Roba i complements romans: toga, stola, calçat i higiene
El vestit masculí
El vestit oficial i nacional és la toga. La toga consistia en una peça de llana blanca, de forma el·líptica. Era molt complicada de posar-se: es deixava el braç dret lliure i l'esquerre sostenia els plecs de la toga.
Tipus de toga:
- Toga pura: no portava cap ornament.
- Toga praetexta: amb una orla o banda de porpra; era el vestit dels infants i adolescents fins als setze anys, de les noies fins al matrimoni, dels magistrats i d'alguns sacerdots.
- Toga picta: brodada en or; s'usava en desfilades i en les festes de triomf.
- Toga purpurea: la més solemne.
Sota la toga portaven la túnica, tant homes com dones; aquesta estava adornada amb una banda (clavus) que indicava l'ordre al qual pertanyia el seu portador. La túnica era llarga fins als genolls i era la peça que es portava dins de casa i a la feina. Els calçotets s'utilitzaven com a roba interior (subligaculum).
El vestit femení
Segons el costum descrit, les dones portaven la toga sobre la túnica. Progressivament, es va deixar d'utilitzar la toga i es van cobrir amb l'estola (stola), un vestit llarg fins als peus. Els teixits més freqüents eren la llana, el cotó, el lli i la seda.
Per mostrar-se en públic, lluïen per sobre de l'estola un mantell (palla). La roba interior consistia en una camisa i una fascia pectoralis per sostenir el pit.
El calçat
Els calcei eren les sabates que es portaven sota la toga. Entre les variants hi havia:
- Calceus patricius, lligat amb quatre tires de cuir i de color.
- Calceus senatorius, de cuir negre.
També podien portar esclops (socci). Quan no estaven en públic usaven sandàlies (soleae). El calçat femení tenia la pell més suau i uns colors més vius.
Complements
La dona romana podia portar un ventall (flabellum) o una ombrel·la (umbella). Els romans solien dur un anell, que els servia de segell.
Joieria i ornaments:
- Anells.
- Agulles (acus).
- Agulles de pit (fibulae).
- Arracades (inaures).
- Braçalets (armillae).
- Collarets (torques).
Els pentinats
No existien hàbits uniformes per a tothom, sinó tendències de moda més o menys generalitzades. Hi havia el costum dels joves d'oferir la seva primera barba a una divinitat. Afaitar-se era considerat un símptoma d'envelliment.
Els homes lliures solien portar els cabells curts o rapats al zero, si bé els joves podien portar-los llargs. Les noies joves lluïen trenes recollides a la part alta del cap i una trossa baixa a la nuca.
La higiene personal
Diu Sèneca que es rentaven la cara, els braços i les cames cada dia i prenien un bany complet cada nou dies. Disposaven d'utensilis com miralls metàl·lics, pintes de fusta, os, marfil o de plata; i pinces i agulles de diverses mides per subjectar el pentinat i el vestit.
Els productes de bellesa eren molt diversos: oli perfumat, perfums per als cabells i desodorants contra l'olor d'axil·les i de peus. Les romanes es pintaven els llavis amb carmí.