El Sistema Polític de la República Romana: Magistratures i Senat

Latín4,98 KB

La República Romana: Context i Fonts Històriques

Els primers segles de la República van estar mancats de seguretat històrica. Les fonts conservades (segle I aC) documenten la història, que no comença a Roma fins al segle III aC.

1. Història Interna: El Sistema Polític en Evolució

El règim republicà es basava en tres pilars fonamentals:

  1. Magistratures
  2. Senat
  3. Comicis o Assemblees

Les Magistratures Romanes

Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar, així com l'administració de la ciutat de Roma (inicialment) i, posteriorment, de l'Imperi. Es dividien en dues categories: ordinàries i extraordinàries.

Magistratures Ordinàries (Poder Executiu)

  • Cònsols: Eren dos. D'ells depenia la prefectura de la ciutat-estat. Eren l'autoritat suprema civil i militar, presidien el Senat i l'assemblea, dirigien l'exèrcit i eren superiors a la resta de magistrats.
  • Pretors: Dos fins al final de la República. Eren responsables de l'administració judicial.
    • Praetor urbanus: S'ocupava dels litigis entre ciutadans romans.
    • Praetor peregrinus: S'ocupava dels litigis en què intervenien forasters.
  • Edils: Quatre (dos patricis i dos plebeus). S'encarregaven de l'administració de la ciutat.
  • Qüestors: De dos a quatre en temps de Cèsar. Administraven els fons públics i controlaven les despeses civils i militars.

Característiques de les Magistratures Ordinàries

  • Anualitat: El càrrec durava un any.
  • Col·legialitat: Cada magistratura era exercida per dos o més col·legues.
  • Gratuïtat: No eren remunerats.
  • Progressivitat (Cursus Honorum): La carrera política s'iniciava com a qüestor per arribar a cònsol, i s'havia de passar per càrrecs intermedis.

Càrrecs Especials

  • Censors: Dos, elegits entre excònsols. Dirigien la revisió del cens dels ciutadans cada cinc anys i controlaven els costums públics.
  • Tribuns de la Plebs: Deu. Defensaven la plebs contra els abusos dels altres magistrats (patricis). Convocaven i presidien el concili de la plebs (Comicis Tributs). Eren considerats sagrats.

Magistratures Extraordinàries

Només s'escollien en situacions de perill excepcional per a la supervivència de la ciutat (per exemple, el Dictador).

El Senat Romà: Centre del Poder Polític

La fundació del Senat s'atribueix a Ròmul. Va ser el centre del poder polític en època de la República, gràcies a l'autoritat i el poder personal dels seus components.

Funcions del Senat

  • Política Exterior: Decisions sobre declaracions de guerra i signatures de pau, assignació de governs de províncies i comandaments militars.
  • Política Interior: Ratificació de lleis (fins al segle III aC), direcció i control de l'actuació dels magistrats, i administració de la hisenda pública. Els seus dictàmens s'anomenaven senatus consulta.

Composició del Senat

El nombre de senadors es va fixar en 300 a principis de la República. La llista era decidida cada cinc anys pels censors entre els membres de l'ordre senatorial, al qual pertanyien tots els que havien ocupat alguna magistratura.

El senador amb el cursus honorum complet tenia el títol de Princeps Senatus. Els senadors que havien estat cònsols (i els seus descendents) constituïen la nobilitas, el nucli dirigent de la política i la societat romanes.

Comicis o Assemblees Populars

A més dels Comicis Curiats, n'existien dos més:

Comicis Centuriats

  • La fundació s'atribueix al rei Servi Tul·li.
  • Els ciutadans votaven, distribuïts segons les seves riqueses, en cinc classes, dividides en un nombre determinat de centúries (193 en total). Cada centúria tenia un vot.
  • Funció principal: electoral (s'elegien les magistratures majors).
  • Lloc de reunió: fora de Roma, al Camp de Mart.

Comicis Tributs

  • Origen: primitiva assemblea plebea.
  • A partir del segle III aC, hi participaven tots els ciutadans, patricis i plebeus.
  • Votaven distribuïts en tribus electorals, segons el lloc de residència: 4 tribus urbanes i 31 rurals.
  • Funció: assemblea legislativa per excel·lència. S'elegien les magistratures menors i els tribuns de la plebs.
  • Lloc de reunió: el Fòrum.

2. Història Interna: Organització Social

L'esquema de població heretat de l'època monàrquica (lliures i esclaus; els primers, patricis i plebeus) va experimentar transformacions al llarg de la República.

L'Ordre Eqüestre

L'Ordre Eqüestre va emergir de la plebs en època...

Descargar

PDF Word HTML