Sistemes de Registre i Formats del So Digital

Sistemes de Registre i Reproducció de So Digital

El Disc Compacte (CD)

El CD és una tecnologia creada l'any 1981 per Sony i Philips per evitar els problemes que oferia el vinil a causa de ratlladures, així com els efectes de buf que es mostraven en les cintes i vinils.

Per evitar aquests problemes, es va crear un disc compost de tres capes:

• Una primera de plàstic de policarbonat sobre el qual es feien petits forats.
• Sobre aquests forats, es col·loca una capa d'alumini que li dona un color característic.
• Per últim, una capa de laca on s'hi estampa l'etiqueta.

El disc compacte pot emmagatzemar 680 milions de bytes; en aquest moment no és una gran quantitat i s'ha vist superat pel DVD.

El DVD (Digital Versatile Disc)

El DVD es va crear per desar vídeo digital, és a dir, per recollir al seu interior una gran quantitat d'informació. El sistema que utilitza és semblant al del CD, però fa servir la compressió MPEG-2 per a les dades que emmagatzema a l'interior. Conté 4,7 GB de vídeo, però pot emmagatzemar 9 GB si es tracta de dades.

Cal esmentar aquí altres sistemes d'emmagatzematge, que tot i que estan desfasats, segueixen sent importants per a la tecnologia.

Altres Dispositius d'Emmagatzematge Històrics

DAT (Digital Audio Tape)

Un dels primers dispositius d'emmagatzematge de so digital va ser la DAT. Es tracta d'un cartutx de 3 hores de la mida de la meitat d'un casset convencional, però amb les mateixes possibilitats d'un CD. Les empreses musicals van adoptar ràpidament aquest sistema.

El Mostrejador (Sampler)

Un altre sistema d'emmagatzematge de so és el mostrejador. El mostrejador és un aparell dotat d'una memòria que permet mostrejar i registrar un so real en forma digital, que després es pot reproduir.

MIDI (Musical Instrument Digital Interface)

El MIDI va ser al principi només un sistema de comunicació entre instruments musicals, però poc a poc es va convertir en un veritable instrument. El MIDI funciona mitjançant una rutina que denominem *seqüència* i que necessita un ordinador que anomenem *seqüenciador*.

PCM (Pulse Code Modulation)

El PCM és un dispositiu d'emmagatzematge que utilitza un codi: PCM, del qual rep el nom.

Formats del So Digital

Tal com succeeix amb la imatge, el so digital presenta diferents formes. Perquè un arxiu de so digital rebi tractament, és necessari el programari adequat. El reconeixement i possible tractament d'un arxiu de so depèn exclusivament del format amb el qual s'hagi generat. Per facilitar el reconeixement, s'han anat utilitzant els formats següents:

Formats d'Àudio Comuns

• AU: És el format d'àudio estàndard en ordinadors Sun. En general són de 8 bits i tenen menys qualitat que altres formats de so.
• JEF: És comú en ordinadors Mac.
• WAV: És el format propi de Windows.
• RA (Real Audio): És el format propi de Real Audio, utilitzat per reproduir sons a Internet.

MIDI com a Protocol de Comunicació

El MIDI (*Interfície Digital per a Instruments Musicals*) és el protocol de comunicacions estàndard que s'utilitza per intercanviar dades entre sintetitzadors, ordinadors, programari, processadors d'efectes i altres dispositius MIDI.