La Revolució Industrial: Condicions Socials i Orígens del Moviment Obrer

Ciencias sociales3,17 KB

1. Condicions socials i laborals dels obrers

La Revolució Industrial i la introducció de la màquina van comportar una profunda transformació econòmica i social. No sols van alterar l'estructura productiva i les condicions del treball, bàsicament van dissenyar una societat amb dos grups radicalment enfrontats: la burgesia i el proletariat.

El sistema industrial del capitalisme va posar fi a la petita propietat artesanal. El capitalisme industrial s'allunya el treballador del seu treball, al qual compra amb un salari l'únic producte de valor que li resta: la força de treball. Amb aquest nou sistema capitalista, el treballador havia de patir unes duríssimes condicions sociolaborals imposades per l'empresari i la pròpia organització fabril:

  • Jornades laborals esgotadores.
  • Salaris miserables.
  • Explotació de les dones i els infants.
  • Condicions laborals inhumanes.
  • Manca de legislació laboral ni social.
  • Divisió del treball i la producció en sèrie segons les necessitats de la producció.
  • Barris obrers inhòspits.
  • Condició social injusta.

2. El moviment obrer: des dels inicis fins a 1848

Inici d'un acollit moviment de vaga i reivindicacions en aquells països on més s'havia estat la Revolució Industrial. S'adonaven i van anar adquirint consciència que formaven una classe social amb uns objectius propis: el proletariat.

El moviment luddita

Fins al 1825, els obrers no eren capaços de lluitar units i de forma organitzada. La primera experiència significativa havia estat entre 1811 i 1817 amb la revolta iniciada per Ned Ludd. Es revoltaven contra les màquines amb un seguit de destruccions i incendis: a mesura que la revolució tecnològica avançava, augmentaven els treballadors en l'atur.

El sindicalisme: moviment associatiu obrer

L'acció obrera es va desenvolupar així en dues direccions diferents:

  • Lluita per la democratització social i política.
  • Lluita pel dret d'associació i la consecució de millores salarials i laborals.

El mutualisme

Les primeres organitzacions i sindicats clandestins tenien un sentit mutualista (mútues). Eren les societats de socors mutu, basades en la fraternitat i la cooperació, i actuaven com a societats de resistència i assistencials.

Els sindicats

  • El 1824, va aparèixer el primer sindicat: Trade Union (aplegava els treballadors per ofici i localitats). Amplien els objectius mutualistes i organitzen la lluita del moviment obrer.
  • El 1830 es forma el gran sindicat general de filadors i teixidors.
  • El 1834 neix la primera federació de sindicats: Grand National Consolidated Trades Union.

3. El cartisme

El 1838 s'inicia el moviment cartista reclamant per la via política allò que no s'aconseguia per la via sindical. L'Associació de Treballadors de Londres va presentar la "Carta del Poble" i va aconseguir la primera gran victòria econòmica del moviment obrer: la reducció de la jornada laboral, primer a 12 hores i més endavant a 10 hores (1858).

Descargar

PDF Word HTML