre, mentrestant, alhora, després de...
c) Indicadors de finalitat: per, perquè, per tal que, a fi de, a fi que ...
d) Indicadors de condició: si, en cas que, a condició que, llevat que...

Il·lustracions o imatges

El text instructiu sovint va acompanyat d'il·lustracions o d'imatges a fi d'ajudar el receptor a comprendre millor les instruccions, sobretot quan les operacions són força complexes.