Teories Orogèniques i Tectònica de Plaques: Guia Completa

Teories orogèniques

• Fixistes: inclouen les teories de les undacions, l'oceanització i el geosinclinal.
• Mobilistes: inclouen la teoria de la deriva continental i la tectònica de plaques.

La deriva dels continents

Wegener plantejava que tots els continents estaven units per un supercontinent, Pangea, que estava envoltat per un únic oceà, Pantalassa. Posteriorment, Pangea es va fragmentar en continents més petits que van anar derivant fins a les posicions actuals.

Tectònica global

La litosfera està dividida en diversos fragments que reben el nom de plaques tectòniques. Aquestes plaques suren i es desplacen sobre l'astenosfera, empeses pels corrents de convecció de magma que es mouen en aquesta capa.

L'exploració dels fons marins ha permès descobrir llargues i elevades cadenes muntanyoses, anomenades dorsals oceàniques. Aquestes han permès explicar la separació dels continents mitjançant l'expansió del fons oceànic, que es produeix com a resultat del creixement de la litosfera a partir dels materials magmàtics que sorgeixen al llarg de l'eix de la dorsal.

Plaques tectòniques

Són els fragments en què està dividida la litosfera. Les plaques oceàniques estan formades per litosfera oceànica. Les plaques es comporten com a fragments rígids que, empesos pels corrents de magma de l'astenosfera, es mouen i xoquen, freguen entre si o s'allunyen les unes de les altres.

El moviment de les plaques i el contacte entre si dona lloc a tres tipus de marges o vores de placa:

• Constructius: és el sector per on creix la placa gràcies a les roques que es formen en refredar-se el magma.
• Passius: sector que frega lateralment amb una altra placa que es mou en sentit contrari.
• Destructius: sector que s'enfonsa en l'astenosfera, on es fon i es barreja amb els materials del mantell.

Conceptes clau

• Dorsal: zona on es formen dues plaques tectòniques que se separen. Les dorsals estan dividides longitudinalment per una fossa tectònica o rift, que coincideix amb el sector al qual arriba el magma procedent del mantell.
• Falla transformant: zona on es produeix un desplaçament lateral entre dues plaques contigües que es mouen en sentits oposats, cosa que provoca una forta fricció entre si.
• Zona de subducció: es produeix quan, en una col·lisió entre dues plaques, una tendeix a enfonsar-se sota l'altra i penetra en el mantell.