Teatre català contemporani: tendències, autors i dramatúrgies

Teatre català contemporani: tendències i autors

Els orígens: teatre de cambra i teatre universitari

A començaments dels anys 70 van aparèixer nombrosos grups de teatre independent, procedents del teatre de cambra i del teatre universitari. Creaven muntatges de manera col·lectiva, i això va canviar el concepte de text dramàtic: el conjunt del grup s'involucrava en la creació de l'espectacle i en la producció.

La transformació del text dramàtic

Avui en dia, els autors s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges. El text s'ha alliberat d'antigues convencions i s'han posat en qüestió procediments com el diàleg, les coordenades temporals i espacials, el conflicte dramàtic, la noció dels personatges, etc. Hi ha una simbiosi entre autor i director, que sovint dirigeixen alhora (Juli Leal).

Tendències de l'escriptura teatral actual en català

1. Dramatúrgia irònica i experimental

Hi ha una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l'humor, en una línia de recerca que combina l'experimentació formal i la comicitat (Sergi Belbel).

2. La teatralitat opaca

Un altre grup d'autors empra estratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i està ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants. La comunicació és una lluita tàctica. És una teatralitat centrada en els conflictes individuals amb personatges innominats (Lluïsa Cunillé, Paco Zarzoso).

3. Teatre compromès amb el present

Hi ha autors dramàtics que s'aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps (Toni Cabré).

4. La via comercial

També tenim la via comercial, que es decanta per la comèdia fàcil, lleugera i ben construïda, i revisa els gèneres tradicionals (Paco Mir).

5. El teatre d'irritació

El teatre d'irritació consisteix a increpar el públic i incomodar-lo a fi de provocar alguna reacció (Roger Bernat).

Nova generació d'autors al País Valencià

En l'àmbit valencià s'ha consolidat una nova generació d'autors teatrals. Josep Lluís Molins és autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians (Dansa del vetlatori, 1973; Centaures, 1982), part de la seva producció és melodrama (Tango, 1995), comèdia (Victòria Blanc, 1992) i propostes dramàtiques (Els viatges de l'absent, 1989).

Rodolf Sirera i la renovació del teatre valencià contemporani

Rodolf Sirera té un paper clau en la renovació del teatre valencià contemporani. Autor d'una abundant producció dramàtica (La pau retorna a Atenes, 1975; El verí del teatre, 1978), ha aprofundit en l'experimentació escènica (La caverna, 1993; Punt i fuga, 1999).