Sistema Financer: Intermediaris, Mercats i Instruments Financers
Avantatges i inconvenients dels intermediaris financers
- Intervenen entre els estalviadors i els consumidors.
- Transformen els actius ja que s’adapten a les diferents necessitats dels agents econòmics.
- Diversifiquen el risc, ja que tracten de minimitzar el risc mitjançant una adequada diversificació. També podem cobrir possibles riscos amb la contractació d’una assegurança.
- Reducció dels costos d’informació i de contractació.
- Proporciona i gestiona els mitjans de pagament d’una economia. Mètodes per a pagar sense haver d’utilitzar diners en efectiu.
Diferències entre mercats financers primaris i secundaris
El mercat financer primari és on les empreses o entitats públiques posen a la venda una nova emissió de títols, ja siguin de renda fixa o de renda variable. En un mercat secundari, els títols que intervenen són aquells que ja han estat en el mercat primari.
Sistema Financer
Definició
Conjunt d’institucions, intermediaris, mercats i instruments especialitzats en la mediació entre prestadors (estalviador / creditor) i prestataris (consumidor / deutor), amb la finalitat de captar l’estalvi i canalitzar-ho a persones/entitats que necessiten finançament per inversió sobre tot i consum en més petita mesura. Altres funcions: estabilitat monetària, fomentar estalvi & inversió, proporcionar mecanismes conciliant els preus (tipus d’interès i de canvi) i altres condicions de mercat, supervisat tot per institucions financeres nacionals i supranacionals (bancs centrals, comissions supervisores, etc.)
Organització
- Òrgans UE
- Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC): BCE + BCNs -> política monetària, operacions divises, reserves divises, bon funcionament pagaments
- Banc Central Europeu (BCE): nucli Eurosistema, autoritat monetària -> responsable p monetària + gestió €
- Òrgans polítics:
- Govern: defineix política econòmica + màxim responsable nostre SF
- Ministeri d’Economia i Competitivitat: canalitza PE Govern + funcionament entitats financeres
- Comunitats Autònomes (CCAA): control principalment caixes estalvi & cooperatives crèdit
- Òrgans supervisors nacionals
- Banc d’Espanya (BE) (governador, sotsgovernador, consell govern, comissió executiva):banc central -> supervisar solvència & comportament institucions crèdit
- Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV): supervisió & inspecció mercats valors espanyols (vetlla protecció inversors, transparència mercats i correcta formació de preus)
- Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions: regular & supervisar entitats asseguradores i gestores fons de pension
- Entitats bancàries públiques
- Òrgans UE
Banc Central Europeu
Funcions: política monetària (estabilitat preus -> inflació), operacions divises -> canvi fix, bon funcionament pagament EF, autoritzar emissió bitllets & distribució, consulta
Banc d’Espanya
Funcions com a membre SEBC: executar política monetària del SEBC, BCE reserves mínimes obligatòries passiu, emetre bitllets, op. canvi divises - BCE, supervisar solvència & comportament EF
Funcions com a Banc Central Nacional: reserves divises & metalls, bon funcionament SF, estadístiques, serveis tresoreria & deute públic, assessorar govern, garantir solvència SF
Intermediaris financers
Entitats de crèdit: recepció de dipòsits (captació de diner públic) i desembós de préstecs; per a reforçar solvència han de comptar amb un capital del 9% d’actius.
Sistema Bancari Privat (Entitats Financeres Bancàries Privades)
(creen diner)
- Entitats de dipòsit: es diferencien per forma jurídica i objectius socials.
- Bancs: societats anònimes amb ànim de lucre que han de rendir comptes als accionistes i repartir beneficis via dividends; captació dipòsits per concedir préstecs + serveis.
- Operacions de passiu o de captació de diner -> remuneració (int.). Ex: comptes
- Operacions d’actiu: deixen diner -> retribució (interessos). Ex: préstecs, crèdits
- Operacions de serveis: generen comissions. Ex: targeta crèdit, transferència
Caixes d’estalvi
fundacions de naturalesa privada d’interès públic, no ànim lucre -> part beneficis a obres socials. Té 1 fons fundacional on tenen participacions diferents entitats; no accions -> no dividends. Crisi -> op. capitalització: privatització / bancarització del sector / Sistema institucional de protecció (SIP) – fusió virtual *Si caixa no arriba a mínims solvència (8-10%) del capital -> convertir-se en banc *Banc Financer i d’Estalvis (BFA): societat k conforma SIP d’unió 7 caixes, participat x FROB
Confederació Espanyola Caixes d’Estalvi (CECA)
agrupa & coordina caixes d’estalvi; entitat de crèdit i dipòsit que també pot prestar serveis a caixes i altres. Ara: consulta
Cooperatives de crèdit
cooperatives de caràcter privat, no lucre; titularitat pertany als socis -> administren via elecció democràtica dels òrgans rectors + equip direcció. Són entitats cooperatives + entitats de crèdit (-> realitzen = op.)
Caixes rurals/Coop. crèdit agrari
activitats agrícoles/rural; locals/comarcals/ provincials – no actuar fora territori; finançar agricultura/ramaderia; Cajamar Caja Rural.
Coop. crèdit no agrari
caràcter industrial/urbà; origen en associacions o cooperatives gremials o professionals
Altres entitats financeres
Entitats de valors
Empreses de serveis d’inversió
canalitzar estalvi cap la inversió posant en contacte empreses/entitats estatals amb estalviadors, donant liquiditat a la inversió via venda de títols. Intermediació directa (dintre mercat valors l’empresa capta diner directament de l’inversor) / indirecta (empresa sol·licita préstec -> rep diner sense saber d’on venen); el banc assumeix risc.
Societats de valors
Agències de valors
Societat gestories de carteres
Institucions d’Inversió Col·lectiva (IIC)
ofereixen a inversors actius financers i no financers que es negocien en els mercats habituals, amb la finalitat que puguin aconseguir objectius dintre principis rendibilitat i risc.
Fons d’inversió
emeten participacions; persones físiques/jurídiques (partícips) dipositen estalvis en el fons -> dipositari (EB)
Societats d’inversió
emeten accions; societat anònima, però capital variable (modificar entrada/sortida capital); opció rendible.
Inverteixen en actius financers:
SIM, SIMCAV.
Inverteixen en actius no financers:
SII
Institucions asseguradores
entitats k presten serveis de protecció/seguretat econòmica front a riscos actuals/futurs concrets. Control x DGAFP.. Passius poden convertir-se abans previst amb restriccions i pèrdues.
Entitats asseguradores
entitats obligades a pagar quantitat/prestacions convingudes en cas d’esdeveniment d cobertura a clients k contracten assegurança (pòlissa) i paguen 1 quantitat (prima)
Entitats o societats gestores de fons de pensions
entitat encarregades d’administrar i rendibilitzar el patrimoni integrat en els fons de pensions privats (cartera valors i altres), que canalitzen l’estalvi cap a la cobertura de les necessitats econòmiques en el moment de jubilació, invalidesa, orfandat, etc.
Instruments financers. Actius financers
títols, valors o documents que atorguen a l’inversor una sèrie de drets econòmics; instruments financers que utilitza el SF per canalitzar l’estalvi cap a la inversió i són negociable en mercat monetari/capitals; es materialitzen a través de contractes que garanteixen l’operació financera i recullen obligacions i drets dels agents, a més de transferir els fons entre els AE també es transfereix el risc de l’operació i es paga una quantitat com a compensació (int.)
Productes d’actiu financers
dret per a l’entitat bancaria
Productes de passiu financers
obligació per a l’entitat bancaria
Característiques
(tot inversor ha d’optar entre rendibilitat i liquiditat)
Liquiditat
facilitat i certesa de la ràpida conversió de l’actiu en diner a curt termini i sense pèrdues de capital. L’actiu més líquid és el diner legal, el diner efectiu i d. en caixa, després diner en comptes corrents/estalvi i actius a curt termini
Risc
probabilitat que l’emissor no compleixi amb les seves obligacions de pagament al venciment.
Rendibilitat
capacitat de produir inter. i altres rendiments, assumeix risc (relació entre benefici i quantitat invertida)
Producte a curt termini -> molt líquid, poc risc i poca rendibilitat / Producte llarg termini -> - líquid, + risc, + rendibilitat
Classificació
Segons liquiditat
Alta liquiditat
diner legal i bancari (dipòsits a la vista); agregar monetari M1.
Baixa liquiditat
resta de dipòsits, fons públics, obligacions societàries, préstecs sense garantia real i crèdits comercials; agregats monetaris M2 i M3.
Segons el paper de l’intermediari
Actius primaris
emesos per unitats de despesa deficitària que es col·loquen directament entre els estalviadors, tot i que poden haver estat gestionats per a intermediaris financers.
Actius secundaris
abans de col·locar-se han estat transformats d’alguna forma pels intermediaris.
Segons tipus de renda
Renda fixa o de deute
actius i passius financers emesos mitjançant emprèstits; els que inverteixen perceben interessos pactats, tot i que està canviant.
Renda variable
el capital de les societat anònimes es divideixen en accions i qui les compra es converteix en copropietari de la companyia -> adquireix drets (cobren rendes –dividends- segons l’existència o no de beneficis i l’acord de la seva Junta per a repartir-los). Quan compren no saben els beneficis ni tenen venciment -> l’empresa no retorna fons rebuts, si volen recuperar-lo ho han de vendre.
Mercats financers
lloc, mecanisme i procediment, a través del qual, es realitzen les transaccions i, es determina el preu dels actius negociats.
- Funcions: posar en contacte AE en compravendes d’actius financers;proporciona liquiditat als actius; estipular les condicions de compravenda; reduir terminis i costos d’intermediació.
- Característiques: transparència, llibertat, profunditat, amplitud, flexibilitat
- Classificació
Segons els productes negociats
Mercats bancaris
s’ofereixen i demanen els productes bancaris d’actiu i passiu bancaris; el contacte entre les entitats de crèdit i els seus clients és directe, sense intermediaris. Preu productes de passiu = tipus d’interès (+ alt -> a termini / + baix -> dipòsits a la vista – sol ser 0) – percentatge comissió; Preu productes d’actiu = tipus d’interès (depèn del producte + característiques client) + percentatge comissió; aval només cobren comissions.
Mercats monetaris
es negocia amb diner o actius financers de renda fixa a curt termini (+ liquiditat), - risc (emissor és l’Estat, institució públics o empresa privada de solvència elevada) – rendibilitat; objecte d transaccions a l’engròs (es negocien grans volums de recursos financers entre grans AgentF)
Mercat interbancari
unes entitats de crèdit presten diner a unes altres, a terminis generalment molt curts; el tipus d’interès està marcat x l’oferta/demanda de fons + euríbor
Mercat de deute públic a curt termini
(es negocien Lletres del Tresor), gestionat BE.
Mercat de pagarés d’empresa
s’emeten i es negocien títols de deute (pagarés financers) creats per grans companyies i altres entitats privades amb terminis k no solen superar 24m
Mercats de capitals
es negocia actius financers amb venciment a mig/llarg termini (+24 m), - liquiditat + risc, + rendibilitat.
Mercat creditici
Mercats de valors
s’emeten i negocien actius a diferents terminis, sense venciment previst
Mercats de renda fixa
es negocien títols de renda fixa (obligacions, bons, etc.)
Mercats de renda variable
títols de renda variable (accions), rendibilitat (interessos) depèn de beneficis i la decisió de repartir de l’entitat emissora.
Segons la fase de negociació dels actius
Mercats primaris o d’emissió
s’intercanvien actius de nova creació, emesos per entitats que busquen obtenir fons. Caract.: constitueixen nou finançament, utilitzats x empreses/Estat x obtenir fons, donen l’oportunitat d’esdevenir copropietaris de l’empresa, les grans emissions es realitzen via entitats espe.
Mercats secundaris o de negociació
es renegocien els actius financers que prèviament havien estat emesos en el mercat primari. Caract: els compren als seus successius propietaris no a l’emissor, no hi ha nou finançament, pot existir transformació d’actius per part dels intermediaris financers, proporcionen liquiditat al mercat primari, permet a empreses conèixer el preu adequat x el 1r mercat
Borses de valors
es negocien accions, drets de subscripció i warrants, i determinades obligacions i valors de deute públic; mercat continu; Madrid, Bcn, Bilbao, València; gestió SIBE
Mercat de Deute Públic Anotat
negociació de valors de deute públic, gestió BE
Mercat de Derivats
negociació d’opcions i futurs, regulació MEFF
Mercat de Renda Fixa Privada
negociacions majoristes d’actius de renda fixa concrets(pagarés, bons i obligacions empresarials, etc.), organització AIAF.
Segons el grau d’intervenció dels mercats
Mercats lliures
el preu i el volum d’actius intercanviats està determinat per l’oferta/demanda.
Mercats regulats
les administracions públiques intervenen en preu i volum.
Segons el grau de formalització jurídica dels mercats
Mercats organitzats
negociació gran diversitat d’actius; controlats i reglamentats (subjectes a normes i regles a les que han d’atenir-se); borses de valors, Deute Públic Anotat, mercats Derivats.
Mercats no organitzats o mercats OTC
no hi ha regles ni normes d’intercanvi i les característiques de les compravendes són fixades lliurament per les parts.
Productes financers de passiu
Operacions bancàries
Operacions passives
reben dipòsits a un termini determinat; representen un deute; passiu balanç
Operacions actives
deixen diners dipositats a termini determinat; figuren en l’actiu del seu balanç
Marge d’intermediació
diferència entre interessos que paguen als clients de passiu i els que cobra dels client d’actiu.
Aquestes operacions d’intermediació proporcionen serveis financers/operacions neutres.
Els serveis solen estar relacionats amb una operació d’actiu o de passiu.
Comissions bancàries
un percentatge sobre l’import de l’operació que es tracti.
Característiques: són lliures (dintre dels marges establerts), han de respondre a serveis que s’hagin prestat, es recullen en un follet que l’entitat ha de facilitar al client, poden ser modificades (avisant prèviament)
Fiscalitat dels productes bancaris
determina la rendibilitat d’aquest producte
Fiscalitat dels interessos
persona física (IRPF) i persona jurídica (impost de societats); el tipus de retenció que s’aplica va en funció dels interessos.
Fiscalitat de les comissions
si és una empresa, l’IRPF és deduïble de l’impost de societats; si és un professional, solament seran deduïbles si va lligada a una activitat professional; particular no té cap tipus de reducció; l’empresa -> IVA suportat i el pot recuperar; professional -> suportat; particular -> l’ha de pagar.
Dipòsit bancari de diner
contracte pel quan una persona física/jurídica entrega a una entitat de dipòsit una suma de diner, de la qual aquesta última en pot disposar lliurement, i l’entitat a la vegada, es compromet a retornar la mateixa quantitat un cop passat el termini pactat.
- Característiques: irregular (l’entitat és propietària dels diners un cop li deixen; no t’han de lliurar exactament els mateixos bitllets) i està formalitzat en un contracte d’adhesió (contracte establert).
- Clàusules: clàusula general (igual a tots dipòsits), particular (determina modalitat, identitat titular, tipus d’interès aplicable, forma de disposició saldos, un o varis particulars, comissions aplicables, etc.)
- Titularitat: d’una persona física o jurídica que serà subjecte dels drets i obligacions que se’n derivin.
Un titular -> individual; per si mateix o a través d’un representant.
Varis titulars -> conjunta (autorització de tots x disposar del fons) / indistinta (qualsevol pot disposar dels fons)
El titular pot designar 1 o vàries persones com a autoritzats per a disposar dels fons, en la seva representació
- Capacitat: persones físiques (majors d’edat amb plena capacitat d’obrar o menors emancipats – DNI; també menors d’edat i persona incapacitada judicialment però no pot disposar dels diners -> necessita representant)
Persones jurídiques: representants legals (apoderats): NIF de l’empresa, escriptura de constitució, DNI + doc. Apoderat
-
Classes:
Dipòsits a la vista
permeten disposar del diner en qualsevol moment; serveixen de base per a la utilització dels mitjans de cobrament i pagament; poden utilitzar-se com a producte bàsic o compte associat. Rendibilitat escassa o nul·la, totalment líquids, contracte a la vista té una duració indefinida fins que el compte es cancel·li, l’entitat bancaria pot modificar unilateralment algunes condicions (avisant).
En cas d’insolvència, el Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit -> garanteix devolució, límit 100 000€
Comptes corrents
total liquiditat del saldo, del qual el seu titular en pot disposar d’una forma immediata, via xecs o targetes de crèdit/dèbit. Intangible -> anotacions comptables en registres d’EF
Comptes d’estalvi
producte similar; es documenta en una llibreta d’estalvi i intransferible.
- Comissions en els comptes a la vista: manteniment, administració, apunt en compte, extractes i despeses de correus, operació en sucursal diferent, descobert, reclamació de saldos deutors.
Dipòsits a termini fix
el contracte pot contemplar la possibilitat de restitució anticipada del dipòsit en qualsevol moment, pagant una penalització o en dates determinades. Acabat el termini, el client pot recuperar l’import dipositat més interessos rebuts. La imposició es pot prorrogar automàticament si els dos ho desitgen; se sol documentar mitjançant una llibreta, a vegades se sol exigir un dipòsit mínim per a constituir-lo.
Al venciment
els interessos es liquiden al finalitzar el termini i s’ingressen en aquest compte associat
Periòdicament
els interessos es liquiden amb una freqüència determinada i es dipositen al compte
Anticipadament
els interessos s’abonen en el moment de realitzar el dipòsit.
Dipòsits amb rendibilitat predeterminada
el tipus d’interès és conegut amb anterioritat a la contractació; el client assumeix el risc de l’evolució dels tipus d’interès.
Dipòsit tradicional
l’interès nominal o efectiu és el mateix per tot el termini del dipòsit
Dipòsit creixent
l’interès nominal augmenta amb el transcurs del temps
Dipòsits amb retribució en espècie
aquest dipòsit es caracteritza perquè la retribució no és diner, sinó que consisteix en un regal; aquest se sol rebre a l’inici del termini.
Dipòsits estructurats o de rendibilitat variable
es poden descompondre en dipòsit tradicional i un derivat implícit, dret o obligació de comprar un actiu financer. Són dipòsits molt rígids; període limitat, s’ha de dipositar un import mínim i hi ha un màxim, no es poden prorrogar ni cancel·lar abans.
-
Identificació: les entitats assignen a tots els comptes una sèrie de codis per a identificar-los.
Codi de compte client (CCC)
utilitzat a Espanya per a dipòsits bancaris; 20 dígits (4 codi entitat, 4 codi sucursal bancària, 2 dígits de control x comprovar tots els demès, 10 número de compte)
Codi IBAN
en l’àmbit de la zona euro s’aplica al sistema de pagament SEPA; codi alfanumèric, fins a 34 caràcters. A Espanya hi ha 24 caràcters: 2 identifiquen al país (ES), 2 dígits de control, 20 codi compte client.
Està estandarditzada:
Format imprès
IBAN, un espai i els 24 caràcters separats en quatre grups.
Format electrònic
la presentació de l’IBAN es realitza amb tots els caràcters seguits.
Codi BIC
(Bank Identifier Code): completa la informació proporcionada pel codi IBAN, identificant al banc beneficiari d’una transferència.
Productes financers d’actiu
entitats posen deixen fons a clients, assumint risc d k al venciment no els retorni, no paguin interessos o ho facin després d’haver vençut el termini.
Taxa morositat (% préstecs retornats – p. no retornats):
Persona física: dades personals, NIF, justificants d'ingressos (contracte treball, declaracions tributàries, justificants patrimoni, escriptures propietat cases i terrenys, declaracions jurades de béns.
Persona jurídica: CIF, escriptura de constitució, apoderaments, comptes anuals, declaracions tributàries d’Iva i IS; escriptura de propietat d’immobles, factures d’adquisició d’altres béns.
Registre públic: registre de la propietat (informació sobre immoble) i registre mercantil (dades econòmiques i comptables)
Registre privat: registre de morosos (impagaments), RAI (no pagament lletra de canvi o rebut d’un préstec), ASNEF (tot tipus de impagaments), EXPERIAN-BADEXBUG (impagaments molt variats)
Central de Riscos del Banc d’Espanya (CIBE): facilita a EF les dades necessàries per a l’anàlisi de riscos; s’inscriuen situacions de risc.
Garanties:
Garantia genèrica, establerta en el Codi Civil: deutor respon al compliment d’obligacions amb els seus béns presents i futurs
Garanties personal: avaladors i fiadors que s’obliguen a pagar per compte del client de l’actiu si aquest no ho fa; sumen el seu patrimoni present i futur al del client per tal de garantir l’operació.
Formalitzar: Document privat + pòlissa intervinguda pel notari per a donar fe de l’existència del deute.
Garanties reals: són bens concrets; l’entitat pot recuperar els diners amb la venda del bé
Hipoteca immobiliària: dret que té el creditor sobre un bé immoble, subjecte al compliment d’una obligació
Hipoteca mobiliària: bé moble identificable i s’inscriu en el Registre de Béns Mobles
Penyora: recau sobre béns com joies, valors, mobiliaris, etc.
Formalitzar: inscriure’s en el Registre Públic; s’ha de fer amb escriptura atorgada davant del notari.
Fonts finançament bancari utilitzades per empreses:
Destinades a finançar el funcionament diari de l’empresa: compte de crèdit, préstecs a curt termini, descompte comercial, confirmin i factoring.
Destinades a finançar inversions i immobilitzacions: préstecs a llarg termini, Leasing i rentin.
Garanties a tercers avals bancaris
La pòlissa de crèdit o compte de crèdit: contracte pel qual una EB s’obliga a posar a disposició del client una quantitat de diner fins a un límit i amb un venciment determinat. El client s’obliga a retornar el diner + interessos + comissions.
Clàusules: identificació parts, límit disposició (si passes excessos en compte corrent), tipus d’interès, comissions, TAE
Requereix existència d’un compte corrent que serveixi de suport a les operacions que s’hi realitzen i es documenta mitjançant una pòlissa intervinguda per notari.
El saldo inicial serà deutor (negatiu) ja que se li carreguen comissions i despeses. L’import del crèdit es torna l’últim dia
Interessos
Creditors: saldos a favor client
Deutors: saldos a favor entitat fins el límit concedit
Excedits: imports disposat per sobre el límit
De demora: incompliment de l’obligació de retornar l’impost, interessos i comissions
Comissions: d’obertura i d’estudi, no disponibilitat (no fer-la servir), excedit (saldo excedit), cancel·lació anticipada, vàries.
Correlatge: import que cobren els notaris per la intervenció en la pòlissa de crèdit
Fiscalitat: IRPF deduïble, exempts d’IVA
El descompte comercial bancari: empreses acudeixen a les entitats bancaries per liquidar pagarés, lletres de canvi, etc.
Descompte comercial d’efectes: EF avança l’import d’un crèdit no vençut k té davant 3pers., menys interessos/ despeses/comissions i rebent titularitat del crèdit. Clàusula bona finalitat: si no paga, l’entitat reclama al client
Circumstancialment: negociant un efecte individual quan l’empres necessiti liquiditat
Creant una línia de descompte: admetent tots els efectes que fins a un límit i amb condicions li presenti el client.
Remesa d’efectes (conjunt d’efectes que es presenten agrupats per al seu descompte: suport físic –lletres de canvi- o magnètic –rebuts normalitzats)
Avançament de crèdits comercials: l’EB avança recursos a 1 empresa, prenent com a garantia els rebuts k ha de cobrar; no es cedeixen documents per a que els presenti al seu cobrament sinó que serveixen com a garantia del compliment.
El préstec bancari: producte financer mitjançant el qual una persona/empresa (prestatari) rep d’una entitat (prestador) una quantitat fixa diners (capital), amb l’obligació de retornar-lo en 1 o varis terminis i pagar comissions, interessos i despeses.
Amortització d’un préstec
Préstecs amb reembors únic
Sistema de préstec simple
Sistema americà
Préstecs amb reemborsament periòdics
Sistema francès
Sistema continu
Tipus d’interès fixe
Tipus d’interès variable
Garanties en els préstecs
Garanties personals
Garanties reals
Garantia hipotecaria
Garantia pignorativa
Fiscalitat dels préstecs
Serveis financers (operacions neutres)
Domiciliació en compte: el client indica una EF per a que se li presenti al cobrament o pagament drets, obligacions o documents i aquesta els atendrà.
Domiciliació d’abonaments (cobraments): ordres d’ingrés de nòmines, pensions, etc.
Domiciliació de càrrec (pagament): pagament de compres, lletres, pagarés, etc.
Avals bancaris: compromís d’una EF (avalador) de respondre de les obligacions econòmiques per una persona (avalat) davant d’una tercera persona (beneficiaria) si l’avalat no ho fa. -> clàusula “contra-aval” / empreses + particulars -> concursos d’adjudicació de contractes administratius o garantir compliment d’obligacions de pagament a l’Adm. Pública
Operacions amb divises: realitzar compres i vendes a països que utilitzen una moneda diferent de l’€ -> canviar-lo per X / mercat lliure -> tipus de canvi depèn entitats, segons canvi oficial BCE
(€ -> X moneda) Comprant moneda -> paguem tipus de canvi directe
(X moneda -> €) Venent divises -> tipus de canvi indirecte
Intermediació amb altres productes financers: serveis d’intermediació en els mercats financers (compra/venda valors, comercialització de plans de pensions o assegurances, etc.)
Targeta de crèdit: instrument que permet comprar/vendre en establiments associats + realitzar operacions caixers automàtics i oficines de les entitats bancàries, amb finançament gratuït fins a un mes.
Treure diners -> a crèdit (+ comissions) / a dèbit (no comissions -> sinó és un caixer diferent a la nostra EB)
Pagar-ho fraccionat (+ comissions) o tot de cop (no comissions)
Avantatges: comprar a tot el món, no efectiu, agrupar totes operacions en sol pagament, registre compres
Desavantatges: perdre control - compres compulsives -> incórrer dificultats monetàries
T. de dèbit: comprar en comerços i retirar efectiu en CA segons saldo; associada a compte corrent o llibreta estalvi
Avantatges: comprar nacional (no gaire estranger), no efectiu, control despeses, redueixen endeutament personal
Diferències: crèdit (càrrec mes següent -> disposar límit crèdit amb independència del saldo) – dèbit (càrrec immediat -> disposar saldo en compte)
Gestió de cobrament: servei que l’EF presta als clients al gestionar cobrament dels seus efectes (comissió + IVA)
Transferències: ordre donada pel titular d’un compte (ordenant) a l’EB per a que aboni una quantitat de diner extreta d’aquest compte, en el del beneficiari = moviment de fons d’un compte a un altre (comissió sense IVA)
Traspàs de saldos (comptes de mateixa entitat i mateix titular -> sense comissió)
Banca electrònica: servei que permet realitzar operacions sense anar a la sucursal bancària (menys treure diner)
Banca telefònica: ordres d’operacions mitjançant una conversació telefònica enregistrada.
Altres productes financers
Societats d’arrendament financer (lísing): arrendament financer; una empresa compra en nom propi, seguint les instruccions del futur arrendatari, determinats béns mobles o immobles que se’ls llogarà a canvi d’un preu distribuït en quotes periòdiques (preu del bé + interessos + valor residual; opció de compra - obligatòria).
Per les característiques de l’arrendador o finalitat
Financer (societats financeres; despeses arrendatari; no revocació contracte; objectes a petició; 3-5a)
Operatiu (fabricants/distribuïdors; despeses arrendador; revocable; no opció compra -> es retorna el bé; 1-3a)
Pel procediment
Directe: negociacions futur arrendatari i companyia, que comprarà el bé que li arrendarà.
Indirecte: el fabricant/distribuïdor o l’usuari -> escull bé -> societat lísing perquè li financi.
Pel bé objecte del lísing
Mobiliari: bé moble
Immobiliari: bé immoble (compra i construcció d’un local d’us industrial o comercial)
Avantatges: no desembós inicial per utilització bé, es finança 100% preu objecte, contracte molt flexible, quotes deduïbles, despeses incloses preu bé (pagar a poc a poc), diversificar fonts finançament, evita IVA compra venda (IVA de quota -> suportat), transferible, aconseguir descomptes.
Inconvenients: irrevocable, clàusules penals, cost major que els d’altres formes de finançament
Entitats de rènting: lloguer no financer a mig i llarg termini per a béns d’us de llarga durada (industrial, vehicles, sistemes informàtics, etc.), on no existeix opció de compra; no té regulació específica; el que es paga és deduïble.
Rènting d’automoció: 2-5 anys -> mercat segona mà i són substituïts, quota (valor del bé + despeses manteniment + despeses revisió + assegurança), estableix número km.
Rènting d’equipament: 5 anys, quan s’acaba: renovar contracte o substituir equips x nous
Entitats de factoring: operació financera on es cedeixen a una altra empresa (factor) els crèdits comercials a curt termini que genera una empresa (cedent) contra els seus clients.
Per a la cobertura dels riscos
Sense recurs: davant l’impagament dels clients, el factor assumeix el crèdit.
Amb recurs: el factor no assumeix insolvència dels clients.
Segons el finançament
Amb avançament de crèdit: la persona que cedeix les factures rep el diner de les factures per avançat.
Sense avançament de crèdit: els crèdits no seran abonats fins al venciment.
Avantatges: redueix càrregues administratives, permet disposar d’avançament, cobrament avançat dels crèdits de l’empresa, millora liquiditat empresa, garanteix cobrament deutors, no endeutament, consolidació dels clients.
Inconvenients: cost elevat, el factor pot rebutjar documents, no op. Llarg termini, client cedeix al factor l’avaluació risc
Entitats de conforming: a empreses de solvència; intermediari extern realitza pagaments que el client indiqui, el risc i les feines administratives passa a l’empresa de conforming. L’empresa li dóna diners a l’empresa de conformin perquè al venciment pagui al proveïdor. Conforming emet una carta de pagament per l’import i venciment que haurà de presentar per rebre els diners.
Entitats Financeres no Bancàries (no creen diner, ni poden captar dipòsits)
Entitats de pagament (EP): persona jurídica a la qual se li autoritza a prestar i executar serveis de pagament; no concedir préstecs; Serveis: obrir comptes de pagament x ingressar/retirar efectiu, execució op. pagament, obrir línies de crèdit, emissió/adquisició instruments de pagament (targetes crèdit/dèbit), enviar diner, execució ordres pagament telemàtiques, desenvolupar activitats econòmiques financeres diferents de prestació de serveis de pagament. Telefònica
Establiments financers de crèdit (EFC): es financen x accionistes i crèdits bancaris; activitats: crèdits, préstecs, lísing, factoring, emissió/gestió targetes crèdit, concessió avals i garanties; solen finançar vendes a termini deixant import total al venedor i concedint crèdit al comprador (de cotxe, etc.)
Entitats de diner electrònic (Paypal): emeten crèdits recolzats per les quantitats rebudes; activitat: emetre mitjans de pagament en forma de diner electrònic. Caract.: no implica compte corrent/estalvi, mitjà pagament acceptat x empreses diferents d’emissor, import concret, suport electrònic