Sistema constructiu arquitravat

Arte y Humanidades33,14 KB


A)Documentació general

1.Nom de ledifici


Erectèon.

2.Arquitecte


Segons algunes fonts larquitecte de lErectèon es Mnèsicles tot hi que també esta molt estesa la teoria que diu que larquitecte va ser Fílocles o, fins i tot, Calícrates.

3.Comitent


El govern dAtenes.

4.Lloc


LAcròpolis dAtenes, en un desnivell al costat del
Partenó.

5.Cronologia


421-407 a C.

6.Dimensions


Les dimensions fan 11,63 m damplada per 22,76 m de fondària. Les columnes fan 6,58 m daltura.

7.Materials utilitzats


Marbre del Pentèlic.

8.Tractament del mur


El tractament del mur és isodom.

9.Sistema constructiu


La tècnica constructiva és arquitravada o allindada, és a dir, el joc de lequilibri de forces verticals i horitzontals: uns elements verticals, els pilars o les columnes, suporten uns elements horitzontals, les jasseres o les bigues. Les columnes aguanten un entaulament perimetral damunt del qual saixeca la coberta.

B)Anàlisi formal

.

1.Elements de suport


Les columnes destil jònic juntament amb els mur i les cariàtides (columnes amb forma de noia jove) són els elements de suport. La columna jònica no es tan senzilla com la dòrica. És més esvelta i el seu capitell està més elaborat. Les cariàtides, com ja sha mencionat, fan funció de columnes i aguanten larquitravat però amb figures de noia jove. Per superar el desnivell del terreny on està construït el temple es fa amb planta irregular.

2.Elements suportats


Els elements suportats de lErectèon consta dun fris amb relleus continuats a diferència de la resta de temples del Panteó. També consta darquitrau i duna cornisa semblant a la de lestil dòric. A sobre lentaulament es troba el frontó de ledifici amb el seu timpà i acroteris respectius.

3.Espai exterior


El temple de lErectèon es va construir a la vora dun penya-segat que limita dAcròpolis dAtenes pel nord. La seva localització és irregular i poc ortodoxa. Això és degut al terreny desnivellat on shavia de construir el temple i al fet de que shavien de respectar uns llocs de culte més antics. Aquests llocs de culte era lAntic Temple. Va ser destruït juntament amb lantiga Acròpolis i Atenes durant la segona guerra Mèdica contra Jerjes I. Per fer coincidir lactual temple amb els antics llocs sagrats i, per dirregularitat del terreny, és pel que no segueix el model constructiu habitual, com la resta de temples que es construïen de manera contemporània. Pel que fa al volum és un dels edificis grecs més interessants. Els diferents espais que creen les diverses dependències i els pòrtics, juntament amb la tribuna de les cariàtides, creen un joc visual de volums que contrasten amb la regularitat dels altres temples grecs que es troben en lAcròpolis dAtenes. Només els Propileus, obra del mateix arquitecte, juguen amb el volum i lespai. La complexitat de ledifici va requerir solucions diferents a les diverses façanés.
El cos principal consta dun pòrtic jònic hexàstil a la façana principal, mentre que loccidental és tetràstil jònic emmarcat per unes pilastres a les pedres cantoneres. Presideix laccés nord a un doble pòrtic tetràstil jònic; a la part interior, però, no shi dupliquen les columnes, amb la qual cosa es trenca la tradició arquitectònica grega. Aquest pòrtic conduïa a lespai obert on es trobava la mítica olivera dAtena. A la vessant sud, mirant cap al Partenó, hi ha la tribuna de les cariàtides, en la qual les columnes han estat substituïdes per kórai, columnes amb forma de dones. Tota aquesta diversitat de solucions a les façanés anava duna gran varietat de nivells i, és clar, de mides de pòrtics i de columnes. Era el primer cop que en un temple grec sutilitzaven proporcions i canons diversos en el fust de les columnes i es combinaven contravenint als preceptes clàssics. Ledifici sintegra en durbanisme i presenta la tribuna de les cariàtides com a element emblemàtic. Precisament està orientat cap a on se celebren les grans processons litúrgiques en honor a Pal·las Atena en direcció al Partenó.

4.Espai interior


La sala central està precedida per un pòrtic hexàstil de sis columnes de 6,58 m dalçada. La sala estava orientada al llevant

3.Espai exterior


El temple de lErectèon es va construir a la vora dun penya-segat que limita dAcròpolis dAtenes pel nord. La seva localització és irregular i poc ortodoxa. Això és degut al terreny desnivellat on shavia de construir el temple i al fet de que shavien de respectar uns llocs de culte més antics. Aquests llocs de culte era lAntic Temple. Va ser destruït juntament amb lantiga Acròpolis i Atenes durant la segona guerra Mèdica contra Jerjes I. Per fer coincidir lactual temple amb els antics llocs sagrats i, per dirregularitat del terreny, és pel que no segueix el model constructiu habitual, com la resta de temples que es construïen de manera contemporània. Pel que fa al volum és un dels edificis grecs més interessants. Els diferents espais que creen les diverses dependències i els pòrtics, juntament amb la tribuna de les cariàtides, creen un joc visual de volums que contrasten amb la regularitat dels altres temples grecs que es troben en lAcròpolis dAtenes. Només els Propileus, obra del mateix arquitecte, juguen amb el volum i lespai. La complexitat de ledifici va requerir solucions diferents a les diverses façanés.
El cos principal consta dun pòrtic jònic hexàstil a la façana principal, mentre que loccidental és tetràstil jònic emmarcat per unes pilastres a les pedres cantoneres. Presideix laccés nord a un doble pòrtic tetràstil jònic; a la part interior, però, no shi dupliquen les columnes, amb la qual cosa es trenca la tradició arquitectònica grega. Aquest pòrtic conduïa a lespai obert on es trobava la mítica olivera dAtena. A la vessant sud, mirant cap al Partenó, hi ha la tribuna de les cariàtides, en la qual les columnes han estat substituïdes per kórai, columnes amb forma de dones. Tota aquesta diversitat de solucions a les façanés anava duna gran varietat de nivells i, és clar, de mides de pòrtics i de columnes. Era el primer cop que en un temple grec sutilitzaven proporcions i canons diversos en el fust de les columnes i es combinaven contravenint als preceptes clàssics. Ledifici sintegra en durbanisme i presenta la tribuna de les cariàtides com a element emblemàtic. Precisament està orientat cap a on se celebren les grans processons litúrgiques en honor a Pal·las Atena en direcció al Partenó.

4.Espai interior


La sala central està precedida per un pòrtic hexàstil de sis columnes de 6,58 m dalçada. La sala estava orientada al llevant


i incloïa laltar de culte de la deessa de Atenea, la deessa protectora de la ciutat. Aquest espai no estava comunicat amb els altres dos, situats al seu darrere. Un estava dedicat a Posidó, deu del mar i rival dAtena per la protecció de la ciutat, i Erecteu, el primer rei dAtenes que va, entre altres coses, instaurar el matrimoni, prohibir sacrificis humans, millorar les condicions del ciutadà, etc. Laltre estança estava dedicada a Cècrops, heroi atenès i fill dErecteu. Al costat nord, a un nivell inferior, shi afegeix un pòrtic amb un sostre cassetonat recolzat en sis columnes jòniques, quatre delles frontals i les altres dues una en cada costat. Una porta conduïa des daquest espai a un recinte obert on hi devia haver, com ja sha dit, la llegendària olivera dAtena. Al costat sud està el pòrtic més emblemàtic de lErectèon, la tribuna de les cariàtides. És en aquesta tribuna on es trobaven les escales per accedir a la tombà del famós heroi atenès Cècrop. Actualment les cariàtides no tenen braços, però a la seva època encara els conservaven amb braçalets i joies precioses. També saguantaven els seus vestits amb les mans. Les cariàtides es van fer amb molt naturalisme. Això ho sabem pels plecs dels vestits, els pentinats dels cabells amb trenes detallades que queien sobre les espatlles i molts altres detalls que intentaven donar una imatge íntegrament femenina a aquestes columnes amb forma de dona. Aquest detalls de decoració també van ser aprofitats per fer un reforç a les columnes. La part més prima del coll va poder ser més protegida gràcies als cabells trenats de les kórai. Presenten també un lleuger moviment de cames per no donar sensació de rigidesa. A diferència de les decoracions habituals dels frisos de temples grecs lErecteon té un fris amb elements decoratius. La resta de temples tenien motius mitològics per sobre de lestètica.

5.Estil de lobra


El temple de lErectèon és dordre jònic i sel considera el màxim exponent de larquitectura jònica, a ligual que el Partenò ho és de lordre dòric. Comparant tots dos temples el primer que crida latenció és la diferència de tamany que hi ha entre tots dos. LErectèon és més reduït i té un caràcter poc unitari, contraposadament a la unitat, un aspecte significatiu de lestil arquitectònic grec. Lestil jònic de lErectèon mostra una evolució remarcable respecte a la època del Nike Àptera. En aquest cas les columnes són més primes. Els entaulaments i els frontons salleugereixen i lornamentació plàstica es refina fins al punt que van utilitzar or en la decoració de les motllures. Tot hi que avançat per la seva època, el fris no presenta gaire interès artístic sent un fris de mig metre amb relleus. Ledifici no segueix ben bé els canons que hi havia a lèpoca respecte a la construcció dedificis arquitectònics. Era contrari al classicisme jònic perquè hi ha una manca dunitat. Aquest aspecte de voler fer canvis és el que va precedir a els nous canvis que es presentaran en lart grec hel·lènic.

6.Context social, polític, econòmic i cultural


Larquitectura grega, de la que prové lEretèon, ha estat la que ha acabat per influenciar directa o indirectament a tot el món. La societat on va néixer aquest model darquitectura va ser una societat que desitjava coneixement i posava com a cànon per a totes les coses la bellesa i la saviesa. No és destranyar que aquests models inspiressin a una arquitectura fomentada per labsoluta perfecció com va ser durant molts anys. Tot hi així creien en una religió basada en múltiples déus, però no per això va influir la humilitat. Va començar una religió dantropocentrisme que deixava a lhome com la mesura de totes les coses. És per això que les seves escultures mostraven deus humanitzats i arquitectures descala humana. No existia en aquella època lEstat de Grècia sinó que eren polis que sautogovernaven. El govern dAtenes estava basat en la democràcia. Els ciutadans tenien el deure de col·laborar en els afers públics. Sexigien uns espais per les reunions i per fer-hi les funcions, així va sorgir la necessitat de construir edificis públics. La societat grega no tenia la necessitat de treballar ja que tenia esclaus que treballessin per a ell sense cap retribució. Aquest temps lliure que guanyava el ciutadà va provocar que sembarqués la recerca de la bellesa, lart estarà en funció del plaer. El grec estimarà la bellesa que estarà definida per la proporció, la mesura i lequilibri. Una bellesa que tindrà com a mòdul lésser humà. Si aquesta recerca la juntament amb la creixent racionalitat que adquiria cada vegada més el poble atenès adquirim la construcció de temples. Més concretament lErectèon es va construir amb un altre motiu a part aliè a tots els altres. Precisament durant la reconstrucció de lAcròpolis dAtenes va aparèixer una gran malaltia de la salmonel·la que va començar a acabar amb tota la població dAtenes. En un poble que tot el seu sistema estava basat en supersticions no només va començar a desaparèixer la població, sinó també els ànims. La població més que mai necessitava un símbol, alguna cosa tangible a la que aferrar-se. En aquell moment lErectèon es va convertir en una magnífica joia que va aportar esperança a la població.

C)Interpretació



LErectèon va ser un temple dedicat a molts déus com Atenea i Posidó, però també a herois com Erecteu, el primer rei dAtenes, de qui es pren el nom per a ledifici, i per a Cècrops, el primer rei llegendari de lÀtica. També està dedicat a la seva filla Pàndrosos, a la que se li atribuïa linvent del teixit. Segons la llegenda Zeus va fer una promesa. Va prometre que donaria lÀtica a aquell déu que li aconseguís el major bé de tots. A la competició van participar Atena i Posidó, que lluitaven aferrissadament. Posidó, déu del mar i de les aigües, va clavar el seu trident a una roca de la que va sorgir una meravellosa font, però daigua salada.

Al seu costat Atena plantava un oliver fantàstic. El tribunal diví (o segons altres versions Cècrops) va decidir que qui havia guanyat era Atena. En honor seu la polis va adoptar el seu nom, Atenes. Origínàriament lolivera es devia trobar al costat de lErectèon, al recinte exterior dedicat a Pàndrosos. El pòrtic de les Cariàtides prové de la llegenda de les dones de Cària. Aquesta ciutat va aliar-se amb els perses durant la segona guerra Mèdica. Aquestes dones van ser esclavitzades com a càstig pels grecs. Per advertència a les pròximes generacions se les condemna simbòlicament a haver daguantar eternament el pes de lentaulament de lErectèon.
LErectèon va se en un principi construït per poder donar lloc a pràctiques de vells cultes que ja no tenien santuari desprès de la construcció del Partenó. Durant ledat mitjana el temple es va convertiren una església cristiana. Anys endavant els turcs que van anar a conquerir Grècia al segle XV van fer servir lestructura per fer residències particulars. Durant la revolució grega del 1827 va ser destruït el pòrtic nord i només tres de les sis cariàtides van quedar a lemplaçament original. Lany 1852 va haver-hi un terratrèmol va enderrocar parcialment ledifici. Per fi va ser reconstruït per una iniciativa presa per part de lEscola Francesa dAtenes.


A)Documentació general



1.Nom de ledifici


Erectèon.

2.Arquitecte


Segons algunes fonts larquitecte de lErectèon es Mnèsicles tot hi que també esta molt estesa la teoria que diu que larquitecte va ser Fílocles o, fins i tot, Calícrates.

3.Comitent


El govern dAtenes.

4.Lloc


LAcròpolis dAtenes, en un desnivell al costat del Partenó.

5.Cronologia


421-407 a C.

6.Dimensions


Les dimensions fan 11,63 m damplada per 22,76 m de fondària. Les columnes fan 6,58 m daltura.

7.Materials utilitzats


Marbre del Pentèlic.

8.Tractament del mur


El tractament del mur és isodom.

9.Sistema constructiu


La tècnica constructiva és arquitravada o allindada, és a dir, el joc de lequilibri de forces verticals i horitzontals: uns elements verticals, els pilars o les columnes, suporten uns elements horitzontals, les jasseres o les bigues. Les columnes aguanten un entaulament perimetral damunt del qual saixeca la coberta.

B)Anàlisi formal

.

1.Elements de suport


Les columnes destil jònic juntament amb els mur i les cariàtides (columnes amb forma de noia jove) són els elements de suport. La columna jònica no es tan senzilla com la dòrica. És més esvelta i el seu capitell està més elaborat. Les cariàtides, com ja sha mencionat, fan funció de columnes i aguanten larquitravat però amb figures de noia jove. Per superar el desnivell del terreny on està construït el temple es fa amb planta irregular.

2.Elements suportats


Els elements suportats de lErectèon consta dun fris amb relleus continuats a diferència de la resta de temples del Panteó. També consta darquitrau i duna cornisa semblant a la de lestil dòric. A sobre lentaulament es troba el frontó de ledifici amb el seu timpà i acroteris respectius.

3.Espai exterior


El temple de lErectèon es va construir a la vora dun penya-segat que limita dAcròpolis dAtenes pel nord. La seva localització és irregular i poc ortodoxa. Això és degut al terreny desnivellat on shavia de construir el temple i al fet de que shavien de respectar uns llocs de culte més antics. Aquests llocs de culte era lAntic Temple. Va ser destruït juntament amb lantiga Acròpolis i Atenes durant la segona guerra Mèdica contra Jerjes I. Per fer coincidir lactual temple amb els antics llocs sagrats i, per dirregularitat del terreny, és pel que no segueix el model constructiu habitual, com la resta de temples que es construïen de manera contemporània. Pel que fa al volum és un dels edificis grecs més interessants. Els diferents espais que creen les diverses dependències i els pòrtics, juntament amb la tribuna de les cariàtides, creen un joc visual de volums que contrasten amb la regularitat dels altres temples grecs que es troben en lAcròpolis dAtenes. Només els Propileus, obra del mateix arquitecte, juguen amb el volum i lespai. La complexitat de ledifici va requerir solucions diferents a les diverses façanés.
El cos principal consta dun pòrtic jònic hexàstil a la façana principal, mentre que loccidental és tetràstil jònic emmarcat per unes pilastres a les pedres cantoneres. Presideix laccés nord a un doble pòrtic tetràstil jònic; a la part interior, però, no shi dupliquen les columnes, amb la qual cosa es trenca la tradició arquitectònica grega. Aquest pòrtic conduïa a lespai obert on es trobava la mítica olivera dAtena. A la vessant sud, mirant cap al Partenó, hi ha la tribuna de les cariàtides, en la qual les columnes han estat substituïdes per kórai, columnes amb forma de dones. Tota aquesta diversitat de solucions a les façanés anava duna gran varietat de nivells i, és clar, de mides de pòrtics i de columnes. Era el primer cop que en un temple grec sutilitzaven proporcions i canons diversos en el fust de les columnes i es combinaven contravenint als preceptes clàssics. Ledifici sintegra en durbanisme i presenta la tribuna de les cariàtides com a element emblemàtic. Precisament està orientat cap a on se celebren les grans processons litúrgiques en honor a Pal·las Atena en direcció al Partenó.

4.Espai interior


La sala central està precedida per un pòrtic hexàstil de sis columnes de 6,58 m dalçada. La sala estava orientada al llevant

3.Espai exterior


El temple de lErectèon es va construir a la vora dun penya-segat que limita dAcròpolis dAtenes pel nord. La seva localització és irregular i poc ortodoxa. Això és degut al terreny desnivellat on shavia de construir el temple i al fet de que shavien de respectar uns llocs de culte més antics. Aquests llocs de culte era lAntic Temple. Va ser destruït juntament amb lantiga Acròpolis i Atenes durant la segona guerra Mèdica contra Jerjes I. Per fer coincidir lactual temple amb els antics llocs sagrats i, per dirregularitat del terreny, és pel que no segueix el model constructiu habitual, com la resta de temples que es construïen de manera contemporània. Pel que fa al volum és un dels edificis grecs més interessants. Els diferents espais que creen les diverses dependències i els pòrtics, juntament amb la tribuna de les cariàtides, creen un joc visual de volums que contrasten amb la regularitat dels altres temples grecs que es troben en lAcròpolis dAtenes. Només els Propileus, obra del mateix arquitecte, juguen amb el volum i lespai. La complexitat de ledifici va requerir solucions diferents a les diverses façanés.
El cos principal consta dun pòrtic jònic hexàstil a la façana principal, mentre que loccidental és tetràstil jònic emmarcat per unes pilastres a les pedres cantoneres. Presideix laccés nord a un doble pòrtic tetràstil jònic; a la part interior, però, no shi dupliquen les columnes, amb la qual cosa es trenca la tradició arquitectònica grega. Aquest pòrtic conduïa a lespai obert on es trobava la mítica olivera dAtena. A la vessant sud, mirant cap al Partenó, hi ha la tribuna de les cariàtides, en la qual les columnes han estat substituïdes per kórai, columnes amb forma de dones. Tota aquesta diversitat de solucions a les façanés anava duna gran varietat de nivells i, és clar, de mides de pòrtics i de columnes. Era el primer cop que en un temple grec sutilitzaven proporcions i canons diversos en el fust de les columnes i es combinaven contravenint als preceptes clàssics. Ledifici sintegra en durbanisme i presenta la tribuna de les cariàtides com a element emblemàtic. Precisament està orientat cap a on se celebren les grans processons litúrgiques en honor a Pal·las Atena en direcció al Partenó.

4.Espai interior


La sala central està precedida per un pòrtic hexàstil de sis columnes de 6,58 m dalçada. La sala estava orientada al llevant

i incloïa laltar de culte de la deessa de Atenea, la deessa protectora de la ciutat. Aquest espai no estava comunicat amb els altres dos, situats al seu darrere. Un estava dedicat a Posidó, deu del mar i rival dAtena per la protecció de la ciutat, i Erecteu, el primer rei dAtenes que va, entre altres coses, instaurar el matrimoni, prohibir sacrificis humans, millorar les condicions del ciutadà, etc. Laltre estança estava dedicada a Cècrops, heroi atenès i fill dErecteu. Al costat nord, a un nivell inferior, shi afegeix un pòrtic amb un sostre cassetonat recolzat en sis columnes jòniques, quatre delles frontals i les altres dues una en cada costat. Una porta conduïa des daquest espai a un recinte obert on hi devia haver, com ja sha dit, la llegendària olivera dAtena. Al costat sud està el pòrtic més emblemàtic de lErectèon, la tribuna de les cariàtides. És en aquesta tribuna on es trobaven les escales per accedir a la tombà del famós heroi atenès Cècrop. Actualment les cariàtides no tenen braços, però a la seva època encara els conservaven amb braçalets i joies precioses. També saguantaven els seus vestits amb les mans. Les cariàtides es van fer amb molt naturalisme. Això ho sabem pels plecs dels vestits, els pentinats dels cabells amb trenes detallades que queien sobre les espatlles i molts altres detalls que intentaven donar una imatge íntegrament femenina a aquestes columnes amb forma de dona. Aquest detalls de decoració també van ser aprofitats per fer un reforç a les columnes. La part més prima del coll va poder ser més protegida gràcies als cabells trenats de les kórai. Presenten també un lleuger moviment de cames per no donar sensació de rigidesa. A diferència de les decoracions habituals dels frisos de temples grecs lErecteon té un fris amb elements decoratius. La resta de temples tenien motius mitològics per sobre de lestètica.

5.Estil de lobra


El temple de lErectèon és dordre jònic i sel considera el màxim exponent de larquitectura jònica, a ligual que el Partenò ho és de lordre dòric. Comparant tots dos temples el primer que crida latenció és la diferència de tamany que hi ha entre tots dos. LErectèon és més reduït i té un caràcter poc unitari, contraposadament a la unitat, un aspecte significatiu de lestil arquitectònic grec. Lestil jònic de lErectèon mostra una evolució remarcable respecte a la època del Nike Àptera. En aquest cas les columnes són més primes. Els entaulaments i els frontons salleugereixen i lornamentació plàstica es refina fins al punt que van utilitzar or en la decoració de les motllures. Tot hi que avançat per la seva època, el fris no presenta gaire interès artístic sent un fris de mig metre amb relleus. Ledifici no segueix ben bé els canons que hi havia a lèpoca respecte a la construcció dedificis arquitectònics. Era contrari al classicisme jònic perquè hi ha una manca dunitat. Aquest aspecte de voler fer canvis és el que va precedir a els nous canvis que es presentaran en lart grec hel·lènic.

6.Context social, polític, econòmic i cultural


Larquitectura grega, de la que prové lEretèon, ha estat la que ha acabat per influenciar directa o indirectament a tot el món. La societat on va néixer aquest model darquitectura va ser una societat que desitjava coneixement i posava com a cànon per a totes les coses la bellesa i la saviesa. No és destranyar que aquests models inspiressin a una arquitectura fomentada per labsoluta perfecció com va ser durant molts anys. Tot hi així creien en una religió basada en múltiples déus, però no per això va influir la humilitat. Va començar una religió dantropocentrisme que deixava a lhome com la mesura de totes les coses. És per això que les seves escultures mostraven deus humanitzats i arquitectures descala humana. No existia en aquella època lEstat de Grècia sinó que eren polis que sautogovernaven. El govern dAtenes estava basat en la democràcia. Els ciutadans tenien el deure de col·laborar en els afers públics. Sexigien uns espais per les reunions i per fer-hi les funcions, així va sorgir la necessitat de construir edificis públics. La societat grega no tenia la necessitat de treballar ja que tenia esclaus que treballessin per a ell sense cap retribució. Aquest temps lliure que guanyava el ciutadà va provocar que sembarqués la recerca de la bellesa, lart estarà en funció del plaer. El grec estimarà la bellesa que estarà definida per la proporció, la mesura i lequilibri. Una bellesa que tindrà com a mòdul lésser humà. Si aquesta recerca la juntament amb la creixent racionalitat que adquiria cada vegada més el poble atenès adquirim la construcció de temples. Més concretament lErectèon es va construir amb un altre motiu a part aliè a tots els altres. Precisament durant la reconstrucció de lAcròpolis dAtenes va aparèixer una gran malaltia de la salmonel·la que va començar a acabar amb tota la població dAtenes. En un poble que tot el seu sistema estava basat en supersticions no només va començar a desaparèixer la població, sinó també els ànims. La població més que mai necessitava un símbol, alguna cosa tangible a la que aferrar-se. En aquell moment lErectèon es va convertir en una magnífica joia que va aportar esperança a la població.

C)Interpretació



LErectèon va ser un temple dedicat a molts déus com Atenea i Posidó, però també a herois com Erecteu, el primer rei dAtenes, de qui es pren el nom per a ledifici, i per a Cècrops, el primer rei llegendari de lÀtica. També està dedicat a la seva filla Pàndrosos, a la que se li atribuïa linvent del teixit. Segons la llegenda Zeus va fer una promesa. Va prometre que donaria lÀtica a aquell déu que li aconseguís el major bé de tots. A la competició van participar Atena i Posidó, que lluitaven aferrissadament. Posidó, déu del mar i de les aigües, va clavar el seu trident a una roca de la que va sorgir una meravellosa font, però daigua salada.

Al seu costat Atena plantava un oliver fantàstic. El tribunal diví (o segons altres versions Cècrops) va decidir que qui havia guanyat era Atena. En honor seu la polis va adoptar el seu nom, Atenes. Origínàriament lolivera es devia trobar al costat de lErectèon, al recinte exterior dedicat a Pàndrosos. El pòrtic de les Cariàtides prové de la llegenda de les dones de Cària. Aquesta ciutat va aliar-se amb els perses durant la segona guerra Mèdica. Aquestes dones van ser esclavitzades com a càstig pels grecs. Per advertència a les pròximes generacions se les condemna simbòlicament a haver daguantar eternament el pes de lentaulament de lErectèon.
LErectèon va se en un principi construït per poder donar lloc a pràctiques de vells cultes que ja no tenien santuari desprès de la construcció del Partenó. Durant ledat mitjana el temple es va convertiren una església cristiana. Anys endavant els turcs que van anar a conquerir Grècia al segle XV van fer servir lestructura per fer residències particulars. Durant la revolució grega del 1827 va ser destruït el pòrtic nord i només tres de les sis cariàtides van quedar a lemplaçament original. Lany 1852 va haver-hi un terratrèmol va enderrocar parcialment ledifici. Per fi va ser reconstruït per una iniciativa presa per part de lEscola Francesa dAtenes.


GUERRERS DELS BRONZES DE RIACE


Autor

: atribuït a lescola de Praxítles, a la de Fídias i a Pitàgoras de Reggio.

Tipus dobra


Sembla que forma part, juntament amb un altre guerrer, dun grup escultòric.

Estil


Art grec clàssic.

Cronologia


Segle V (460-430 aC).

Localització geogràfica


Els dos guerrers van ser recobrats de la mar Jònia prop de les costes de Riace. Reggio Calàbria. Segurament el vaixell que els transportava cap a alguna ciutat de la Magna Grècia va naufragar i les dues estàtues van quedar sota les aigües del mar fins que van ser recuperades, lany 1972. Avui es troben al Museu de Reggio Calàbria.

Descripció i anàlisi de lobra


És una escultura exempta de bronze anomenada guerrer A, per diferenciar-la de la seva parella la qual anomenem B. La figura A correspon al guerrer jove, la B al guerrer vell.
El guerrer A és una de les obres més representatives de les arts plàstiques gregues, bell i de barba enrinxolada, és representat en una total nuesa, cobert només amb una diadema que li cenyeix la llarga cabellera. Al braç esquerre, doblegat, duia origínàriament un escut, mentre que el dret brandava una llança. La composició de la dues figures fa pensar que van ser realitzades per ésser col·locades desquena a una paret, i mostrar-ne, dons una visió preferentment frontal.

Aspectes tècnics i estilístics


Escultura destil àtic sever, feta amb la tècnica de la cera perduda. Dimensions: 2,05 dalçada.
Lescultor anònim demostra com el refinament duna tècnica summament elaborada es presta a fer el més senzill del temes, un home un, immòbil, dret. Lefecte realista suneix a lharmonia de la postura. Lestàtua palesa que lartista dominava magistralment la representació de lanatomia humana, en mostrar lús de lartifici estètic consistent a harmonitzar, en un just equilibri de les parts, la posició dels membres humans. Contribuiex a aquesta eurítmia el fet que lestàtua està col·locada fermament sobre els dos peus separats, sense necessitat de cap suport addicional.
Sha de remarcar també la perícia i el naturalisme mostrats en el trenat dels cabells del cap i d el a barba. La poderosa musculatura, la cama esquerra mig doblegada i avançada, en repòs, el relleu de les venes i dels tendons i la posició dels peus inscriuen aquesta obra en la tradició de la gran escultura grega, que va idealitzar el cos de lhome.
Altres materials emprats en lestàtua: coure en els rínxols dels cabells, barba i celles; argent a les dents i vori a les còrnies.
Els guerrers de Riace són importants perquè, deixant de banda la seva exquisida execució, són un dels pocs exemples descultura original fosa en bronze de que podem gaudir, con els bronzes del Posidó, a Atenes, o de lAuriga de Delfos, i que no són còpies posteriors recreades en marbre, fetes per artistes grecs o romans.
El fet dhaver estat trobats al mar, de resultes dun naufragi i en terres llunyanes, demostra la gran difusió que tenien els escultors de lèpoca que exportaven aquestes obres de gran qualitat.

Aspectes iconogràfics


El un masculí, tema clàssic, era la síntesi formada per un déu, un heroi i un atleta. Estàtues dherois de lèpica grega forjades per parelles per socórrer els humans i potser destinades a un temple.

Influències i relacions


Obres de Praxíteles i altres escultors postclàssics i hel·lenístics.

Altres obres de bronze de lart grec clàssic


Posidó o Zeus (460 a C) de Cap Artemísion, Museu Arqueològic dAtenes.
Auriga (475 a C), Museu Arqueològic de Delfos.
Efeb dAntiquitera (vers 340 aC). Museu Arqueològic dAtenes.
Efeb de Marató (vers 330 a C ). Museu Arqueològic dAtenes
Atena (vers 350-340 a C ). Museu Arqueològic del Pireu. Atenes.
Àrtemis (vers 340-330 a C). Museu Arqueològic del Pireu Atenes.

Descargar

PDF Word HTML