Teatre i Tòpics Literaris: Gèneres, Figures Retòriques i Recursos
Teatre
Teatre: gènere literari nascut a la Grècia clàssica, pensat per ser representat davant d'un públic.
Elements:
Acte: divisió principal de l'obra.
Escena: part d'un acte.
Acotació: indicacions sobre gestos, moviments o escenografia.
Diàleg: conversa entre personatges.
Monòleg: intervenció d'un sol personatge.
Gèneres:
Tragèdia: conflictes greus i destí fatal.
Comèdia: situacions humorístiques i sovint final feliç.
Drama: barreja elements tràgics i còmics.
Sainet: obra breu i còmica.
Mim: expressió mitjançant gestos.
Teatre de carrer: representat en espais públics.
Tòpics literaris
Tòpic literari: idea o tema que es repeteix en la literatura al llarg del temps.
La vida i el pas del temps
Vita flumen: la vida és com un riu que avança cap a la mort.
Homo viator: la vida és un viatge d'aprenentatge.
Vita theatrum: la vida és com un teatre on cadascú representa un paper.
Vita somnium breve: la vida és un somni curt i passatger.
Tempus fugit / Volat aetas: el temps passa ràpidament.
Ubi sunt?: pregunta per persones o coses desaparegudes del passat.
Carpe diem: aprofita el moment present.
Collige, virgo, rosas: aprofita la joventut i la bellesa abans que desapareguin.
Vanitas vanitatum: les ambicions i riqueses humanes són inútils i passatgeres.
Ubi sunt?: pregunta per persones o coses desaparegudes del passat.
Carpe diem: aprofita el moment present.
Collige, virgo, rosas: aprofita la joventut i la bellesa abans que desapareguin.
Vanitas vanitatum: les ambicions i riqueses humanes són inútils i passatgeres.
Taedium vitae: tristesa o avorriment davant la falta de sentit de la vida.
Aurea aetas: idealització d'una època passada de felicitat.
Paradís perdut: pèrdua d'una felicitat perfecta.
Utopia: societat ideal i imaginària.
Aurea mediocritas: elogi d'una vida moderada i sense excessos.
Primum vivere, deinde philosophari: primer cal viure i satisfer les necessitats bàsiques, després filosofar.
La mort
Cotidie morimur: cada dia que passa ens acostem a la mort.
Memento mori: recorda que algun dia moriràs.
Omnia mors aequat: la mort iguala totes les persones.
L'amor
Vulnus amoris: l'amor és una ferida que provoca plaer i dolor.
Furor amoris: l'amor és una bogeria que fa perdre la raó.
Flamma amoris / Ignis amoris: l'amor és un foc interior.
Militia amoris: l'amor és una guerra o conquesta.
Foedus amoris: l'amor és un pacte de fidelitat.
Donna angelicata: la dona estimada és idealitzada com un àngel.
Descriptio puellae: descripció física idealitzada d'una noia, normalment de dalt a baix.
Praeceptor amoris: mestre que dona consells sobre l'amor.
Odi et amo: sentir amor i odi alhora per una persona.
La natura
Locus amoenus: paisatge natural bonic, tranquil i agradable.
Beatus ille: felicitat de viure senzillament en contacte amb la natura.
Figures retòriques
Figures retòriques: recursos del llenguatge que serveixen per donar expressivitat als textos.
Figures fonètiques:
Al·literació: repetició d'un mateix so.
Onomatopeia: imitació d'un so real.
Paronomàsia: joc amb paraules de sons semblants.
Figures morfosintàctiques:
Anàfora: repetició de paraules al principi dels versos.
Asíndeton: eliminació de conjuncions.
Encavalcament: una frase continua al vers següent.
Enumeració: llista d'elements.
Epanadiplosi: repetició d'una paraula al principi i al final.
Hipèrbaton: alteració de l'ordre habitual de les paraules.
Paral·lelisme: repetició d'estructures sintàctiques.
Polisíndeton: repetició innecessària de conjuncions.
Quiasme: repetició d'elements en ordre invers.
Figures lexicosemàntiques:
Antítesi: oposició d'idees contràries.
Al·legoria: conjunt de metàfores relacionades.
Apòstrofe: dirigir-se directament a algú o alguna cosa.
Hipèrbaton: alteració de l'ordre habitual de les paraules.
Paral·lelisme: repetició d'estructures sintàctiques.
Polisíndeton: repetició innecessària de conjuncions.
Quiasme: repetició d'elements en ordre invers.
Figures lexicosemàntiques:
Antítesi: oposició d'idees contràries.
Al·legoria: conjunt de metàfores relacionades.
Apòstrofe: dirigir-se directament a algú o alguna cosa.
Comparació: relacionar 2 elements amb una semblança.
Epítet: adjectiu que destaca una qualitat evident.
Equívoc: paraula amb diferents significats.
Hipèrbole: exageració.
Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta.
Ironia: expressar el contrari del que es vol dir.
Metàfora: identificar una cosa amb una altra per semblança.
Metonímia: substituir un terme per un altre amb què té relació.
Oxímoron: unir dues paraules contradictòries.
Paradoxa: expressió aparentment contradictòria.
Personificació: donar qualitats humanes a objectes o animals.
Perífrasi: expressar una idea amb més paraules de les necessàries.
Pleonasme: repetir informació innecessària.
Sinècdoque: designar el tot per una part o una part pel tot.
Sinestèsia: barrejar sensacions de diferents sentits.