La Mare de Déu dels Consellers: anàlisi de l'obra i context històric

Arte y HumanidadesActualizado el 5,56 KB

Resumen

El document analitza el quadre de La Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau, conservat al MNAC. Explica el context de la Barcelona baixmedieval i del Consell de Cent, les característiques de l'estil gòtic flamenc i la composició de l'obra. També descriu la iconografia i la funció propagandística del encàrrec dels consellers municipals.

Puntos clave

  • L'obra és de mitjans del segle XV i és obra de Lluís Dalmau, actualment al MNAC de Barcelona.
  • Va ser encarregada pels cinc consellers executius de l'Ajuntament de Barcelona per a la capella de la Casa de la Ciutat.
  • Pertany a l'estil gòtic flamenc, influït per Jan Van Eyck, que Dalmau va conèixer en viatjar a Flandes.
  • Es tracta d'una pintura a l'oli i al tremp sobre fusta de roure, amb una composició simètrica i triangular.
  • Els sants Eulàlia i Andreu presenten els consellers a la Mare de Déu, reflectint la seva devoció i funció de protecció de la ciutat.
  • El Consell de Cent era un òrgan consultiu format per la burgesia rica, que elegia cinc consellers per a l'executiu.

Ponte a prueba

La Mare de Déu dels Consellers

  • El quadre de La Mare de Déu dels Consellers es troba actualment al MNAC (Barcelona), però antigament havia estat a la capella del Consell de Cent de l’Ajuntament de Bcn. Data de mitjans del segle XV i el seu autor és Lluís Dalmau. Context històric: En aquesta època de la Baixa Edat Mitjana, el paper de les ciutats es va anar fent més important, com va passar a Barcelona, punt clau en el comerç catalano-aragonès per la Mediterrània, lloc de residència de la Cort Reial i la seu de la Generalitat. El poder de la seva burgesia es va manifestar en la tria d’uns representants per al govern municipal, feta per una assemblea de cent ciutadans anomenada Consell de Cent. Aquest era de caràcter consultiu, format per la burgesia més rica que, al seu torn, elegia cinc consellers per a l’executiu.
  • Pertany a l’estil gòtic flamenc, per la influència que Jan Van Eyck exercí sobre Lluís Dalmau, que va viatjar a Flandes on va conèixer l’obra del mestre. Característiques: utilització de la tècnica de l’oli, composició força simètrica, naturalisme, presència del retrat (realisme en figures humanes, idealització en figures divines), gust pel detall i la representació de textures (ribets daurats dels vestits amb perles i pedres precioses), importància del color i de la llum, recerca de la perspectiva amb paviment, paisatge i arquitectura, prototips en les figures sagrades (Mare de Déu, nen Jesús, Sants, àngels...), allargades, rínxols als cabells...
  • Es tracta d’una pintura al tremp i a l’oli (que permet treballar més els detalls) sobre fusta de roure, una taula de grans dimensions que ha perdut el banc o predel·la. La pintura s’emmarca en un guardapols en forma d’arc apuntat, i l’escena en una arquitectura d’estil gòtic flamíger. Hi predomina el color sobre la línia; vermells, blaus (primaris) i verds, dels vestits contrasten amb la blancor de les cares, i amb els ocres i grisos del mobiliari i l’arquitectura. La intensitat de colors s’acumula en el centre. La llum pròpia, natural i homogènia incideix en l’ombrejat dels cossos i els dóna volum alhora que, en el paisatge del fons, ens suggereix la llum de l’alba. La composició, tancada, simètrica i triangular, presenta línies compositives verticals (figures, tron, elements arquitectònics...) i una d’horitzontal, la de l’horitzó en el paisatge nòrdic del fons. La figura central, la Mare de Déu amb el nen, asseguda en un tron gòtic i, els grups de personatges a banda i banda, gairebé idèntics en nombre (el desequilibri es compensa separant més els dos agenollats de la dreta, i amb la inclinació del nen Jesús cap a la nostra dreta, on hi ha una figura menys), donen sensació d’estabilitat. Les línies diagonals formades sobre els caps dels personatges agenollats a ambdós costats del tron, i les que constitueixen les figures dretes ens porten al vèrtex d’un triangle sobre el cap de la Verge, al fons del tron, i donen dinamisme. Respecte a la preocupació per la perspectiva, es fa ús de la superposició de plans: Verge, Consellers en diagonal (més grans els del fons) i sants en primer pla, àngels en segon pla, i paisatge de fons a través dels finestrals amb traceria gòtica que presenta una disminució en la grandària dels edificis. També és interessant el mosaic del paviment, que reforça la il·lusió espacial. L’expressió del moviment, tot i ser una pintura força estàtica, ens la transmeten les línies diagonals citades anteriorment i el gest actiu de les figures del fons, a dreta i esquerra.
  • El tema de l’obra, resultat d’un encàrrec dels cinc consellers principals de l’Ajuntament de Bcn al pintor per fer un altar i decorar-lo, a la capella de la Casa de la Ciutat, ja venia establert i concretat amb tota la iconografia. La Mare de Déu sedent en un tron amb l’infant Jesús a la falda, està envoltada d’un cor d’àngels que canten (molt semblants als de l’obra de Van Eyck de la Catedral de Gant), i té, a la nostra esquerra, Santa Eulàlia (antiga patrona de la ciutat) que presenta en actitud de pregària a tres dels consellers (mà de la Santa sobre el conseller en cap) mentre, a l’altra banda, Sant Andreu (patró col·lectiu) en presenta als altres dos (s’han conservat els documents que n’acrediten la identitat). En aquesta obra, els consellers executius de l’ajuntament de Bcn, volien, a part de decorar un espai interior de l’edifici municipal, destacar el seu poder i passar a la posteritat fent-se retratar sense idealització, amb una clara funció propagandística. L’obra havia de representar la devoció dels retratats i la seva intercessió a favor de la ciutat, expressada pels sants patrons i protectors, i per l’escut de Bcn, present al centre del paviment de rajola valenciana (del país del pintor), i a la clau de volta que hi ha a sobre.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Qui va pintar La Mare de Déu dels Consellers?

El quadre és obra de Lluís Dalmau, pintor que havia viatjat a Flandes i va conèixer l'obra de Jan Van Eyck.

On es troba actualment el quadre?

Actualment es troba al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) de Barcelona.

Quina era la funció de l'obra?

Els consellers volien decorar l'espai municipal, destacar el seu poder i deixar constància de la seva devoció i intercessió a favor de la ciutat.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Qui va ser l'autor de La Mare de Déu dels Consellers?
2. Quin és l'estil artístic del quadre?
3. Quants consellers elegia el Consell de Cent per a l'executiu?
4. Quin sant patró presenta tres dels consellers a la Mare de Déu?
5. Quina tècnica pictòrica s'utilitza en l'obra?
6. Quin element de la ciutat apareix al centre del paviment?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.