L'Estat Social i l'Estat de Dret: Evolució i Característiques
L'Estat Social
Concepte
El concepte d'Estat Social va ser emprat per primera vegada per Hermann Heller l'any 1928 per defensar una intervenció estatal que donés contingut econòmic i social a l'Estat liberal de Dret. Al segle XIX, diversos pensadors com Lassalle i Blanc ja havien defensat la necessitat que l'Estat fos un instrument de transformació social.
Objectiu
L'objectiu principal de l'Estat Social és evitar l'abstencionisme públic estatal en matèria economico-social.
Base
La base de l'Estat Social rau en la idea que l'Estat ha d'assumir la seva responsabilitat sobre el benestar dels ciutadans i intervenir en l'economia de mercat per corregir-ne les disfuncions.
Antecedents històrics
Els antecedents històrics de l'Estat Social es troben a la Gran Bretanya i els EUA en el període d'entreguerres. Després de la Segona Guerra Mundial, el model es va difondre a nivell mundial. La seva implantació als diferents països no va ser homogènia, però l'Estat Social presenta uns perfils comuns arreu:
- Ordenació de l'economia privada.
- Prestació de serveis bàsics.
- Reforçament de la legitimitat i el consens social.
Dimensions de l'Estat Social
Alguns autors distingeixen tres dimensions de l'Estat Social:
- Estat benefactor: proporciona prestacions socials.
- Estat regulador: regula les relacions capitalistes i intervé en l'economia.
- Estat empresari: dirigeix públicament l'economia (empresa pública com a motor de desenvolupament).
Característiques generals
- Política estatal d'intervenció econòmica (l'Estat regula l'economia i la planifica per aconseguir el benestar general).
- L'Estat compleix una funció assistencial i proporciona prestacions socials de diferents tipus.
- Comporta l'expansió dels serveis i la despesa pública (sanitat, ensenyament, protecció social).
Conseqüències de l'Estat Social: la igualtat
Com a conseqüència de l'Estat Social, els poders públics han de promoure una igualtat real entre els membres i grups que conformen la societat. Cal distingir entre:
- Igualtat jurídica o formal: amb la instauració de l'Estat de Dret es garanteix la igualtat davant la llei (ex. Art. 6 Declaració de 1789). La llei com a expressió de la voluntat popular és universal (per a tothom), abstracta i general. Es consolida la igualtat jurídica o formal de tots els ciutadans davant la llei.
- Igualtat material: amb la instauració de l'Estat Social s'incorpora la idea d'igualtat material (potestat d'establir tractes diferenciats per a situacions de fet que siguin diferents).
La Constitució Espanyola de 1978 recull la igualtat com a:
- Valor superior de l'ordenament jurídic (art. 1.1).
- Dret fonamental i dret subjectiu judicialment exigible (art. 14).
- Directiu d'actuació dels poders públics, que han de promoure que la igualtat dels individus i grups sigui real i efectiva (art. 9.2).
La Constitució econòmica
A partir de la Segona Guerra Mundial, s'inclouen normes econòmiques als textos constitucionals. El concepte de Constitució econòmica (la seva gènesi es troba a la Llei Fonamental de Bonn) fa referència al conjunt de disposicions constitucionals que estableixen un marc per a l'estructura i el funcionament de l'activitat econòmica (STC 1/1982).
Contingut de la Constitució econòmica
- Llibertats econòmiques.
- Agents del procés econòmic.
- Intervenció econòmica dels poders públics.
- Drets econòmics, socials i culturals.
Llibertats econòmiques
- Art. 38: llibertat d'empresa dins de l'economia de mercat.
- Art. 33: propietat privada i reconeixement de la seva "funció social".
Agents del procés econòmic
- Art. 7: associacions empresarials i sindicats de treballadors (art. 28: dret a sindicar-se lliurement).
- Art. 37: dret a la negociació col·lectiva i al conflicte col·lectiu.
Intervenció econòmica dels poders públics
- Art. 130: encomana als poders públics la "modernització i el desenvolupament de tots els sectors econòmics".
- Art. 40.1: progrés social i distribució equitativa de la renda.
- Art. 131: Estat regulador.
- Art. 128.2: parla d'iniciativa pública en l'activitat econòmica.
Drets econòmics, socials i culturals
- Drets vinculats a la protecció dels treballadors:
- Art. 35: dret al treball.
- Art. 28: dret de sindicació i de vaga.
- Art. 37: dret a la negociació col·lectiva i a adoptar mesures de conflicte col·lectiu.
- Dret al ple desenvolupament de la personalitat:
- Art. 27: dret a l'educació.
- Art. 44: accés a la cultura.
- Dret a la satisfacció de necessitats socials:
- Art. 41: règim públic de seguretat social.
- Art. 43: organització i tutela de la salut pública.
- Art. 47: dret a l'habitatge digne.
- Dret a persones i grups socials desfavorits:
- Discapacitats física i psíquics - art. 49
- Persones de la tercera edat - art. 50
- Desocupats - art. 41
- Emigrants - art. 42
- Joventut - art. 48
- Consumidors i "usuaris" - art. 51
- Família - art. 39.1
L'Estat de Dret
Origen
L'Estat de Dret té el seu origen en el primer liberalisme alemany dels segles XVIII-XIX. La gènesi del concepte s'atribueix a l'autor alemany Robert Von Moll l'any 1832.
En el primer liberalisme, el concepte d'Estat de Dret es va utilitzar com a concepte polític de lluita contra l'Estat absolut, on el Rei estava desvinculat de les lleis.