El violí d'Auschwitz: resum, personatges i anàlisi (novel·la)

El violí d'Auschwitz

Resum biogràfic de l'autora

Resum biogràfic de l'autora: Va néixer a Vic el 1930 i va morir a Figueres el 1999.

Algunes de les seves obres són: Les classes, No em dic Laura, Viola d'amor, Sandàlies d'escuma, Artemísia; La daurada Parmèlia; altres contes: L'agent del riu i Quadern d'avui. En poesia: Columnes d'or i Arietta.

Argument

Un músic (protagonista) està a Cracòvia a un concert. Coneix, a una dona que toca un violí que sona molt bé. El violí havia estat fabricat per l'oncle d'aquella dona. Li promet explicar-li la història d'aquell violí. Després d'una festa, la convida al seu pis i es fan molt bons amics.

Ella li dóna uns fotocòpies de la història del violí que li havia explicat a una amiga, i després li les dóna a ell, i quan acaba la gira, decideix emigrar.

En Daniel, protagonista de la història, trobava a faltar molt l'Eva, la seva parella, perquè havien estat separats anys i donis.

Van venir nous obrers per cobrir els que havien mort. Un dels obrers que va anar a la seva cambra era en Frund, el mecànic del carrer on vivia abans d'haver anat a treballar allà, un dia fruït. Aquest li diu que l'Eva es trobava bé i tenia un treball. Li explica que la seva neboda petita (Regina) s'havia salvat i es trobava a casa d'un músic client d'ella; fa passar per la seva neboda.

Un dia, mentre treballava, Daniel nota com algú li toca l'espatlla; un dels vigilants l'envia a reparar una xapa a casa del comandant. Mentre ho arregla sent un crit del comandant. Un dels violins del concert s'havia caigut i s'havia escorxat i havia quedat desafinat. En Daniel s'ofereix per arreglar-lo i el comandant li ordena que ho faci per a l'endemà. Després de treballar durament aconsegueix arreglar-lo i se'n sent molt satisfet d'haver tornat a fer la seva feina (la de lutier). El comandant queda content de la seva feina.

El general li fa un nou encàrrec a en Daniel: crear un violí perfecte, semblant a un Stradivarius. El violí era per al lager. Un dia visiten en Sauckl i en Rasxer i queden bastant satisfets de la feina.

Mentre fa el violí que ja estava avançat, per no pensar en la dura revisió on li havien dit que era vàlid, pensava en la seva neboda de la qual no en sabia res feia temps.

Una cosa, però, li va començar a preocupar molt: Bronislaw va explicar-li a en Daniel que Sauckl s'havia jugat una caixa de vi amb en Rasxer. Si en Daniel acabava el violí dins d'un termini determinat i sonava bé, en Rasxer li pagaria la caixa de vins; en cas contrari, en Sauckl hauria de cedir el cos d'en Daniel al metge per fer experiments.

En Daniel no cessava de pensar en el que li havien dit perquè no sabia quin era el termini.

Mentre tocava el violinista, tots els oients estaven en silenci. Quan acaba el concert, el violinista sent com uns quants d'ells aplaudien, fins i tot el comandant. Gràcies al concert i al violí, cap dels dos aniria a la pedrera.

Als altres, el comandant els diu a la gent que tots dos mereixen una paga, però un dels convidats no havia tirat cap moneda; duia un uniforme d'una fàbrica de guerra i possiblement era un músic reconegut.

Aquest s'acosta a en Bronislaw i li dóna un bitllet. En obrir el bitllet veu que a dins hi havia un paper que deia: "Et trauré d'aquí." Bronislaw era a casa seva, fora del camp. Havien passat molts anys i era un músic molt important. Era interpretant la folia i als altres se'n recorda d'en Daniel. No sabia res d'ell des que marxà.

Al acabar aquest concert, el comandant felicita en Daniel pel seu treball amb el violí. Com a recompensa li dóna un plat de menjar. L'endemà, entre una caixa i una altra de les plantes que anava traient, veu una caixa de vi de Borgonya: havia guanyat l'aposta. Era dins el termini. Als altres se'ls recorda dels últims dies que en Bronislaw anava a la fusteria a ajudar-lo per així, poder viure.

Bronislaw era a casa, amb molta gent coneguda i, la dona d'ulls clars entra a aquesta gent.

Se sent un violí, i Bronislaw endevina de seguida que aquest violí era d'en Daniel. L'estava tocant aquella dona desconeguda. En acabar, s'acosta cap a en Bronislaw i li pregunta si reconeixia aquest violí. Li diu que era la filla d'en Daniel, la Regina. En Bronislaw queda bocabadat. En Daniel li havia parlat d'una neboda, però no d'una filla. Als altres li pregunta si va sobreviure en Daniel.

Ella li respon dolçament que sí, que havia sobreviscut, però que va morir força jove, quan tenia 17 anys.

Era legalment la seva filla perquè en Daniel i l'Eva l'havien adoptada quan va sortir de l'hospital.

El violí havia estat comprat en la revenda dels béns de l'excomandant. Sauckl fou jutjat i penjat. Rasxer s'havia suïcidat.

Bronislaw es preguntava si tornaria a veure la Regina. En part era feliç, perquè li havien retornat el violí a en Daniel, i potser també pau, perquè se'n sentia culpable d'haver-lo deixat allà al camp.

Tema

Tema: La injustícia que hi havia amb els jueus durant el nazisme, als camps de concentració. Condicions de vida lamentables que havien de patir els reclusos degut als maltractaments i desprecis per part dels nazis.

Anàlisi dels personatges

Personatges principals: en Daniel, Bronislaw i Regina.

Secundaris: Frund.

Protagonista: en Daniel.

Antagonista: els nazis.

Descripcions

Climnt (el climnt / el narrador): El clímax o el narrador és, diguem-ne, el narrador de la història. És un violinista que, arran d'una conferència i un concert que ha de fer a Cracòvia, coneix una dona gran, també violinista, que toca amb un violí amb un so perfecte. Quan li demana si s'en desprendria d'ell, ella li diu que no, que té més valor del que es pensa per a ella, però li dóna un joc de papers, a través d'una companya del concert, en els quals s'explica la història del violí.

Regina: La Regina és la dona que el climnt coneix al concert. És una dona gran i la primera violinista de l'orquestra; toca amb extrema afinació i veritable passió continguda. Té els cabells rossos i emblanquits, alguns arrugues al seu rostre; els seus ulls blaus semblen entristeir-se quan no toca. El seu cos és suau i probablement el seu cos fos desitjable anys enrere. Ja és una gran professional, però no és fàcil guanyar-se la vida amb la música i la vida a Polònia és molt dura. Tan sols li queda la filla que viu a Israel, és talsista de diamants i l'anirà a veure per Cap d'Any i per Pasqua; la resta de la seva família va morir en mans dels nazis: la mare i l'àvia mortes al gueto, el pare i el germà gran al camp d'extermini d'Auschwitz on el seu oncle va construir el famós violí amb les mides d'un Stradivarius. Ella es salva perquè un músic alemany casat amb una cosina sua de Daniel l'havia adoptat i l'havia tret fora de Cracòvia.

Daniel: En Daniel era l'oncle de la Regina, però després de sortir del camp d'extermini li va fer de pare perquè la resta de la seva família havia mort. Per a salvar-se d'una mort immmediata quan els van tancar, en Daniel va dir una mentida a mitges; digué que era fuster, ebnista concretament, quan en realitat era lutier, és a dir, construïa violins. En els principals moments d'aflicció es compadeix i pensa en la seva noia, l'Eva, amb qui podria estar casat si no hagués estat pres als camps d'extermini i la guerra. En Daniel és jove i ple de vida, se sent feble, però no defalleix gràcies a la ràbia que sosté per no donar-se per vençut i la satisfacció d'aquesta feina d'artesà; per tot això i la seva joventut i salut encara no del tot malmesa, en Daniel constitueix una bona persona per a en Rasxer. Per a fer el violí es refia del seu tacte com del compàs i la fam encara no ha aconseguit apagar la resplendor dels seus ulls que alhora reflecteixen el coratge, la por, la ira, la desesperació... com si fossin el mirall dels seus sentiments i sensacions. Les seves mans són primes, una mica tallades al dors, habilíssimes i amb l'odiós tatuatge inesborrable.

Bronislaw: En Bronislaw és un jove músic i violinista de 26 anys que està al camp d'extermini d'Auschwitz. Allà coneix en Daniel; però el seu contacte s'inicia quan, al mig d'un concert que ofereix a Sauckl, en Daniel l'interromp i li diu al comandant que si sona malament no és culpa del músic sinó que la tapa dels harmònics està escorxada. A partir d'aleshores en Daniel i en Bronislaw comencen a fer-se grans amics i s'ajuden mútuament a superar els llargs i eterns dies al lager. En Bronislaw és una gran persona i un gran amic que fa tot el possible per fer més fàcil l'existència del seu amic durant l'etapa de construcció del violí. És l'encarregat de posar a prova l'instrument i ho fa tan bé com pot. En Rasxer perd l'aposta, salvant així en Daniel de les tortures que aquest acostuma a practicar amb els jueus que cauen a les seves mans. Però per molt bona persona i amic que sigui, no pot evitar amagar als seus companys el paper que li fa arribar un nou metge del camp dient que el traurà d'allà i, per tant, arribarà el dia en què se'n va a treballar a una fàbrica deixant enrere tots els dies viscuts amb en Daniel.

Frund: En Frund és un amic d'en Daniel que arriba al camp de concentració quan en Daniel ja fa temps que hi és. La seva arribada és com una alenada d'aire fresc per a en Daniel perquè en Frund representa tenir una persona coneguda a prop i, el més important, aquesta noticia d'exterior. És qui l'informa que la Regina és a casa d'un alemany ben casat amb una cosina seva que viuen fora de Cracòvia.

Eva: Sobre l'Eva no hi ha més informació al llibre, però sí que es diu que és una noia bonica, de càlids ravis i abraçades reconfortants. És la noia amb qui festejava en Daniel abans d'entrar al camp d'extermini i si no hagués estat per la guerra, a hores d'ara ja serien casats. De totes maneres, quan acaba la guerra i en Daniel queda alliberat es retroben i finalment es casen.

Sauckl: En Sauckl és el comandant del camp de concentració d'Auschwitz. Per als presoners és un gegant sàdic i alhora refinat, però que, per sort o per desgràcia, no fa seguir els reglament de forma estricta. Tots aquests que intervingueren en aquestes matances van ser i són considerats assassins que, en els temps que corren, molt probablement serien condemnats. Tal com diuen en Daniel i els seus companys, són homes amb vestits impecables, ben pentinats, molt sovint amb una gran cultura. Estimen la bona música i els seus gossos; tenen una família... En Sauckl té les mans fines d'aquell que no ha d'estar treballant amb elles durant hores, amb les inclemències climatològiques i es pot permetre cuidar-se; els seus ulls són serens i fanàtics a l'hora. Personalment és un amant del bon vi, sobretot de Borgonya, i de la bona música; precisament és qui encarrega el violí a en Daniel quan descobreix la seva traça per fabricar-los.

Dr. Rasxer: El Dr. Rasxer era metge que hi havia al camp d'extermini fins que l'ascendeixen a un altre lloc. Els seus ulls són grisos i freds com l'acer i no té gens de compassió en signar sense cap problema els càstigs corporals que s'imparteixen als presos. És un home metòdic al qual sembla que li agrada veure patir la gent que no és de la seva raça.

Punt de vista narratiu

Al primer capítol i a l'últim, el tipus de narrador s'interna ja que qui explica la història en forma part. Als capítols intermigs, el narrador és extern perquè no en forma part.

Espai i ambientació

Els fets ocorren en primer lloc a Cracòvia i en segon lloc al camp d'extermini d'Auschwitz.

Temps narratiu

Quan estan a Cracòvia, el temps narratiu podria ser l'actual. Al camp d'extermini el temps narratiu representa els anys 1942-1943.

Valoració personal

És un llibre que m'ha agradat bastant perquè és una història que podria haver passat i a més ajuda a conèixer més la realitat dels camps d'extermini nazis i saber com els tractaven.

Algunes preguntes

• Té la novel·la un plantejament, nus i desenllaç? En cas afirmatiu, assenyala'ls.

No, perquè no és la narració d'un fet o d'uns fets encadenats, sinó que explica aleatòriament diferents esdeveniments i fets fins i tot en diferents moments de la història.

• Els personatges de la novel·la són tots de la mateixa generació?

No, no ho són, ja que han nascut en diferents èpoques; són de diferents edats.

• Quin creus que és el fil conductor de la novel·la?

El fil conductor de la novel·la és sens dubte el violí, ja que tot gira al seu voltant, tant en el moment més actual de la novel·la com pel que fa a la vida d'en Daniel.

• Quines són la data més antiga i la més moderna que apareixen a la novel·la?

La més moderna és l'any 1993 i la més antiga desembre de 1941.

• Et sembla que s'usa la tècnica de l'analipsi? Per què? Posa algun exemple del seu ús.

Analipsi: maniobra narrativa que consisteix a contar o evocar un fet o esdeveniment que ha passat en un moment anterior al punt de la història en què està el lector, és a dir, explicar ara allò que va passar abans.

Diria que sí: si tenim com a punt de referència el temps concret a Cracòvia, podem dir que tota la història d'en Daniel és exposada usant l'analipsi; però, si tenim situat el lector en l'època d'en Daniel, els records de com treballava o li feien el dinar abans d'estar al camp dels Tres Rius serien fets contats emprant l'analipsi.

La novel·la i el procés de reconstrucció

La novel·la està plantejada com una història real que arriba del protagonista a l'autora a través d'alguns personatges que actuen d'intermediaris. Per tal de reconstruir aquest procés, respon a les preguntes següents:

• Qui explica la història de la seva vida en Daniel? — La Regina.
• Qui escriu la història en un anglès aproximat? — La Regina.
• Qui dóna els fotocòpies dels papers a la grata? — La Regina.
• Qui rep aquests fotocòpies? — tant la grata com el climnt.
• Qui vol fer arribar els fotocòpies a l'autora, a l'Àngels? — El climnt.
• Qui descobreix que en Daniel va sobreviure al camp de concentració, cap a la fi de la novel·la? Qui li ho explica? — El climnt descobreix que en Daniel va sobreviure perquè la Regina li ho explica.
• En quin moment arriba la història als lectors? — Quan algú llegeix els fotocòpies.