Teoria Sintètica de l'Evolució: Principis Clau i Neodarwinisme

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,17 KB

Teoria Sintètica de l'Evolució (Neodarwinisme)

Els descobriments de Mendel sobre els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris i algunes aportacions posteriors van permetre reelaborar la teoria de l’evolució de Darwin. En un començament es parlava de Neodarwinisme, però la versió més actualitzada rep el nom de Teoria Sintètica de l’Evolució.

Les principals aportacions d’aquesta teoria als principis introduïts per Darwin són:

  1. 1. La informació hereditària es troba als gens

    Els gens són fragments de les molècules d’ADN, unes molècules llarguíssimes que es troben en el nucli de totes les cèl·lules del cos.

    Cada gen conté dos factors hereditaris anomenats al·lels, que són les unitats de transmissió hereditària de pares a fills. Cada progenitor transmet un al·lel per a cada caràcter, de forma que el fill té també dos al·lels per a cada caràcter, un provinent de la mare i l’altre provinent del pare. La informació continguda en els al·lels determina la manifestació dels caràcters.

  2. 2. Canvi en les proporcions dels al·lels per adaptació al medi

    Les proporcions dels al·lels en una població poden canviar per tal d’adaptar-se al medi.

    Exemple: Adaptació del color en escarabats

    Considerem que en una població d’escarabats hi ha dos al·lels pel color del cos: un que determina color negre i l’altre que determina color marró clar. Si prop de la població d’escarabats s’instal·la una mina de carbó, el color del sòl s’ennegrirà.

    Aleshores, quin color li resultarà més beneficiós a l’escarabat per no ser vist fàcilment pels seus depredadors? És clar que el negre. En poques generacions, la freqüència de l’al·lel que determina el color negre serà més abundant, ja que els escarabats de color marró clar seran caçats més fàcilment pels depredadors i, per tant, no podran transmetre els seus al·lels a la descendència.

  3. 3. Les mutacions com a origen de la variabilitat

    De forma espontània, hi ha al·lels que pateixen canvis anomenats mutacions. Aquests canvis són l’origen de nova variabilitat en les poblacions.

    Cal dir que la majoria de mutacions provoquen canvis desfavorables. Malgrat tot, de tant en tant hi ha mutacions que provoquen l’aparició d’al·lels més favorables per a l’adaptació de la població al medi. Les mutacions són, per tant, el motor de l’evolució.

    Tanmateix, aquestes mutacions no es poden dirigir; es produeixen a l’atzar, sense tenir en compte la seva necessitat.

  4. 4. Tots els éssers vius estan emparentats

    Es considera que tots els organismes provenen d’un ésser primigeni unicel·lular, el primer ésser vivent. Això vol dir que tots els organismes vius som parents més o menys llunyans.

  5. 5. L’evolució no té una direcció determinada

    No hi ha cap finalitat preestablerta en el procés evolutiu. L’únic mecanisme que hi intervé és l’adaptació a les condicions del medi. Com que les condicions del medi canvien al llarg del temps, la direcció de l’evolució també va canviant per tal d’adaptar-se sempre a les noves circumstàncies.

    Escenaris d'evolució segons el clima

    • Si fes cada cop més fred: Els animals evolucionarien cap a formes amb més estructures aïllants de la temperatura externa (greix, pèl, plomes) per protegir-se del fred.
    • Si anéssim cap a temperatures cada cop més altes: L’evolució portaria a estructures menys aïllants.

    Pot passar una cosa o l'altra; tot depèn de com evolucionin les condicions mediambientals.

  6. 6. El resultat de l'evolució no és una escala jeràrquica

    No hi ha una gradació que vagi d’organismes més evolucionats a organismes menys evolucionats. Podem parlar d’organismes amb estructures més o menys complexes, però no d’uns organismes més evolucionats o superiors en contraposició a uns altres de menys evolucionats o inferiors.

    L’evolució és l’adaptació al medi i tots hem fet un camí igual de llarg des de l’aparició del primer ésser vivent.

    Conseqüències d'un cataclisme

    Què passaria si hi hagués un gran cataclisme, si xoqués un asteroide amb la Terra, per exemple? Segurament desapareixerien moltes espècies, i potser també desapareixeria l’ésser humà. Tanmateix, és molt possible que romanguessin els organismes més resistents: bacteris, algues, alguns insectes, etc.

    Aleshores l’evolució continuaria a partir d’aquests supervivents, i nosaltres passaríem a ser un altre organisme fòssil més que no es va poder adaptar al medi en un moment determinat.

  7. 7. L'evolució és el resultat de l'acumulació gradual de petits canvis

    No hi ha canvis sobtats. Calen llargs períodes de temps, moltes generacions, perquè els mecanismes de l’evolució produeixin canvis notables.

    Nota: Aquest punt de la Teoria Sintètica ha estat rebatut per la Teoria dels Equilibris Interromputs.