Romanticisme: Orígens, Característiques i Temes Clau

Romanticisme: Moviment Artístic i Literari

El Romanticisme és un moviment artístic i literari, essencialment poètic, que va condicionar no només l'art, sinó també la sensibilitat i les actituds dels artistes. Es va desenvolupar a la primera meitat del segle XIX a Europa.

Orígens del Romanticisme

• Sorgeix al segle XVIII a partir de la Revolució Francesa i la Revolució Industrial.
• Als principis del segle XIX, pren força a Alemanya amb tesis filosòfiques oposades a les de la Il·lustració, ja que era un corrent idealista.
• Es caracteritza per l'idealisme enfront del racionalisme.
• Com a conseqüència, la raó és posada en qüestió i es dóna valor a la intuïció i a la subjectivitat.

Ideals i Actituds Romàntiques

Els romàntics tenen nous ideals basats en la intel·ligència, la crítica i el dubte; són intel·lectuals crítics.

Es refugien i es neguen a acceptar la realitat, ja que no els agrada. Busquen refugi en llocs exòtics, misteriosos i llunyans, en èpoques passades i temps remots, amb paisatges tenebrosos i foscos.

Idealitzen l'Edat Mitjana i intenten recuperar-la, trobant l'ideal cavalleresc, capaç de donar la vida per amor o honor.

La Il·lustració els aportà el retorn al passat i les ganes de saber. Al contrari que els il·lustrats, els romàntics es guien pels sentiments i no per la raó, i plasmen el que senten en les seves obres.

El Romanticisme per Països

Alemanya

Va sorgir un moviment contrari al classicisme il·lustrat. El seu representant és Goethe, un dels precursors del Romanticisme. La seva influència es va expandir per tot Europa. Obra destacada: Faust.

Anglaterra

Autor més destacat: Shakespeare (influència). Lord Byron representa l'actitud liberal i individualista del Romanticisme.

França

Va ser el darrer país a acollir el Romanticisme, ja que el moviment dominant abans era la Il·lustració. No va ser plenament acollit fins a l'estrena de l'obra de teatre Hernani de Victor Hugo.

Característiques del Romanticisme

• La literatura romàntica valora la dimensió emocional i anímica de la persona.
• Valoren molt els sentiments, emocions, l'amor passió, el somni (visions) i la imaginació.
• Importància de l'individu: l'essencial d'una persona és el seu esperit, el seu aspecte anímic.
• El lirisme és la manera d'expressar els sentiments, amb un llenguatge apassionat i exaltat que pretén comunicar una emoció.
• Defensa de la individualitat del "jo" artístic i poètic.
• Defensa d'una llibertat creadora basada en la pròpia inspiració.
• L'idealisme filosòfic porta a l'interès per temes com: l'infinit, el cosmos, l'univers, l'immensitat, tot allò que va més enllà, el sublim.
• Els romàntics cerquen un món ideal per a evadir-se de la realitat.
• Té un to melancòlic i seriós.

Vessants del Romanticisme

El Romanticisme tingué dues vessants principals:

• Romanticisme Conservador: Amor a la tradició, culte a l'Edat Mitjana i influència d'autors com Walter Scott.
• Romanticisme Liberal: Rebutja la societat de l'època, defensa el socialisme (en algunes expressions), influenciat per autors com Victor Hugo. Es caracteritza per la consciència nacional, la defensa de la llengua i la defensa de les cultures pròpies.

Temes del Romanticisme

El Romanticisme coincideix amb un moment de forts canvis a Europa, incloent l'emergència i organització del proletariat com a nova classe social.

El Mal del Segle

Sentiment de refús i d'inadaptació dels joves romàntics a una societat que consideren falsa i corrupta. Se senten exclosos i desenvolupen una forta sensació de malestar.

Nostàlgia del Passat

Fixen els ulls cap a una Edat Mitjana que admiren i cap a la institució de la cavalleria. L'heroi romàntic sovint es converteix en l'antiheroi, ja que no pot lluitar contra el destí.

El Jo (Individualisme)

El més important d'un individu és el seu món interior, la seva sensibilitat i les seves passions. El món interior és la font d'inspiració.

Rebuig de les Normes Clàssiques

Refusen les normes clàssiques de creació artística, que consideren pobres i artificioses per abastar la complexitat de l'esperit humà.

La Natura

La veuen com un refugi per a les ànimes sensibles. També és un mirall de l'ànima: reflecteix l'estat anímic de l'artista. Els artistes solen abocar els seus propis sentiments als espais que descriuen, emprant la personificació.