Teories de l'Evolució: Darwinisme, Lamarckisme i Proves

Origen de les Espècies: Creacionisme i Fixisme

Creacionisme, Fixisme i Catastrofisme

La teoria creacionista sosté que l'origen de cada espècie es deu a un acte creador específic. La teoria fixista afirma que les espècies es mantenen invariables al llarg del temps. Carl von Linné va dir que hi ha tantes espècies diferents com formes diverses van ser creades en un principi per l'ésser infinit. El catastrofisme proposa que, durant la història de la Terra, hi ha hagut catàstrofes que van provocar l'extinció d'espècies.

Teories i Proves de l'Evolució

El Lamarckisme

Lamarck va observar que els individus d'una mateixa espècie no s'assemblaven del tot entre si i que no eren sempre iguals que els progenitors. Alguns naturalistes van pensar que les espècies actuals podrien haver sorgit per transformació.

Síntesi de la teoria de l'evolució de Lamarck:

• Tendència natural cap a la complexitat: Les espècies més senzilles, formades per generació espontània, evolucionen cap a les més complexes.
• Desenvolupament d'adaptacions al medi: Els canvis en el medi ambient provoquen canvis en les funcions vitals, fent que uns òrgans es desenvolupin i d'altres s'atrofiïn.
• Herència dels caràcters adquirits: Les modificacions adquirides durant l'adaptació al medi es transmeten als descendents.

El Darwinisme

Darwin, en el seu llibre L'origen de les espècies, va presentar les seves conclusions sobre la transformació de les espècies. A les illes Galápagos, va observar que, tot i la proximitat entre les illes, hi havia espècies diferents.

Síntesi de la teoria de l'evolució de Darwin:

• Capacitat reproductiva elevada: Les espècies tenen una alta capacitat reproductiva, limitada pels recursos alimentaris.
• Variabilitat de la descendència: Els descendents dels organismes que es reprodueixen sexualment són diferents entre si.
• Selecció natural: En condicions ambientals adverses, s'estableix una lluita per la supervivència on només sobreviuen els individus més ben adaptats.

Crítica del Darwinisme

• Les noves característiques avantatjoses es diluirien en la descendència.
• Darwin no explicava l'origen de la variabilitat de la descendència.
• Una espècie nova no podria formar-se al mateix lloc que els seus progenitors.
• No hi havia hagut prou temps per al sorgiment de tantes espècies.

Les Proves de l'Evolució

a) Proves Taxonòmiques

Les espècies semblants s'agrupen dins el mateix gènere. Cada categoria taxonòmica engloba elements amb un antecessor comú.

b) Proves Biogeogràfiques

Com més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències hi ha entre la seva flora i fauna.

c) Proves Paleontològiques

L'estudi dels fòssils revela un increment en la complexitat estructural i en la diversitat d'espècies, cosa que coincideix amb el model evolutiu.

d) Proves Anatòmiques

• Òrgans homòlegs: Tenen el mateix origen embriològic i estructura interna, encara que la seva forma i funció siguin diferents.
• Òrgans anàlegs: Tenen la mateixa funció, però diferent estructura interna i origen embriològic.
• Òrgans vestigials: Òrgans residuals que tenien una funció en els predecessors, però que s'han reduït en els organismes actuals.

e) Proves Embriològiques

L'estudi del desenvolupament embrionari de diferents animals mostra semblances que els relacionen.

f) Proves Bioquímiques

Es basen en l'estudi comparat de les molècules d'organismes de diferents espècies.

El Neodarwinisme o Teoria Sintètica

La unió entre darwinistes i mutacionistes (mendelians) va sorgir en comprovar que algunes mutacions eren el resultat de la interacció entre diversos gens. La variabilitat de la descendència és deguda a les mutacions i a la recombinació genètica. S. Hardy i W. Weinberg van demostrar que qui evoluciona són les poblacions.

Factors que Modifiquen les Freqüències Genètiques

• Migracions: Moviments de poblacions.
• Mutacions: Canvis inesperats en la informació genètica.
• Deriva genètica: Variació en les freqüències gèniques.
• Selecció natural: Eliminació dels individus menys aptes, és a dir, amb menys capacitat de sobreviure i deixar descendència (eficàcia biològica).