Revolució Industrial: Causes, Capitalisme i Moviment Obrer
Ciencias sociales5,4 KB
La Revolució Industrial: Orígens i Impacte
La Revolució Industrial (R.I.) designa un conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques iniciades a Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII. Aquest procés va comportar un canvi radical en la manera de produir i va generar importants novetats socials.
Es va caracteritzar per la utilització del carbó i el vapor, aplicats principalment en els sectors:
- Tèxtil
- Siderúrgic
- Transports
Factors Clau de la R.I.
La Revolució Demogràfica
La Revolució Demogràfica es va caracteritzar per l'augment de la natalitat i la disminució de la mortalitat. L'augment de la població va ser una causa directa de la industrialització, ja que va proporcionar:
- Més mà d'obra per treballar.
- Més persones disposades a comprar productes (mercat creixent).
La Revolució Agrària
La Revolució Agrària va implicar canvis fonamentals:
- Abandonament del guaret.
- Introducció de noves tècniques de conreu i noves eines.
- Especialització: la producció es va concentrar en un sol producte.
Com a resultat, la producció va augmentar, cosa que va permetre a molts pagesos abandonar el camp i anar a treballar a la indústria.
L'Extensió de la Industrialització i el Capitalisme
L'extensió de la industrialització es va produir a la primera meitat del segle XIX. La R.I. es va iniciar a França, Bèlgica i, posteriorment, a Alemanya, els Països Baixos i Suïssa.
Europa va continuar sent bàsicament agrària, tot i que la industrialització va arribar en algunes regions específiques:
- Nord d'Itàlia
- Catalunya
- País Basc
Principis del Funcionament Capitalista
La R.I. va anar acompanyada de la implantació d'un nou sistema econòmic: el capitalisme, basat en els principis d'Adam Smith.
La Llei de l'Oferta i la Demanda
Aquest sistema es regeix per la llei de l'oferta i la demanda:
Quan l'oferta és superior a la demanda, els preus disminueixen. Quan és al revés, els preus augmenten.
Com que els preus es regulen sols, el govern no ha d'intervenir en l'economia (Laissez-faire), i s'ha de respectar la llibertat de fabricació i de compravenda dels ciutadans.
Sectors Clau de la Industrialització
La Indústria Tèxtil i la Siderúrgia
La indústria tèxtil va marcar els primers passos de la R.I. anglesa, centrada en el cotó (fil i teixit).
La siderúrgia (indústria del ferro) va dirigir la seva producció a la demanda creixent de maquinària per a la indústria tèxtil i l'agricultura, així com per als nous transports (vaixells i ferrocarril).
La Revolució dels Transports
Les primeres accions van consistir en la construcció de camins aptes per al transport de mercaderies i una xarxa de canals.
Però l'autèntica revolució en el comerç interior va arribar amb l'aparició del Ferrocarril (FC). El FC va augmentar la rapidesa i la capacitat del transport de mercaderies i persones. D'aquesta manera, es van incrementar els intercanvis, cosa que va permetre que els preus baixessin i augmentés el consum de productes.
La navegació amb vaixells de vapor va ser un invent precoç, però no es va desenvolupar plenament fins a les darreres dècades del segle XIX.
Ideologies Obreres: Marxisme i Anarquisme
Davant les noves condicions socials, van sorgir dues grans ideologies:
El Marxisme (Karl Marx, 1818-1883)
Es basa en la millora de la vida dels obrers mitjançant la lluita de classes i l'establiment d'una societat comunista.
L'Anarquisme (Mikhaïl Bakunin)
L'anarquisme estava en contra de qualsevol forma d'Estat, ja que volia preservar la llibertat de l'individu. S'oposava a la dictadura del proletariat i defensava l'abolició de la propietat privada.
La Primera Internacional (1864-1877)
El marxisme i l'anarquisme defensaven l'internacionalisme. S'havien d'adonar que tots els obrers del món tenien el mateix problema i que el seu enemic comú era la burgesia.
La Segona Internacional i l'Evolució del Socialisme
La reorganització internacional va portar, cap al 1880, a l'aparició a Europa de partits polítics i sindicats socialistes.
La majoria d'aquests partits van seguir el model del Partit Socialdemòcrata Alemany (fundat el 1875). Tot i definir-se com a organitzacions obreres i revolucionàries, els nous partits van optar per presentar-se a les eleccions i assolir representació als parlaments estatals.
Al seu voltant va sorgir tota una xarxa d'organitzacions paral·leles:
- Cooperatives
- Entitats socials
- Grups juvenils i de dones
- Diverses publicacions periòdiques
La Diada del Treball va ser acordada amb l'objectiu de reivindicar la jornada laboral de 8 hores.
La Segona Internacional no tenia una estructura centralitzada, ja que les organitzacions nacionals que la formaven tenien plena autonomia.