Sistema Respiratori: Funcions, Mecànica i Intercanvi de Gasos

1. Diferència entre respiració pulmonar i cel·lular

En la respiració pulmonar hi ha intercanvi de gasos entre els alvèols pulmonars i els capil·lars, mentre que en la respiració cel·lular hi ha intercanvi de gasos entre els capil·lars i els teixits.

2. Funcions de la cavitat nasal

La cavitat nasal allotja els òrgans del sentit de l'olfacte i està recoberta per un epiteli secretor de moc que, en circular l'aire, l'humiteja i l'escalfa. També conté unes estructures cartilaginoses irregulars, anomenades cornets, que fan que l'aire, en entrar, xoqui i canviï de direcció.

3. L'epiglotis: definició i funcions

L'epiglotis és una vàlvula d'estructura cartilaginosa que cobreix l'entrada de la laringe i es mou cap amunt i cap avall, impedint que els aliments hi entrin en empassar.

Funcions de l'epiglotis

• Durant la respiració, el vel del paladar baixa, facilitant el lliure pas de l'aire cap a la laringe i la tràquea.
• Si es menja molt ràpid, els aliments sòlids o els líquids poden entrar a la laringe abans del tancament de l'epiglotis, impedint la respiració adequada. Això és un trastorn molt perillós, ja que pot bloquejar la via respiratòria i impedir l'entrada d'aire.

4. Les pleures: definició i funcions

Les pleures són membranes que recobreixen els pulmons i els fixen a la cavitat toràcica. La seva funció és protegir els òrgans i facilitar la mecànica respiratòria.

5. La inspiració: definició, músculs i tipus

La inspiració és l'acció principal que requereix el procés d'entrada d'aire.

Músculs implicats en la inspiració

Els músculs principals són el diafragma i un grup de músculs intercostals.

Tipus d'inspiració

Inspiració diafragmàtica, abdominal o profunda

• Només es mou el diafragma.
• Pròpia del repòs, la relaxació, el son, els nadons...
• Més econòmica, millora la circulació...

Inspiració toràcica o superficial

• S'utilitza en estar de peu i, sobretot, durant l'exercici físic.
• Més ràpida en l'aport d'aire que l'abdominal.
• Però en esforços prolongats causa fatiga en els músculs toràcics.

6. Valors estàndard del procés de ventilació

• Capacitat pulmonar total

  Volum d'aire que hi ha en l'aparell respiratori després d'una inhalació màxima voluntària (5-6 litres d'aire).

• Capacitat vital

  Volum d'aire que és possible expulsar dels pulmons després d'haver inspirat completament (4,5 litres).

• Volum corrent

  Volum d'aire inspirat o expirat en cada respiració normal (aproximadament 0,5 litres).

• Volum residual

  Volum d'aire que queda als pulmons i les vies respiratòries després de l'expiració forçada (aproximadament 1,2 litres).

7. Transport de gasos per la sang

a) Transport de l'oxigen (O₂)

Una petita quantitat d'O₂ es dissol al plasma sanguini, mentre que la major part penetra als glòbuls vermells i s'uneix a l'hemoglobina.

b) Transport del diòxid de carboni (CO₂)

El transport del CO₂ originat per la respiració cel·lular és més complex:

• Una petita fracció es dissol al plasma.
• Un 20% es combina amb l'hemoglobina.
• La major part es combina amb l'aigua del plasma i forma àcid carbònic, que és transportat pel plasma en forma de bicarbonat.

8. Difusió i intercanvi de gasos als pulmons

Aquest intercanvi es produeix per la diferència de pressions parcials d'O₂ i CO₂, generant una difusió entre la sang i els alvèols. El CO₂ passa als alvèols a través de les seves membranes primes i elàstiques i surt a l'exterior, ja que la concentració d'aquest gas és molt menor en l'aire dels pulmons que a la sang venosa.