Tema 1: Història i Ciències Socials, Causalitat i Pensament Històric

Tema 1: la història no és un corpus teòric, sinó que serveix per treballar el passat i la causalitat (treballar el passat també permet entendre el present i el futur). Té un aprenentatge útil: el mètode històric, amb el qual es fan fonts històriques 1 i 2, i la metodologia de projectes, problemes i casos. Funciona socialment mitjançant la transmissió oral o escrita, els museus, les escoles, la televisió...

Funcions: identitat (la Revolució Francesa manté viu el sentiment de nació i reforça els lligams entre col·lectius; la història inventa relats sobre si mateixos per sentir-se patris), propaganda (missatges positius o negatius sobre la política o les organitzacions socials, propis dels règims autoritaris), ideologia (forma ciutadans com vol el govern; la història demostra que el sistema polític és el millor possible), memòria històrica (mantenir vius certs records durs; no es tracta tant de explicar el que va ocórrer com el que es va viure), científica (aglutina moltes disciplines que d'alguna manera donen suport a la història, com l'arqueologia i la dendrocronologia), exemplificant (com ser bons ciutadans, transició), oci, i com a eix escolar i d'aprenentatge (forma ciutadans sense ideologia, desenvolupa el pensament històric que permet el pensament crític).

Pensament històric: permet que l'alumnat analitzi, comprengui i interpreti la història amb autonomia, construeixi la seva pròpia representació del passat, sent conscient de la distància amb el present. La història no s'ha de limitar a acumular dates i fets, sinó a comprendre les interrelacions entre persones, fets i espai. Eixos: cronologia, canvis socials, temps, fonts 1 i 2... Ensenyar causes i conseqüències, i el que podria haver passat. Atributs: construcció (no és innat, és un procés), mètode (les empremtes del passat són útils, cal contextualitzar-les i avaluar-les), perspectiva temporal (considerar conceptes abstractes com la relació temporal, els períodes...) i interpretació crítica.

Conceptes: introducció, conceptes de primer ordre o substantius (democràcia, sonar, milícia...), que tenen dos valors, l'actual i el d'història (exemple: democràcia), i conceptes de segon ordre o estructurants (canvi, causa, successió, rellevància, empatia...), que són eines de comprensió.

Sis conceptes de segon ordre del pensament històric (Seixas i Morton):

• Rellevància històrica: pregunta quins fets o esdeveniments són rellevants i mereixen ser estudiats.
• Memòria històrica: memòria compartida per un grup que fa referència a esdeveniments del passat.
• Canvi i permanència: continuïtat que canvia gradualment, no bruscament; pot ser progressiu o de declivi. S'integren en el temps històric i poden donar-se alhora; els períodes s'organitzen entorn d'aquests dos conceptes.
• Fonts històriques: restes o testimonis del passat que ens permeten conèixer-lo; permeten el mètode hipotètic-deductiu, la investigació i tensen el sentit crític; depenen del tipus de suport i del seu origen.
• Perspectiva històrica: veure el passat amb els ulls de l'època, sense imposar idees ni valors actuals; un mateix esdeveniment pot tenir diferents perspectives.
• Empatia històrica: eina per entendre les diferents perspectives, i per comprendre els canvis socials.
• Dimensió moral: visió crítica i reflexió; cal contextualitzar per fer judicis ètics, sense convertir els personatges en víctimes ni herois.

Causalitat: procés que permet conèixer les causes i conseqüències en la determinació dels fets. Elements: interval i termini. Tipus de causes (de primer o segon ordre, directes o indirectes), multicausalitat i cadena causal. Motiu: raó que té una persona per fer alguna cosa, personal i racional. Causa: allò que origina un altre fet, la seva relació és de conseqüència. Components: principi de causalitat, regles d'inferència, relació entre diferents causes. Nivells: causa lineal (propera), diferència entre causa i explicació, i quina teoria explica el fet.