El Motor de les Plaques Tectòniques: Corrents, Marges i Xocs

El motor de les plaques tectòniques

Una hipòtesi fa referència a l’existència en l’astenosfera d’uns corrents de convecció originats per la calor provinent de l’interior de la Terra. El material calent puja, es refreda i torna a baixar. Es creu que a les dorsals oceàniques es localitzen els corrents ascendents de calor, i a les fosses oceàniques hi ha corrents descendents, que causen la subducció de les plaques.

Una altra hipòtesi és per les forces dels mateixos marges de les plaques que es toquen.

Marges de les plaques tectòniques

Els marges constructius o divergents són zones de tensió on les plaques se separen empeses per corrents de convecció ascendents i divergents. Les dorsals són zones amb un elevat flux tèrmic. Al nivell del rift, que correspon al límit entre les dues plaques divergents, és on es produeix la fusió del material astenosfèric.

L’inici de formació d’una dorsal i l’obertura d’un nou oceà es manifesten per l’ascensió d’una columna de material calent a l’interior d’una placa continental que provoca un bombament i la fractura de l’escorça. L’aprimament de l’escorça fa que finalment se separin els dos blocs d’escorça continental i les emissions volcàniques ocupin l’espai que va quedant entre ells. Si el procés continua avançant, finalment els mars veïns envaeixen la zona deprimida i es forma un oceà.

Els marges destructius convergents són límits de plaques on hi ha forces de compressió que produeixen el xoc o la col·lisió entre elles. Segons el tipus de plaques que col·lideixen, podem distingir-ne tres tipus:

• Xoc entre litosfera oceànica i litosfera oceànica. Aquest tipus de marge actiu destructiu es localitza al nivell de les fosses oceàniques. Es crea una zona de subducció.
• Xoc entre litosfera oceànica i litosfera continental. En aquests marges actius destructius, una placa oceànica col·lideix contra una placa continental al nivell d’una fossa oceànica més densa i s’enfonsa per sota de la continental. Es generen serralades de tipus andí per plegament de la placa continental.
• Xoc entre litosfera continental i litosfera continental. Aquest procés té lloc quan el fons oceànic entre dos marges continentals es consumeix completament. Aquest tipus de límit comporta la formació de serralades de tipus alpí, sense magmes, si bé es poden donar terratrèmols superficials o intermedis i fenòmens metamòrfics.

Els marges transformants o conservadors són zones on es produeix un lliscament lateral entre plaques al llarg d’una falla transformant. A causa de la forta fricció entre les plaques, es genera una intensa activitat sísmica.