El Simbolisme a la Poesia de Màrius Torres: Natura, Música i Amor

El Simbolisme a la Poesia de Màrius Torres

La natura és vista i viscuda pel poeta com a símbol, metàfora o terme de comparació per expressar els seus estats d'ànim i inquietuds. L'aigua és el mirall, però també simbolitza la permanència eternament canviant. La rosa, freqüent en els poemes de Torres, representa la bellesa i la vanitat, però també la brevetat de la vida. La natura sencera, amb els seus cicles, esdevé símbol del periple vital humà. El codony, en podrir-se, ha complert el seu cicle. Madurar significa arribar al final del cicle. A "Febrer", un cicle es tanca i en comença un altre.

La Nit i les Estacions de l'Any

El simbolisme de la nit apareix sovint. El poeta sent predilecció per aquest moment del dia, de pau, silenci i misteri, místic. Però la nit també pot ser símbol de dolor i incertesa. Pel que fa a les estacions, s'oblida de l'estiu, ja que la seva vida va passar d'una primavera esclatant a una tardor melangiosa. La tardor es despulla de tot allò supèrflu, vanitós i acolorida. L'hivern és el final d'aquest procés, l'estació de la claredat, el silenci, la pau i el moment de la sinceritat en què la natura mostra la seva autèntica bellesa, la seva essència; és com una culminació.

La Música

"La musique me prend comme une mer" (Baudelaire). La música, com la natura, poques vegades té valor per ella mateixa. La seva funció és acompanyar els diferents estats d'ànim, és motiu de reflexió i té valor de comparació. La música desvetlla records i crea somnis. També és la més espiritual de les arts i el desig de fondre-s'hi que experimenta el jo líric respon al seu desig d'espiritualització, que al final menarà a Déu.

L'Art

Les arts plàstiques esdevenen objecte de les composicions de Màrius Torres, se'n serveix per expressar els moviments de la seva ànima, els sentiments i les sensacions. (Núvols: quan descriu el poema sembla que estigui pintant.)

La Pàtria

Expressa en diverses ocasions el seu amor a la seva ciutat i a la seva terra, però no es tracta d'una poesia patriòtica a l'estil habitual. Només té un missatge més o menys polític davant de la desfeta del país per la guerra civil i l'exili dels seus.

L'Amistat i l'Amor

Aquestes amistats, tant com la família, són fonamentals durant els anys que passa al sanatori. Un dels poemes que expressen aquest sentiment d'amistat és el titulat "Tres amigues", que dedica a les tres amigues del sanatori: la Mercè, l'Esperança i la Maria. La seva millor amiga, "l'ànima d'elecció", la Mahalta de les cançons, Mercè Figueras i Bassols, companya de sanatori que va conèixer a la biblioteca del centre mesos després d'haver-hi arribat.

L'amor, per a Màrius Torres, es redueix a afecte i comprensió. El seu ideal amorós es concreta en la tendresa, el gust per la sofrença i en la recerca d'un ideal espiritual que, en convertir-se en realitat, adquirirà una dolçor, una delicadesa i fins i tot una adoració especial. En l'obra de versions de cançons de Mahalta (nom de l'esposa d'un comte de BCN i que potser també fa referència a "malalta"), sempre hi reflecteix una admiració i una veneració per tot allò que és femení: la dona, les flors...

La dona és sempre un ésser diferent, delicat i espiritual, al qual el poeta s'adreça amb admiració i respecte, finor i galanteria. Les dones torrianes no són mai superficials. En la poesia de Màrius Torres, embellidora i vivificadora de tot allò que l'envolta, és font de poesia. Aquest amor espiritual que domina en l'obra del poeta lleidatà només presenta una excepció: "Lorelei", on es canta l'amor passió.

La Condició Humana i el Pas del Temps

L'home és poca cosa davant la grandiositat de l'univers. El poeta pren consciència de les limitacions humanes. Malgrat la seva petitesa, el valor de cada persona és indiscutible i innegable.