El sector agropecuari: tipus d'explotacions, activitats i factors que els condicionen

El sector agropecuari

El sector agropecuari està format a partir de diversos camps de conreu i de ramaderia. Per entendre'l, cal conèixer les seues principals característiques.

Tipus d'explotacions

• Erm: és un terreny que es deixa sense tocar o manipular fins a aconseguir la fertilitat del sòl.
• Latifundi: són zones de conreu que normalment són propietat d'una persona o empresa.
• Minifundi: és el mateix que el latifundi, però les parcel·les de conreu són més xicotetes i solen tindre pocs recursos.
• Policultiu: és un sistema de conreu que consisteix a cultivar diferents productes en un mateix espai.

Població activa i inactiva

La població activa és el conjunt de la població dels 16 als 65 anys. Integra les persones que tenen edat de treballar. Diferenciem les persones ocupades, que treballen a canvi d'un salari mensual, i les desocupades o en atur.

La població inactiva són les persones que no treballen perquè no volen o no poden, com les persones incapacitades, els jubilats, etc.

Sectors econòmics

• Sector primari: són les activitats econòmiques destinades a extraure productes de la natura. Per exemple, l'agricultura o la pesca.
• Sector secundari: són les activitats econòmiques que transformen els productes obtinguts de la natura en productes elaborats.
• Sector terciari: són les activitats que proporcionen serveis a les persones, com la sanitat o l'administració.

Els països amb un baix percentatge de població al sector primari i un alt percentatge de població dedicada al sector serveis són països desenvolupats. Per contra, els països amb gran percentatge de població activa al sector primari i baix als serveis són països pobres o en vies de desenvolupament.

Per conèixer el grau de desenvolupament d'un país, s'utilitza el PIB per càpita: si és alt, són països amb un sector serveis actiu; si és baix, són països amb un sector primari (agricultura) actiu.

Localització dels espais agraris

L'37,7% de la superfície es dedica a la ramaderia, l'agricultura i a l'explotació d'boscos. Ocupen el 48% de la població activa. Els seus objectius són obtenir aliments, però també matèries primeres industrials. Les produccions més altes se situen en zones temperades, no en les tropicals o equatorials.

Factors que expliquen els paisatges agraris

• Factors físics: el clima, el relleu i el sòl. En un relleu pla, amb clima suau i plujós, l'agricultura afavorix molt.
• Factors humans: la pressió demogràfica, l'economia i els rams culturals. Per exemple, a l'Índia no es menja carn de vaca perquè és un animal sagrat.

Activitats agropecuàries

Agricultura i ramaderia de subsistència: es destina a l'autoconsum. Té una mà d'obra molt rudimentària i el que sobra s'utilitza per a la venda en mercats pròxims.

Agricultura i ramaderia de mercat: en la majoria dels espais agraris el que es fa és manipular grans quantitats però pocs espècies per a vendre-les.

Agricultura i ramaderia intensives i extensives

• Intensiva: pretén obtindre el màxim rendiment en un espai reduït.
• Extensiva: en agricultura es pretén obtindre grans quantitats de productes al menor preu. Es fan servir terrenys tot i que una part es deixa sense manipular per tal de fertilitzar-la. En la ramaderia es prioritza el pasturatge d'un sol animal en espais amplis i sempre amb el curs natural.

La ramaderia consisteix en la cria d'animals, i el seu objectiu és aprofitar els diferents recursos que poden proporcionar-nos, ja siga amb finalitats alimentàries (carn) o per a utilitzar-los per a l'agricultura o en activitats d'oci.

Tipus de ramaderia segons el desplaçament del bestiar

• Nòmada: es desplaça contínuament per buscar pastures.
• Trashumant: el moviment del bestiar depén de les estacions de l'any.
• Sedentària: no es desplaça per aconseguir aliment.

Tipus de ramaderia segons l'alimentació

• Estabulada: s'alimenta amb pinsos i compostos.
• No estabulada: es manté solament amb pastures.
• Semiestabulada: té una alimentació mixta.

Espècies ramaderes

• Ovina: ovelles
• Bovina: vaques
• Caprina: cabres
• Aviària: gallines
• Equina: cavalls
• Porcina: porcs

Unitats de conreu

• Camps oberts: els murs no existeixen i predomina el latifundi.
• Camp tancat: paisatge agrari tancat per murs, on predominen els minifundis.
• Bancals: zones muntanyoses amb terreny desproporcionat.
• L'horta: plou molt i el sistema és de reg.
• Policultiu: autoabastiment de la població.
• Monocultiu: la producció es ven en el mercat local, nacional i internacional; és un únic cultiu.

Segons els recursos hídrics

• De secà: s'aprofita de la pluja.
• De regadiu: l'agricultor subministra aigua als cultius.

Agricultura als països desenvolupats

Destaca per l'especialització i la tecnificació. El clima explica els tipus d'espècies cultivades. La renovació del segle XIX va fer que no es treballara tant amb mà d'obra i que s'especialitzaren en els productes de cada zona.

Més prop de l'actualitat, s'usen pesticides, herbicides, etc., però això castigava la terra i contaminava l'aigua. Per això sorgeix l'agricultura ecològica, que treballa amb productes naturals.

Els conreus transgènics han estat modificats genèticament i són resistents a les plagues.

La PAC (Política Agrària Comuna d'Europa) subvenciona l'agricultura i la ramaderia.

Colonització i països en vies de desenvolupament

La pressió demogràfica fa que la producció agrària siga per a l'autoconsum. La conseqüència de les colonitzacions és que, al segle XIX, va sorgir la creació de monocultius: explotacions amb mà d'obra pagada que treballen per als mercats dels països rics.

Els països en vies de desenvolupament es troben sotmesos a les imposicions dels països rics, cosa que vol dir que no es poden desenvolupar individualment. Tot això empitjora per culpa de destinar milions d'hectàrees agrícoles a cultivar espècies per a agrocombustibles (cereals, soja). En aquests llocs, un dels majors problemes és la desnutrició i la fam.

Cultius sense sòl

• Hidropònics: utilitzen solucions minerals i no sòl agrícola.
• Hivernacles: utilitzen plàstics i hivernacles amb tecnologia avançada, de manera que es poden menjar tot tipus de productes fora de la seua època.