Sismes: Hipocentre, Epicentre, Ones Sísmiques i Tectònica de Plaques

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geología

Escrito el 17 de Febrero de 2025 en catalán con un tamaño de 5,17 KB

Hipocentre i Epicentre d'un Sisme

Hipocentre o focus: Punt on es produeix un sisme, situat en el pla d'una falla.

Epicentre: Punt a la superfície on la intensitat del sisme és màxima, on arriben primer les ones sísmiques.

Ones P (longitudinals): Provoquen compressions i dilatacions. Són les més ràpides i es transmeten en sòlids, líquids i gasos.
Ones S (transversals o de cisalla): Més lentes, es transmeten a través de l'escorça terrestre però no a través de líquids.
Ones L (superficials):
- Ones Rayleigh: Moviment el·líptic.
- Ones Love: Moviments perpendiculars i horitzontals a la direcció de propagació.

Dorsals oceàniques: Zones d'expansió de la litosfera, produeixen terratrèmols superficials associats a falles normals i ascens de magma.
Zones de subducció: Destrucció de la litosfera. Forta activitat sísmica, amb sismes superficials a la placa que es doblega i s'enfonsa.
Zones de lliscament lateral: Entre plaques, forta activitat sísmica amb focus superficial al llarg de les grans falles transformants que separen les plaques.
Zones serralades tipus alpí: Àrees de col·lisió entre plaques continentals, activitat sísmica moderada amb predomini de focus superficials i intermedis.
Zones intraplaca: Terratrèmols poc freqüents, associats a falles antigues amb moviments residuals.

Intensitat: Mesura subjectiva basada en l'observació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat. S'utilitza l'Escala de Mercalli.
Magnitud: S'utilitza l'Escala de Richter.

Discontinuïtats de primer ordre: Indiquen un canvi sobtat de velocitat de les ones sísmiques, utilitzades per conèixer la divisió de la Terra en tres capes.
Discontinuïtats de segon ordre: Canvi menys acusat de velocitat de les ones, però més gradual, utilitzades per establir subdivisions dins de les grans capes.

Escorça: Capa més superficial de la Terra.
- Escorça continental: Capa sedimentària (sedimentàries i metamòrfiques), capa granítica.
- Escorça oceànica: Formada per basalt.
Mantell: Limit superior a la discontinuïtat de Mohorovičić i limit inferior a Gutenberg.
- Mantell superior: Des de la discontinuïtat de Mohorovičić fins a Repetti.
- Mantell inferior: 660-2900 km.
Nucli: Capa més interna del planeta, limit superior a Gutenberg, canvi físic dels materials.
- Nucli extern: No s'hi propaguen les ones S, es comporta com un fluid.
- Nucli intern.

Divisió basada en la composició química i el comportament de les ones sísmiques.
Divisió basada en propietats físiques i comportament mecànic de les roques:
- Litosfera: Capa més superficial i rígida, inclou l'escorça i part del mantell superior. Forma les plaques tectòniques o litosfèriques.
- Astenosfera: Mantell superior fins a 400 km de profunditat, roques parcialment foses i comportament més fluid que a la litosfera.
- Mesosfera: Part del mantell superior i mantell inferior, capa amb comportament rígid i velocitats de propagació d'ones més elevades.
- Endosfera: Correspon al nucli. Comporta canvi de composició química, canvi d'estat dels materials i de les propietats físiques.

Pangea: Supercontinent.

Panthalassa: Oceà que envoltava Pangea.

Geogràfiques: Els contorns dels continents actuals encaixen.
Tectòniques: L'edat de les roques, els plegaments i les cadenes muntanyoses de més de 200 milions d'anys coincideixen.
Paleontològiques: En continents actualment separats es constata una coincidència de fòssils anteriors a la separació del continent.
Dades paleoclimàtiques: S'observen restes de fòssils de selva tropical a zones que ara estan en latituds superiors i restes glacials en territoris que ara estan en climes australs, demostrant el moviment dels continents.