Tècniques de fisioteràpia respiratòria i oxigenoteràpia

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,56 KB
Actualizado el

Resumen

Aquest document resumeix les principals tècniques de fisioteràpia respiratòria, com la respiració amb els llavis arrufats, la respiració diafragmàtica, el drenatge postural, el clapping i la vibració. També explica l'espirometria d'incentiu i l'oxigenoteràpia, incloent-hi les seves causes i els sistemes d'administració d'oxigen. L'estudiant aprendrà a diferenciar cada tècnica i els dispositius utilitzats.

Puntos clave

  • La respiració amb els llavis arrufats serveix per fer més eficaç la respiració, eliminar més diòxid de carboni i disminuir la freqüència respiratòria ràpida.
  • La respiració diafragmàtica ensenya a usar el diafragma com a principal múscul respiratori.
  • El drenatge postural col·loca el pacient en diverses posicions per drenar les secrecions cap a les vies superiors perquè surtin amb la tos.
  • El clapping (repic) consisteix a colpejar l'esquena per desprendre les secrecions més profundes; la vibració les desplaça cap a la part superior de l'arbre traqueobronquial.
  • L'espirometria d'incentiu augmenta la força de la musculatura respiratòria amb l'espiròmetre d'incentiu.
  • L'oxigenoteràpia compensa el dèficit d'oxigenació de les cèl·lules; les causes principals són la ventilació insuficient, les malalties cardíaques i les alteracions en el transport d'oxigen per la sang.
  • Les fonts d'oxigen són la central o tanc, les bombones, el concentrador i l'oxigen líquid, i el seu ús depèn del centre i de les necessitats del pacient.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Tècniques de Fisioteràpia Respiratòria

Respiració amb els llavis arrufats

  • Objectiu: fer més eficaç la respiració.
  • Amb aquest procés:
    • S'elimina més diòxid de carboni.
    • Es fa disminuir la freqüència respiratòria ràpida.

Respiració abdominal o diafragmàtica

  • Serveix per aprendre a usar el diafragma com a principal múscul respiratori.

L'estimulació de la tos i l'expectoració

  • Un cop la persona ha après la respiració diafragmàtica i amb els llavis arrufats, se li pot ensenyar a tossir per eliminar les secrecions.

Drenatge postural

  • Consisteix a col·locar el pacient en una o diverses posicions per drenar les secrecions cap a les vies respiratòries superiors perquè surtin amb la tos.

El clapping o repic

  • Consisteix a colpejar l'esquena de la persona per facilitar que les secrecions més profundes es desprenguin i puguin ser expectorades.

La vibració

  • Consisteix a provocar un moviment a la paret toràcica de la persona usuària perquè les secrecions es desplacin cap a la part superior de l'arbre traqueobronquial per facilitar l'expectoració.

Tècniques instrumentals

Espirometria d'incentiu

S'aplica amb l'espiròmetre d'incentiu per mantenir la funció ventilatòria al màxim nivell: es tracta d'augmentar la força de la musculatura respiratòria.

Oxigenoteràpia

Permet administrar oxigen a una persona com a tractament per compensar el dèficit en l'oxigenació de les seves cèl·lules.

Causes:

  • Ventilació insuficient en malalties respiratòries: la sang no s'oxigena.
  • Malalties cardíaques: fan disminuir la quantitat de sang que passa pels pulmons.
  • Alteracions en el transport d'oxigen per la sang.

Sistemes d'administració d'oxigen

Fonts d'administració d'oxigen

  • S'usaran en funció de:
    • Les característiques del centre residencial o hospitalari.

Fonts d'administració d'oxigen

  • Central o tanc d'oxigen
  • Bombones d'oxigen
  • Concentrador d'oxigen
  • Oxigen líquid

Central o tanc d'oxigen

  • Sol estar en els hospitals.
  • D'aquesta central surten unes canonades que es distribueixen per les diferents dependències i habitacions, que acaben situades al capçal del llit.
  • Suposa un sistema:
    • Restringit a l'àmbit hospitalari.

Les bombones d'oxigen

  • Consisteix a emmagatzemar en bombones l'oxigen en estat gasós a una pressió elevada.
  • Dificultat:
    • Pesen molt.
  • S'usen:
    • Centres sanitaris.
    • A casa de l'usuari.

Oxigen líquid

  • S'aconsegueix mitjançant un sobrerefredament del gas.
  • No ocupa gaire espai.
  • És portàtil.

Dispositius per regular les condicions d'administració

  • Manòmetre: Mesura la pressió d'oxigen. Si es fa des d'una central d'oxigen.
  • Humidificador: Recipient que conté aigua i pel qual ha de passar l'oxigen.
  • Cabalímetre: Component que permet la sortida i l'ús de l'oxigen.

Dispositius d'administració

  • Els podem diferenciar en dos grans grups, en funció del requeriment de fluix d'oxigen:
    • Sistemes de fluix baix.
    • Sistema de fluix alt.

Preguntas frecuentes

Què és el drenatge postural?

El drenatge postural consisteix a col·locar el pacient en una o diverses posicions per drenar les secrecions cap a les vies respiratòries superiors perquè puguin sortir amb la tos.

Quina diferència hi ha entre el clapping i la vibració?

El clapping consisteix a colpejar l'esquena per desprendre les secrecions més profundes. La vibració provoca un moviment a la paret toràcica perquè les secrecions es desplacin cap a dalt.

Per què s'administra oxigenoteràpia?

S'administra per compensar el dèficit d'oxigenació de les cèl·lules, sovint per ventilació insuficient, malalties cardíaques o alteracions en el transport d'oxigen per la sang.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quin és l'objectiu de la respiració amb els llavis arrufats?
2. Quin és el principal múscul respiratori que s'ensenya a usar amb la respiració abdominal?
3. Què consisteix el clapping o repic?
4. Quina tècnica utilitza l'espiròmetre d'incentiu?
5. Quina font d'oxigen sol estar present en els hospitals i es distribueix per canonades?
6. Quina és una dificultat de les bombones d'oxigen?
7. Com s'aconsegueix l'oxigen líquid?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.