És un tub ample que continua la laringe i que està entapissat per una mucosa amb epiteli ciliat.
La llum o la cavitat del tub es manté oberta per mitjà d'una sèrie de cartílags hialins (16-20) en forma de C amb la part oberta cap enrere i formats per fibres elàstiques.
Acaba al nivell de l'angle esternal i de la 4a vèrtebra toràcica, en dividir-se en els bronquis principals dret i esquerre.
Bronquis
Els bronquis principals són dos tubs formats per anells complets de cartílag hialí, un per cada pulmó, i es dirigeixen cap a baix i cap a enfora des del final de la tràquea fins als hils pulmonars per on penetren en els pulmons.
El bronqui principal dret és més vertical, curt i ample que l'esquerre. Un cop dins dels pulmons, els bronquis es divideixen contínuament, de manera que cada branca correspon a un sector definit del pulmó.
Cada bronqui principal es divideix en bronquis lobulars, que són dos en el costat esquerre i tres en el costat dret, cada un corresponent a un lòbul del pulmó.
Cada bronqui lobular es divideix, al seu torn, en bronquis segmentaris, que corresponen als anomenats segments pulmonars.
Els bronquis segmentaris, a la vegada, es divideixen en bronquis més petits o bronquíols, que es ramifiquen en tubs més petits d'una manera repetida fins a formar els bronquíols terminals.
Pulmons
Els pulmons són òrgans essencials de la respiració.
Són lleugers, tous, esponjosos i molt elàstics i es poden reduir a una tercera part de la seva mida quan s'obre la cavitat toràcica.
Cada pulmó té la forma d'un semicon, està contingut dins del seu propi sac pleural a la cavitat toràcica, i està separat un de l'altre pel cor i altres estructures del mediastí.
Cada pulmó presenta un vèrtex, una base i dues cares.
El vèrtex és el pol superior arrodonit de cada pulmó i s'estén a través de l'obertura toràcica superior, per sobre de la 1a costella.
La base o cara diafragmàtica es recolza a la superfície del diafragma que separa el pulmó dret del fetge i el pulmó esquerre del fetge, l'estómac i la melsa.
Pleures
Són membranes seroses, és a dir que entapissen una cavitat corporal que no és oberta a l'exterior i recobreixen els pulmons.
Hi ha dues pleures a cada costat.
Cada pulmó està cobert de manera completa i íntimament per una membrana serosa, llisa i brillant, anomenada pleura visceral.
La cavitat toràcica està coberta per una altra membrana serosa, anomenada pleura parietal.
L'espai virtual que hi ha entre ambdues pleures es diu cavitat pleural.
Les cavitats pleurals de cada costat són dos espais no comunicats entre si i tancats hermèticament en els quals hi ha una capa molt fina de líquid serós lubrificant secretat pel mesoteli, el líquid pleural.
La missió del líquid és reduir el frec entre les capes parietal i visceral de cada costat perquè no hi hagi interferències amb els moviments respiratoris.