Terrorisme, Globalització i Democracia: Anàlisi Global

Ciencias sociales5,54 KB

El Terrorisme: Definició i Factors

Es tracta de formes de violència que s'exerceixen sobre la població civil amb l'objectiu d'atemorir-la per aconseguir uns objectius polítics o ideològics. Es solen manifestar per: una minoria fanatitzada contrària al sistema polític vigent, i l'existència d'una asimetria de forces i/o policials.

Cada grup té uns factors:

  • Un factor ideològic.
  • L'existència d'un marc social i econòmic deprimit.
  • L'existència de conflictes previs o de grups històrics, reals o imaginaris.

El terrorisme és antic; hi ha grups com els assassins o el Ku Klux Klan. El terrorisme com a fenomen modern va sorgir al final del segle XIX, vinculat als factors dels explosius químics i els mitjans de comunicació. Durant les dècades dels 60 i 70 del segle XX, van sorgir a Europa nous grups, obeint a dos tipus de motivacions: reivindicacions de tipus polític protagonitzades per l'extrema dreta, i reivindicacions de tipus nacionalista. El terrorisme va ser utilitzat per alguns estats, com ara Líbia.

Terrorisme Internacional

Al-Qaeda: Format per gent de procedències variades i que només tenien dos elements en comú: la fe islàmica fanatitzada i l'oposició a tot allò que representava Occident. Va rebre el nom de terrorisme internacional o terrorisme islàmic. Es va originar a la darreria dels anys 80 a l'Afganistan, amb finançament nord-americà per combatre amb els soviètics.

Elements més importants d'actuació i pensament

  • Salafisme: Considera que l'islam està contaminat per la idolatria i s'ha de tornar a la puresa de la primera generació musulmana.
  • Visió d'Occident com a origen del mal i de la idolatria.
  • Al-Qaeda crida a la gihad.
  • Acceptació del suïcidi.
  • Moviment antisistema.
  • Ús de noves tecnologies.
  • Provoca atemptats més ius.

Atemptats: A World Trade Center a Nova York, a les ambaixades dels EUA a Kenya i Tanzània, a les Torres Bessones, al Pentagon, i atemptats més sús a Europa. La resposta dels EUA fou atacar aquesta organització a les seves bases de l'Afganistan, on es suposava que estava el líder Osama bin Laden.

Narcotràfic

Comerç il·legal de qualsevol tipus de drogues. Aquest poder econòmic li atorga una influència política i social considerable en nombrosos països. Els països del sud són principalment productors i els del nord consumidors.

Estats Fallits

O estats dèbils: no controlen el seu territori, no posseeixen el monopoli de l'ús legítim de la força, són incapaços d'oferir uns serveis públics efectius, part de la població viu al marge legal de l'estat i no són capaços de garantir l'aplicació dels drets humans fonamentals.

Globalització

És el conjunt de característiques que defineixen el capitalisme de la fi del segle XX i primeria del segle XXI. Es tracta d'un fenomen històric que s'ha plasmat en la interdependència econòmica.

Característiques de l'economia global

  • Augment exponencial dels fluxos financers internacionals.
  • Expansió del comerç internacional.
  • Concentració empresarial.
  • Importància de les multinacionals.
  • Organització distribuïda de la producció.
  • Reducció de la intervenció de l'estat.

Origen i factors

Dues circumstàncies han accelerat el procés de mundialització econòmica: eixir de la crisi dels 70 i l'enfonsament del bloc comunista. Factors: neoliberalisme, noves tecnologies, liberalització dels mercats financers i eliminació de les barreres duaneres.

Creixement i desigualtats

Augment de la riquesa mundial al llarg de les últimes dècades. Però els beneficis de la globalització no s'han repartit equitativament: els més beneficiats han sigut els països desenvolupats, mentre que els països subdesenvolupats se n'han beneficiat molt menys, sense eliminar substancialment les condicions afavoridores del subdesenvolupament (excepcions: Xina, Índia, dracs asiàtics). Per tant, la pobresa no ha desaparegut i ha disminuït ostensiblement.

Estat i globalització

Molts estats disposen ara de menys poder que moltes multinacionals, la política passa a estar subordinada a l'economia, i els organismes internacionals van adquireix quotes de major poder.

Moviment antiglobalització

Conjunt heterogeni de forces socials i polítiques que critiquen els postulats de la globalització actual. Reclamen un nou model de globalització en què no solament es globalitze l'economia, sinó també els drets, i en què els ciutadans no perden el control. L'auge es va produir a partir de la protesta que es va organitzar a la ciutat nord-americana de Seattle contra la reunió de l'OMC.

Democracia i Drets Humans

La democràcia liberal s'ha convertit en el tipus de règim polític dominant a escala mundial. Perquè hi haja una democràcia, les institucions de govern han de ser fruit d'eleccions per sufragi universal i s'han de respectar els drets humans. L'última gran onada democratitzadora tingué lloc després de la Guerra Freda. La democràcia liberal no té cap alternativa a escala mundial, i el fonamentalisme islàmic tampoc.

Tribunal Penal Internacional

Especialitzat a jutjar delictes com el genocidi, l'esclavitud, la tortura o els crims de guerra. Més de 100 països l'han reconegut. L'obstacle més gran per al desenvolupament de les seues funcions ha sigut que alguns estats importants no l'han reconegut.

Descargar

PDF Word HTML